El Blog de Maktub

Maktub 111

2009-07-05T23:36:00.001+02:00

Transcripció de la segona hora del darrer Maktub. Fins aviat!

Bona nit i benvinguts a l’última parada del nostre trajecte.

KEANE – THE LAST TIME

El tren arriba a la seva estació de destí i tots els passatgers en descendeixen. El primer tren que va per on vol, hi hagi o no vies, s’acomiada fins a nou avís i ho farem recordant part del que hem viscut junts.
111 programes, 222 hores en directe. Amb música i paraules com a armes. Pocs silencis, tot sigui dit i alguns de no volguts per errors tècnics donen per molt. I comencem acomiadant-nos de totes les veus i tonteries que ens han servit per alegrar-vos la nit, si més no, intentar-ho.

Ells han estat col•laboradors a estones del programa amb frase fixa que ens han servit d’introducció. Juntament amb les veus de la Susanna Tapiz les dues primeres temporades i la Laura Segur la tercera i quarta hem confeccionat aquesta fàbrica de somnis, d’il•lusions i de llibertat que hem obert, per a qui ho volgués.
Una fàbrica que ha necessitat també, en els últims 53 programes han posat part del seu temps i esforç en fer Maktub. S’acaba també una llicenciatura, una generació de Maktub que quedarà per la posteritat que l’han format en Gerard, l’Eva, la Laura, l’Eli, en Marc i l’Anna i, la que ve ara, és per a vosaltres. Gràcies, amics i amigues, pel vostre temps al llarg de dos anys.
WHYSKIN’S – PEL CAMÍ

Deia un filòsof danès, Söoren Kierkegaard, que la vida s’entén mirant al passat però s’ha de viure cap endavant. Així que, tot i que aquest estiu no estarem amb vosaltres no deixem de presentar-vos èxits importants. Aixi que, tot i que això es un adéu, no implica que reunciem en anar per davant i presentar-vos la que té molts números per a presentar-vos la que serà la cançó d’estiu. Semblava que ens quedaríem sense però al final ha vingut el salvador Bob Sinclair.
BOB SINCLAIR – LA LA LA SONG

BEBE – ME FUI
Doncs després de Bebe, que torna readaptada, diu per evitar la fama que va tenir amb el seu primer àlbum que segons reconeix ella mateixa la va superar. És curiós, la quantitat de gent que es mor per tenir els seus minuts de fama i d’altres que s’han d’apartar perquè n’han tingut massa. El món al revés, ple d’històries confuses i contradictòries, de gent que té el que vol i de gent que vol el que altres no tenen. La imperfeccó del món en la frase que ens explicaven a primer d’eso, a la classe de tecnologia, ni més ni menys. Les necessitats humanes són il•limitades i, enlloc de parar sabent que tot no pot ni podrà ser mai, no deixem d’anar sempre amb la llengua a fora. Com que tothom va en rumbs diferents i fins i tot en direccions oposades. Un deixa una cosa que l’altra ben vol i, només de tant es donen els moments de complicitat que fan que siguem vius i confiant amb el que ens envolta. L’altre dia llegíem al diari històries com aquesta: el seu nom, Alba Antúnez, la van tenir set anys estacada amb filferro i una caputxa quan tenia 20 anys. Una vegada al més la treien mitja hora al pati i ella aprofitava aquesta estona de llibertat per tirar una pedra a l’aire i agafar-la de nou. Però aquesta pedra li va fer una ferida a la mà. Un dels seus torturadors, un sergent, li va donar una piloteta. Aquesta pilotetat ha explicat ella després que li va salvar la vida perquè li va permetre veure humanitat enmig de la bogeria...
Que curiós, una trista pilota fa que algu segueixi en vida. Tot es pot tornar, de cop, completament prescindible. Perquè de 0 a 1 i va molt, bastant més que de 100 a 101. Les matemàtiques, potser no sempre són tan exactes...

GINO PAOLO - SENZA FINE

THE KILLERS – HUMAN
Hi havia una vegada, un noi que tenia una mania estranya. D’aquelles que ningú se n’adona i no explica i en que un mateix s’ha de fixar per a veure que ho era. Resulta que, quan veia una pel•lícula o una sèrei, o fins i tot, hi veia algu en una escena trista o que feia un paper de persona solitària que buscava per internet la seva biografia per, saber si estava realment sol o sola. Quan llegia que estava casat amb algú o que tenia parella o fills, ja se sentia més tranquil sabent que allò només era ficció. I és que rere els focus i ha tot un món, unes altres màscares diferents. De fet, és el mateix que passa amb el que es diu somni americà. Diuen que Obama, el president dels Estats Units és l’encarnació del somni americà el que mai ens expliquen ni sabrem és, a quants malsons americans li corresponen un bon somni. És a dir, quan estrellats hi hagut abans que un arribi al més alt. I el més important, que un cop a dalt, no s’acabi la història i es trenqui per la perversió. La fama porta cants de sirena que sense saber-se manejar acaben malament. Molt malament. Oi, Michael?
JACKSON 5 – I WANT YOU BACK

Després de sentir el rei del Pop, què us sembla si compartim algun secret. Algun més... que de secrets en deixem anar però el que passa és que no sempre els expliquem amb cartells lluminosos de “Ei! Que explico un secret”. Però hi són, però no direm quins. Però un té moltes manies, no nomes de saber si la gent està sola o no al món, sinó que té uns quadernets, ara vaig pel segon, on apunta coses i frases que li criden l’atenció, records de viatges, entrades de concerts i cinemes... I ara, si us sembla, en compartirem uns quants.
Comencem per frases curtes. Una la va dir un soldat republicà que va lluitar a la Guerra Civil. “El pájaro construyó su propia jaula”. Una altra d’un articulista d’El País Semanal, Ray Loriga, que és director de cine també, la mitad de las barreras que saltamos, en realidad no existen.
Una altra de Michael Levine, sobre ser pare, tener hijos no le convierte a uno en padre, del mismo modo que tenr un piano no le vuelve pianista”. Una altra ara d’Almudena Grandes, en un conte que va sortir publicat també a El pais Semanal: “Y nunca dejó de quererlo, con el intenso amor que inspiran las coas complicadas, más dignas de amor cuando más complicadas”.

També tenim frases extretes de pelicules i sèries, com aquestes sobre rendir-se a Anatomia de Grey. “pero incluso cuando la esperanza se da de bruces con la realidad y tenemos finalmente que rendirnos ante la verdad sólo signific que hemos perdido la batalla de hoy, no la de mañana”. I de la pelicula The International: “ Aveces un hombre encuentra su destino en el camino que evitó para encontrarlo”. I també un diàleg, en aquest cas de la sèrie El Ala oeste de la Casa Blanca. És un diàleg entre el president i la seva dona, la primera dama i el president li diu: “Sería peor si hubiera sido astronauta”, ella li contesta “ Nunca habrías sido astronauta: temes a las altures, a la velocidad, al fuego y a los sitios pequeños”. I el president li respon: “No, si el premio es la Luna”.
I també podriem parlar de trossos de cançons però una que potser resumeix millor el que és Maktub per un servidor és la següent. Com sempre, els de sempre expliquen millor que mai el que se sent. Enhorabona.

EL CANTO DEL LOCO – CANCIONES
PAOLO NUTINI – LAST REQUEST

En aquest quadern que es va emplenant mica en mica es troba també un diàleg dun llibre que ens fa adonar de que no som res sense els altres. Si no existiera nadie más en el mundo, tú no podrías ser tú, porque lo que haces, que es lo que eres sólo tiene sentido en relación con otras personas. Ho escriu Robert Penn Warren a todos los hombres del rey. I el mateix podem dir de Maktub que, no hauria estat el mateix sense els que l’escolten. Alguns els coneixem amb nom i cognom i els podem anar a saludar porta a porta però estem convençuts que, a més dels oients esporàdics, hi ha algun fidel que mai hem conegut ni que mai coneixerem. Però, de tu, també ens en recordem un dia com avui.

JUANES – ES POR TI

Anem acabant el programa i Maktub. Els números digitals que sortien a la nostra pantalla, en vermell, marcant l’inici del 27 de juny marquen el nostre final. Seran uns altres temps i altres moments. I, al cap i a la fi, tot depèn de temps i moments.

OCEAN DRIVE – WITHOUT YOU

Acabem amb una metàfora, aquàtica. Neixem tots en una zona esportiva. Amb una piscina pels nens, una de mitjana i una de gran. A la dels nens, s’hi està molt bé, és calenta i ens recorda el ventre maternal pel bé que hi estem. El perill d’afogar-s’hi és pràcticament nul perquè l’aigua no passa dels genolls. És la glòria estar-hi perquè no patim fred i de ben segur que no ens enfonsem. Però aquesta aviat es fa petita i hi ha la piscina mitjana on l’aigua arriba cap al melic i es més freda. És més gran, àmplia i s’hi pot jugar notant que s’està dins l’aigua. Aqui, algú ja s’hi afoga. Després, hi ha la piscina gran, amb trampolins i amb una fondor que dobla certes alçades. No es toca, costa més d’emplenar i el perill d’afogar-se és més gros.
A tots ens agrada la piscina petita, perquè si fan peuets i hi estem segurs. Però a vegades convé fer el salt, sortir del líquid de la placenta per saltar. Potser no cal fer-ho des del trampolí més alt, perquè si ve l’aigua no ofega, l’ambient de la piscina petita acaba asfixiant.

Així doncs, arriba el moment de canviar de piscina. De saltar i arriscar-se perquè, tot i que s’aprèn a nedar amb manguitos i bombolleta, arriba el moment de veure del que som capaços, de fer-ho sols i sense ajudes. De ser nosaltres. DE ser algú per a nosaltres mateixos. D’estar orgullosos de provar les coses, més enllà de la sort i l’èxit, que és quelcom relatiu i personal, es pot saltar i ofegar-se, es pot tornar a la piscina petita però posats a que se’ns arronsi la pell, que ho faci amb una piscina gran. És que, a més, a les petites la gent té tendència a pixar-s’hi... Perquè potser més que de piscines tancades també hi ha l’incontrolable mar.

ELS PETS – S’HA ACABAT
THE CORRS – LOOKING THROUGH YOUR EYES

Aquest és el sabor del comiat. D’aqui una estona ens començarem a adonar de que la porta es tanca. No sé ben bé perquè però cada cop la gent tardem més a reaccionar davant les coses que ens dolen. Ens n’adonem amb el temps perquè no ho assumim al moment. 222 hores després, la llum vermella que, com els testimonis d’aquesta temporada acrediten, s’encén quan s’obre el micròfon, s’apagarà. Per sempre. Tot queda flotant en l’aire amb les portes i les orelles ben obertes. No puc ni vull acabar sense donar les gràcies a tots per escoltar l’inescoltable. Passi el que passi, demà seguirem en el mateix camí per a ser i fer-nos millor. En el camí que ens fa únic i el que distingeix el de les bones persones. Potser serem il•lusos però mai covards. Potser ens rendirem però no pel que volem. Mai. Som així. I tot plegat queda en Maktub i potser com diu Sabina en “lo que pudo haber sido... y lo que nunca será”. Com tantes altres coses. Gràcies per tot, per fer-nos saber que no estàvem sols... que, a vegades, val el seu pes en or una mica de lluminositat d’un somriure.

MAKASUM L'OLLA. MAKTUB 110

2009-06-26T00:20:00.003+02:00

Avui, fent honor a la sintonia de la meva secció, començarem parlant d’una sèrie que han emès 11 vegades sencera a la televisió des del ’82. Evidentment, us estem parlant de “Verano Azul”. Era un sèrie que els protagonistes eren una colla de nois i noies que passaven l’estiu en un poble de platja i que vivien una sèrie d’aventures al costat de la Julia i del Chanquete que representava que eren del poble. Es van fer 19 capítols de la sèrie i cada un tenia un títol com La cueva del Gato Verde, el encuentro, no nos moverán o el final del verano.
Diuen que “els nens prodigi” quan es fan grans acaben malament però això no és sempre veritat ja que dels 7 que sortien a la sèrie només un va tenir problemes amb les drogues. Dels altres, un és llicenciat en telecomunicacions, un és actor, un recepcionista, un altre fotògraf i les dues noies són infermeres.
La Julia i el Chanquete ja eren actors i, per exemple, la Julia (Maria Garralon) ha sortit en sèries com a Compañeros fent de conserge o a Farmacia de Guardia fent de policia local (que va fer famosa la frase “para dentro Romerales”).

Aquell any també va ser important perquè es van fer els mundials de futbol a Espanya i la seva mascota va ser... El naranjito!!! Que fins i tot se’n va fer una sèrie de dibuixos animats. En aquesta sèrie, el naranjito tenia una nòvia que es deia Clementina i un amic que es deia Citronio.
També el papa Joan Pau II fa la seva primera visita a Espanya, Felipe González guanya les eleccions i es converteix en el president del Govern, es posen en circulació els bitllets de 5 mil pessetes, es prohibeix a Espanya la venda de tabac als menors de 16 anys, comencen els judicis contra els implicats al cop d’estat del 23-F, es produeix la guerra de les Malvines, Maradona arriba al Barça, Gabriel García Marquez guanya el Nobel de Literatura, es trenca la presa de Tous.
El ’82 neixien joves promeses David Bustamante, Adam Raga, Kaká, Kelly Clarkson, Tommy Robredo o Victòria Francès i ens deixaven Grace Kelly, Paco Martínez Soria, Henry Fonda o Ingrid Bergman.

Al cine s’estrenaven Blade Runner, Oficial y Caballero, Laberinto de pasiones, Rocky III, Tootsie, Tras la pista de la pantera rosa, Star Trek II o ET el extraterrestre. Per cert, sabeu d’on ve el nom ET? No ve de l’abreviació d’ extraterrestre, són la 1a i la última lletra del nom del nen protagonista que es diu Elliot.
I destacarem que Volver a empezar de José Luís Garci va obtenir un Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.
A la tele, Mayra Gomez Kemp s’estrena com a presentadora de l’ Un, dos tres, TVE retransmet per a tot el món la inauguració del Mundial de Futbol, s’emet a TVE l’últim episodi de la tercera temporada de Dallas, i en Panxo de Verano Azul diu la més que coneguda frase: “Chanquete ha muerto!”.
Aquell any s’estrenava “Dartacán y los tres mosqueperros”, “Al filo de lo imposible”, “Dinastía” o “La conquista del oeste”.

Aquell any treien disc grans grups com Iron Maiden, Aerosmith, Siniestro Total, Dire Straits, Queen, Mecano, Prince, The Cure, Los Chichos o Camilo Sesto. A Eurovisió va anar-hi Lucía amb la cançó “Él” i va quedar en desè lloc amb 52 punts. I aquell mateix estiu sonaven cançons com “Bienvenidos” de Miguel Rios, “Me colé en una fiesta” de Mecano, “Juntos” del Paloma San Basilio o la “Felicidad” de Al Bano i Romina Power.

Us deixem amb la cançó que heu triat des del bloc que és “Bailando” de l’ Alaska y los Pegamoides.

I avui sí que sentireu per últim cop les mítiques frases del Makasum l’olla:
Fins aquí el 1982.
Fins la setmana que ve, per molts anys i fins sempre!

El Duel Final. Maktub 110

2009-06-25T16:26:00.002+02:00

Per Eva Sala

Amor i desamor. La vida és així. Tots volem el que no temin.
Els que no tenen parella la troben a faltar i els que en tenen, moltes vegades els hi sobra.
Sovint fem les coses sense pensar i no posem en una balança tots els peròs i els contres de cada una de les nostres decisions.
De vegades pensem que els que tenen parella són afortunats perquè tenen amb qui dormir, tenen qui els hi regala la rosa per Sant Jordi, saben a qui poden explicar els maldecaps i les penes, sempre tenen companyia per anar a tot arreu, tenen a qui abraçar-se quan tenen fred, poden fer sopars romàntics amb espelmetes, poden fer una dutxa compartida, i moltes coses més.
Però no pensem que els que no tenen parella no han de planificar per dos, no han de donar explicacions del que fan o deixen de fer, no passen calor les nits d’estiu al costat d’un altre cos enganxós i calent, poden fer tot el que vulguin quan vulguin com vulguin i amb qui vulguin, no han de pensar en ningú més ni dependre de ningú.Així doncs, no hi ha una cosa millor que una altra. Tot té els seus avantatges i els seus inconvenients i si els sabem combinar bé, sabrem viure bé.

Per Elisabet Puertas

Les coses s’acaben, arriba un dia que tot s’acaba. La nostra història ha perdurat durant setmanes, intenses, millor o pitjors però ja hem arribat al final.
M’agradaria pensar que algun dia tornarem a retrobar-nos i que la nostre relació serà com ara o molt millor però no em vull fer il•lusions perquè les coses mai son segures fins que les has deixat enrere.
Et diré la veritat, amb tu m’ho he passat molt bé tot i que a vegades he pensat en deixar córrer tot el que havíem construït, o en no treballar-me el dia a dia. Però segurament et trobaré a faltar , ja ara que estic lluny trobo a faltar el teu calor, la teva olor els teus moments però també tinc milers de records que puc mirar i escoltar cada vegada que et trobi a faltar.
Podríem dir que lo nostre ha sigut una mica una relació d’amor – odi, que per molt que ens estimem ningú sabrà les hores que ens hem estat barallant i trencant-nos el cap o les discussions que teníem perquè hi ha coses que no ens acabaven d’agradar.
Encara que avui estigui lluny de tu, deixem abraçar-te per última vegada, és la última oportunitat per tornar a sentir. Let me hold you for the last time.

l'Epíleg. Maktub 110

2009-06-25T16:24:00.001+02:00

El cervell sempre juga amb els pros i els contres que han de servir per a prendre decisions, per a saber què fem o què deixem de fer. Es tracta de preguntes i respostes posades en diferents ordres i a vegades de manera inconnexa i sense lògica. Mentre fem aquests brainstormings fem com si sexessim pollastres. Agafem un argument, el desgranem li donem voltes i el posem en un cantó o en un altre per a esperar decidir-nos. I amb aquesta selecció molts arguments de pes cauen en una balança. Sigui la del si o la del no, fan que quedi desequilibrada i que la resposta hagi de ser clara, lògicament indubtable. Però el cap ens diu això i el cor ens diu quelcom diferent. I aleshores ens falta una raó, un element per fer creure el cap que ha guanyat la batalla, vaja per autoenganyar-nos i poder explicar als altres perquè hem fet el que hem fet. Una raó que ens faci quedar i no moure’ns parla de la cançó. Quan hem de marxar volem sentir un motiu que faci que ens quedem, perquè sempre les arrels tiren més que les ales quan ens entra la por a saltar. Una sola raó ho podria fer canviar tot, però, per sort o per desgràcia, no sempre arriba.

MakGuffin110

2009-06-25T12:36:00.001+02:00

LA CARTELLERA
Acabeu d’escoltar el trailer de Ejecutiva en Apuros, on Renée Zellweger, torna per protagonitzar una comèdia romàntica. Reencarna una executiva ambiciosa que arriba a un poblet de Minnesota per feina , pel camí toparà amb l’home del seus somnis.

I seguim amb comèdia i humor: Hacemos una porno? Dos amics que intentaran guanyar diners per tal de fer front als deutes creant una empresa per gravar porno amateur amb els seus amics.

Això era: Corazón de tinta. Una aventura on els protagonista de la pel•lícula és capaç de tornar reals els personatges dels contes que llegeix en veu alta. Una nit, dóna vida a un personatges que el segrestarà i el portarà als seus dominis. La seva filla emprendrà un viatge per rescatar al seu pare.

Per últim: Obsesionada, on l’espectacular Beyoncé es transforma en la dóna d’un home que comparteix feina amb Lisa, una companya de feina perfecta i maca. Aquesta s’obsessiona amb Derek i això portarà problemes.

Destacar: El primer día del resto de tu vida i Tres monos.

RÀNQUING

5. Los mundos de Coraline
4. Kika Superbruja
3. Millenium 1
2. Ángeles y Demonios
1. Terminator Salvation

Tracklist. Maktub 110

2009-06-23T16:14:00.002+02:00

R.E.M. - It's the end of the world as we know it
Divas - You've got a friend
Alesha Dixon - The boy does nothing
James Morrison & Nelly Furtado - Broken strings
Laura Pausini & James Blunt - Primavera anticipada
Katrina & The Waves - Walking on sunshine
Blur - Song 2
Chumbawamba - Tubthumping
Lisa Loeb - I do
Nena - 99 red balloons
Tracy Chapman - Give me one reason
Sintonia Verano Azul
Michael Jackson - The girl is mine
BSO ET El extraterreste
Mecano - Maquillaje
Alaska y Los Pegamoides - Bailando
Peter Gabriel - Books of love
Sintonia House
BSO Gladiator
Camille - Money note
Likke - Little bit
Lhasa - Sometimes it hurts
The Corrs - Goodbye
Kabul Babá - Sent la nit
Anastacia - Welcome to my truth
Tom Jones - Sex bomb
Julieta Venegas - Me voy

Dona'm una pista. Maktub 110

2009-06-23T16:11:00.002+02:00

Últim dona’m una pista ja que si és temps de comiat què millor fer-ho amb una cançó que ens parla de dir Adéu. Ho fem amb el grup superventes a Europa del 1996 al 2001. El grup de germans combina la música tradicional irlandesa amb el pop i el rock, una mescla que podria haver estat un desastre o un èxit i ha estat la segona opció: 50 milions de discos ho acrediten. Han nascut i viscut en un món de música als pubs irlandesos, on aquesta gent hi passa mitja vida. Molts dels seus primers temes van sonar a les parets del pub McManus’s, del seu tiet. Primer eren un duo i després si van afegir els 2 germans. Els va veure una de les germanes Kennedy i resulta que se’ls va endur a la copa del mòn de futbol del 94 i van tocar als jocs olimpics del 96 d’Atlanta per donar pas a ser teloners de Celine Dion.
El grup va tenir un sotrac després de la mort de la mare el 1999 per esperar un transplantament de pulmó que mai va arribar. El grup s’atura una estonaperò tornen amb força per tal de fer-se un lloc al mercat tot i que canvien d’estil i tornen més aviat a les arrels calmades de la música tradicional irlandesa. Una cançó que no hem pogut aclarir si parla de la mort de la seva mare.
2006. THE CORRS. GOODBYE

2003. KABUL BABÁ. SENT LA NIT
Aquesta és la versió del Save Tonight d’Eagle Eye Cherry que ens oferien els Kabul Babá, nascut de les restes de Sopa de Cabra. Aquesta versió ha estat quan més fort ha sonat el grup que es comença a gestar el 1999 . Al principi només quedaven uns quants de diferents bandes per a tocar i passar-s’ho bé amb un grup paral·lel que es deia primer pebre, després es van dir Bitxos. En aquest grup hi havia també Cris Juanico, però ell va decidir tornar definitivament a Menorca a viure allà i va coincidir amb la separació, presumptament final, del Sopa. Aixi que aquest espai per a passar-s’ho bé va acabar degenerant en un nou grup com els Kabul Babá, tot i que el nom encara canviaria: Cyrus Tomb abans d’arribar al que tots coneixem. Per cert que el seu tercer disc va veure la llum el 2007.

Seguim i parlem d’una dona amb una gran veu que bé s’hauria merescut participar al Dona’m una diva de la setmana passada. Una cantant de Chicago que està en actiu des del 1999, és a dir ara fa ja deu anys. LA seva veu com us dèiem van fer que se la comparés amb Aretha Franklin o Tina Turner i per a molts és la millor veu internacional femenina. La seva no ha estat una història allunyada de malalties i problemes de salut. Començant per tenir un germà autista i una simple miopia, seguint per l’enfermetat de Crohn, una dolència crònica que va obligar a que la operessin per treure-li part de l’intestí, deixant-li una cicatriu a l’abdomen que mai li ha importat ensenyar. A més, el seu pare els va abandonar i de jove d’estudiant va mostrar interès per a l’arqueologia. Va participar en dúos amb Vonda Shepard per a la sèrie Ally McBeal en els seus començaments. El gran boom però, la cresta de la onada va ser el 2004 amb l’àlbum que porta el seu propi nom i d’on procedeix la cançó que sentirem tot seguit. Però abans d’aturar-nos, el seu single el principi del qual ha servit per a introducció de la tertúlia de Maktub aquesta temporada no ha funcionat precisament bé i ha suposat un fort revés per a ella. Una cançó que parla de la relació amb el seu pare que les va abandonar com dèiem i del càncer de pit que va superar.
2004. ANASTACIA. WELCOME TO MY TRUTH

2004. TOM JONES. SEX BOMB
Acabem d’escoltar Tom Jones, el Tigre de Gales que als seus 69 anys, i no per l’edat justa, és una autèntica bomba sexual i sinó que li expliquin a la seva dona les moltes infidelitats que el mateix Tom Jones ha reconegut. Però vaja, qui es vol separar d’una mina d’or que ha vengut més de 70 milions de còpies al llarg de la seva carrera que va començar els anys 60. Un dels seus primers èxit va ser el It’s not unusual, de 1965 que encara sona a les festes de barri i pobles d’arreu. Per cert que en el videoclip l’home no s’en surt gaire bé de ballar que diguéssim. Una cançó del 2004.
Us donem una pista i un comiat. Perquè avui serem més italians que mai, ja que ells quan diuen Ciao tant pot ser hola o adéu. I nosaltres hem començat dient Hola amb un Adéu i acabem amb un Adéu. En aquest cas amb sabor de tequila, de llimona i sal i de Mèxic. D’una dona que toca acordió, piano, guitarra acústica, mandolina, caixa de ritmes, guitarra elèctrica, baix, violoncel, mog, wurlitzer, teclats i vibrafòn. Una mexicana nascuda a California, però es va criar a Tijuana a Mèxic amb els seus pares que eren fotògrafs. Una noia tímida amb la seva vessant humanitària que no ensenya gaire i que destaca també per les nombroses col·laboracions que ha fet amb altres artistes. Morenamia amb Miguel Bosé, Nada de este fue un error amb Coti i paulina Rubio. 2006. JULIETA VENEGAS. ME VOY

El conte enrere ja té blog

2009-06-19T16:37:00.003+02:00

El Conte Enrere ja té blog propi! La secció que s'encarrega d'obrir Maktub aquesta temporada compta des de ja amb tots els escrits en un blog que porta el seu nom i s'obre també a la participació de tothom per aportar els seus relats o canviar el destí de les històries.

http://conteenrere.blogspot.com

En exclusiva, hi trobareu el conte d'avui.

El Testimoni. Maktub 109

2009-06-18T16:31:00.000+02:00

Per Imma Genebat

Jo no havia anat cap nit a la ràdio. Tenia por de dues coses:

-desencantar-me totalment de la màgia de les ones al veure el caos que regna rere els micros

-quedar-me encara més encantada de la màgia de Maktub.

Definitivament, va ser la segona opció. Em vaig quedar encantada mirant i escoltant i observant i rient.

Deia en Jordi al començament del programa que els pols oposats s'atrauen, deu ser per això...

Quan us escolto per la ràdio, m'és fàcil imaginar-vos rere el micro, la vostra cara, els gestos que feu, les rialles... El que desconeixia és el treball que feu fins que a mi m'arriba la vostra veu cada divendres a les deu al Verdi. Per cert!! Que és l'únic Maktub de la temporada que m'he perdut... Però ha valgut la pena.

I és que poc m'esperava jo descobrir petits moments com els que vaig viure aquest divendres:

_l'Eli escrivint els últims apunts recolzant la fulla sobre la porta, després d'intentar posar ordre perque la seva secció li surti rodona;

_la Peiti tota suada voltant per allà sense parar quieta, tal com m'imaginava, fa la seva secció tota nerviosa sense parar d'aixecar el cap per mirar en Jordi, no fos cas que se li escapés algun detall;

_en Kuru assegut a terra, al meu costat quasi tota l'estona, ell, amb la feina feta i ben acabada, o no;

_la Laura que tampoc para quieta ni deixa de riure, que es col·loca la pinça del cabell mirant-se a qualsevol vidre que troba;

_l'Anna, que se'ns quedava adormideta, quieteta i callada que quasi passa desapercebuda;

_i impossible de borrar les cares d'en Kuru mentre la Peiti feia el Makasum... (k jo t vai vere, Kuru...)

I en fi, en Jordi... Què voleu que us digui? És un crack. És capaç d'aguantar el tipo els 120 minuts de programa amb 5 col·laboradors i un testimoni, fa lligar les paraules amb el temps, les frases amb la música, les seccions amb les rialles, els temes amb les cançons... Tot, tot. I és que sembla mentida que d'un pilot de fulls inconnexes i quasi sense sentit i plens de faltes d'ortografia en pugui sortir un programa quasi rodó. No diré perfecte perquè, si ho fos, llavors tindria un defecte: no seria imperfecte.

I trobaré a faltar aquesta imperfecció els divendres a la nit. I les cançons. I les rialles de la Laura. Els “tropiezos” de la Peiti. Els errors tècnics (molt important). Les aportacions d'en Kuru i els seus Reflexes. I la veu d'en Jordi. Les seves paraules. Les interrupcions als col·laboradors. L'Epíleg. Els 120 minuts.

Em consola saber que també us tinc a fora de la ràdio per fer-me passar el mono. Gràcies per tot.

l'Epíleg. Maktub 109

2009-06-18T14:08:00.000+02:00

Existeix la perfecció? Probablement no, però potser perquè ho acabem considerant un ideal. Una cosa inassumible però per la qual poques vegades deixem de lluitar. Res és més estrany a la vida que una cosa perfecte. Als examens un perfecte és un 10, però a fora de les pissarres que és una cosa o algú perfecte? La dona perfecte per algú no ho serà gens i més clar és el cas de l’home perfecte, que no pot variar més entre unes i altres. Cadascú sap el que vol, teòricament i els seus ideal de perfecció. Què és una vida perfecte? Doncs tot depèn de com es miri. Alguns creuen que es triomfar. I triomfar per tots també és relatiu. Alguns d’aquests diuen que triomfar és tenir-ho tot, ser Cristiano Ronaldo. D’altres diuen que triomfar és fer el que t’agrada i et paguin per a fer-ho. I és que tenir-ho tot no és perfecte, com no per estar a Nova York faci que estiguis menys sol que a un poble de 30 habitants. I és que tothom entén com vol, tothom sent com vol i això passa com amb la democràcia, que no és el millor sistema de govern, però sí el que millor es coneix. Doncs això ve a ser el mateix, que cadascú entengui el seu concepte de perfecció és la cosa més semblant a la plasmació del que és perfecte. Tot i que, personalment, penso que els que són perfectes tenen un defecte: que no són imperfectes.

MAKASUM L'OLLA 1995. MAKTUB 109

2009-06-17T22:57:00.003+02:00

Avui començarem fent un minimonogràfic sobre Port Avenura ja que es va inaugurar el ’95 i va ser el 1r parc temàtic d’Espanya.
Port Avenura consta de 5 àrees temàtiques que són Mediterrània, Polinèsia, Xina, Mèxic i el Far West. A més d’això té hotels, un club de platja i diversos projectes que estan en marxa.
L’atracció estrella del parc és el Dragon Khan que està a l’àrea temàtica de la Xina i va tenir el rècord del món en inversions ( amb un total de 8) i medeix 45 metres d’alt i 1250 m de llarg.
Però també destaquen el Furius Baco a la Mediterrània, el Sea Odyssey i el Tutuki Spalsh a la Polinèsia, l’Huracan Condor, el tren de la mina i el templo del fuego a Mèxic, i els ràpids, el Silver river flume i l’Stampida al Far West.
A més de les atraccions, el parc té espectacles a cada àrea temàtica.
La primera temporada va tenir 2 milions 700 mil visitants i el 2007 va tenir-ne més de 4 milions gràcies a la inauguració del Furuis Baco.
El 1997, Universal va comprar la major part de les accions del parc i posteriorment la major accionista va ser La Caixa i actualment gestiona tot el parc.

A part de la inauguració de Port Aventura, a Catalunya i al món passaven moltes més coses com per exemple que Terra Lliure es dissolt després de 16 anys de lluita armada, Elena de Borbó i Jaime de Marichalar es casen, surt al mercat el Windows 95, Isaac Rabin és assassinat a Tel Aviv, s’inaugura el metro de Bilbao, El Corte Inglés compra Galerías Preciados, moren Lola Flores i només 14 dies més tard el seu fill Antonio, Miguel Induráin guanya el seu 5è Tour de França, s’aprova al Senat espanyol l’abolició de la pena de mort en temps de guerra, es separen els Dire Straits, NY posa en pràctica la llei antitabac més dura d’Occident i Aznar surt il·lès d’un atemptat d’ETA.

Al cine s’estrenava Toy Story, Dos policías rebeldes, Seven, La jungla de cristal III, Goldeneye, Jumanji, Marea Roja, El primer caballero, Liberad a Willy II, Sentido y sensibilidad, Braveheart (5 oscars de 10 nominacions), Pocahontas (2 oscars), Apolo 13, Los puentes de Madison,
A la tele, aquell any a TVE van retransmetre el casament de la infanta Elena i Jaime de Marichalar i van tenir més de 8 milions i mig d’espectadors, i per 1r cop un informatiu d’una privada (en aquest cas A3) supera l’audiència del Telediario de TVE.
I el 95 s’estrenava Médico de Familia, Makinavaja, Pepa y Pepe, Cine de barrio, Gente, El Gran Prix del Verano, Club Megatrix, Lluvia de estrellas, Esta noche cruzamos el Mississippi i us en recordeu del Semáforo? Era un programa on hi anaven artistes amateurs i tenien un minut per fer la seva actuació, el públic els votava amb amplaudiments o cassolades i si eren molt dolents no arribaven ni al minut. També s’estrenava Walker, Lois y Clark o Urgencias.

Aquell any treien disc grups com Blur, Bon Jovi, AC/DC, El último de la fila, Dream Theater, Héroes del silencio, Mariah Carey, Michael Jackson, Simply Red, The Corrs, Siniestro Total, No Dubt o Madonna i aquell estiu sonaven el Tiburón, El venao, Quiero verte de Los Sobraos o American Pie que segur que les recordareu de tan enganxoses que eren.
Ara us deixem amb “Hay un amigo en mi” que és la banda sonora de Toy Story i és la cançó que heu triat vosaltres des del bloc.

Fins aquí el 1995
Fins la setmana que ve i per molts anys!

2009-06-16T20:13:00.002+02:00

LA CARTELLERA

Retorna la secció a mans de la propietària i comencem amb una comèdia: TE QUIERO, TÍO. Peter Vol casar-se amb Zooey pero li falta quelcom: un padrí. El seu mal de cap serà trobar-ne un el suficientment bo.

Segon estrena: 7 Minutos, comèdia romàntica espanyola que es centra preguntar-se si en 7 minuts és possible trobar l’amor de la teva vida. Els protagonistes es troben en sesions de cites ràpides, llocs on la gent vol conèixer a altre gent... Les seves vides es creuen i tots arriben a trobar l’amorpel camí que menys esperen.

La caja de pandora, relata la història de tres germans que s’adonen, després de que la seva mare desapareixes, de lo poc que s’arriben a conèixer entre ells i que s’han d’unir per tal de trobar a la seva mare i meditar sobre els seus propis defectes. Pel camí sorgiran conflictes; com si es tractes de la caixa de pandora.

Acció és l’adjectiu que descriu el pròxim estrena de la setmana:Cleaner, pel·lícula que reflexa el costat psicològic del després d’un crim!

D’altra banda destaquem: Kika Superbruja, No-do y Amor, dolor y viceversa.

RÀNQUING

5. Los mundos de Coraline
4. Noche en el Museo 2
3. Millenium 1
2. Ángeles y Demonios
1. Terminator Salvation

El Duel. Maktub 109

2009-06-16T08:21:00.002+02:00

Per Elisabet Puertas
Com deu ser la vida sense música? Sense cap so, sense cap soroll sense cap fressa, res de res tant sols silenci o encara pitjor un murmuri insignificant, sempre igual, invariable, un murmuri que no transmet res, cap sentiment, cap emoció.
Com sonen els ocells? Com sona la meva veu? Com sona la teva veu? Sense sentir ni escoltar es pot viure, però com pots viure si un dia de cop deixes de sentir, tot allò que en només tancar els ulls reconeixies ara ha desaparegut, el món es buida i no queda res.
Només queden imatges, imatges que et parlen però que no saps que et volen dir o no tu no ho saps interpretar.
Penso en com deu ser una vida sense so, una vida visual sense l’àudio. Tenim por quan sentim coses que no sabem don venen però fa més por no sentir res i deixar lliure la imaginació, no sento el perill, no sento la branca que es trenca quan el perill s’acosta. Sentir ens dóna tranquil•litat, sentir ens dóna seguretat . Però si això un dia s’acaba?.

Per Eva Sala

Sí, i què? M’agrada la música i és la meva vida. Per més que diguis que no penso en una altra cosa, no deixaré de viure per la música.

Em desperto pensant en la música i me’n vaig a dormir pensant en la música.

Sigui on sigui i estigui amb qui estigui sento música. La música és a tot arreu i sempre m’acompanya. A casa, al carrer, al cine, al bar, al despatx... La música sempre està amb mi.

No em demanis que deixi la música perquè no ho faré.

Quan em vas conèixer ja sabies que m’agradava la música i que mai la canviaria per res.

Així que no em demanis una cosa que saps que no puc fer perquè la música ho és tot per mi.

No puc triar entre la música i tu perquè tu ets com la música: suau i heavy, tranquil·la i agitada; o sigui perfecte i equilibrada.

La música i tu sou el millor que m’ha passat mai. Quan et veig m’inspiro, ets la meva musa.

T’estimo, us estimo.

Dona'm una pista. Maktub 109

2009-06-15T21:49:00.003+02:00

1995. OASIS. WONDERWALL

Hem començat avui de visita al Regne Unit amb els que es deia que havien de ser els substituts dels Beatles, però al final un excessiu caràcter els ha catapultat a una espècie actual de ser i no ser. Els Oasis, el nom del grup dels germans Gallagher que encara estan en actiu amb la que, juntament amb el Don’t look back in anger són les seves dues cançons principals. En un principi, aquesta cançó s’havia de conèixer com a Wishing Stone, pedra dels desitjos en anglès. Resulta que aquesta cançó la va escriure Noel Gallagher i per a la seva nòvia d’aleshores, amb la qual es va casar el 97, però es van separar quatre anys després, i ara nega que tingui res a veure i que és la premsa qui s’ho ha inventat, que parla d’un amic imaginari. El seu germà va dir l’any passat que no podia aguantar més cantar aquesta cançó de merda i que cada cop que ho feia li entraven ganes de vomitar, però és un tube, un hit i s’ha de fer fotre. Si és que tot té un preu.

No abandonem el Regne Unit però tirem una mica enrere en el temps. Precisament el Wonderwall beu d’una cançó del 1968, Wonderwall Music, d’un dels components dels següents protagonistes. Les nostres mares babejaven per ells, imagineu-les xisclant cridant i ballant al ritme d’ells, ara que semblen tant recatades i assenyades, però al cap i a la fi, tots som joves encara que ells ja no s’en recordin. El que sentirem ara és una cançó que primer van estrenar els Isley Brothers, però és més coneguda la versió que sentirem ara inclosa dins el primer àlbum de la banda que es deia Please Please Me. Quan el grup va gravar aquesta versió, era el primer dia de gravacions i duien 10 temes en 10 hores i la veu del cantant estava una mica cascada i, amés, ell estava constipat, així que en la versió de l’àlbum, fins i tot, se’l pot sentir estossegat, tot i els carmels i la llet calenta. Si us hi fixeu sentireu com la veu està una mica estripada, però fins i tot sona millor que algun altra cantant de cuyo nombre no quiero acordarme.

1963 . THE BEATLES. TWIST AND SHOUT

2003. LA OREJA DE VAN GOGH. ROSAS

Eren los Sin nombre abans que arribés Amaya Montero i ara, sense ella, continuen sent La Oreja de Van Gogh, un dels grups de referència del pop espanyol per a tota una generació, juntament amb els més rockers Canto del Loco. 40 anys separen aquestes cançons però el tema éss tan vell que encara és d’actualitat avui en dia i ho era fa 500 anys. La història és d’algú que no accepta resignar-se a que una història d’amor s’ha acabat i per això diu això que “con la carita empapada que llegaras con rosas, con mil rosas para mi”. Aixi ho va explicar la cantant d’aleshores, el 2003. Ara la veu del grup en el seu darrer àlbum fins ara és la de Leire martíne on el grup sembla més grup i menys els cors de la diva Amaya Montero, que a deixat de ser-ho en la seva carrera en solitari. Una baixada de fums pels dos que beneficia al contingut dels àlbums i que, ha guanyat l’Amaya que, en la seva carrera en solitari ha vengut més còpies que els seus antics col·legues, el seu darrer treball A las 5 en el Astoria.

Parlem ara d’un fill de violinista que ha crescut i viu per i dins de la música. S’ha sabut posar la gent a la butxaca, tant del públic com els altres cantants ja que ell no hi posa la veu, però de fet no li fa falta perquè tal i com toca ha creat un segell d’identitat propi. El tema que ve a continuació el toca amb Rob Thomas, tot i que en un principi estava pensat que la cantés el mateix George Michael. Pe`ro abans ell en va fer una demo per al nostre protagonista i va quedar encantat amb la veu de Thomas i la va acabar cantant ell mateix, convertint-se en el segon més gran èxit del cantant als Estats Units, estant catorze setmanes al més alt de la llista Billboard. Per cert que la dona de Rob Thomas és d’origen espanyol i per això sentireu “my muñequita y spanish mona lisa” a la següent cançó.

1999. CARLOS SANTANA. SMOOTH

Acabem a casa i repassant els grups que encara ens quden per parlar-vos que formen part del panorama del pop i rock en català, que sempre semblent pocs però quan et poses a contar en surten de sota les pedres, tot i que no és fàcil guanyar-se la vida amb música en català perquè resulta que els catalans som així. El grup neix a Calonge el 1990, i sembla que per triomfar s’ha d’estar Tocat per la tramuntana, que dirien els Sopa. LA seva primera maqueta data del 1993 i duia el romàntic nom de “A cops de pedra”, El gup però va treure l’àlbum d’a continuació el 2003 i a la seva web es llegeix que estan treballant amb el seu nou àlbum. Llàstima que la notícia és del 2006 i deien també que no se separaven.
2004. FES-TE FOTRE. ARA ÉS TEMPS.

Reflexes 109: Anne Geddes vs Spencer Tunik

2009-06-15T18:17:00.001+02:00

Si ens pensem ben bé què és un reflexe podem arribar a moltes definicions bones i dolentes... però en totes i haurà el comú denominador que un reflexe és una imatge, una llum, ... i qui millor que un fotògraf per dominar els reflexes...

Tothom hem estat o si més no ho hem volgut fer veure fotògrafs d’alguna cosa, hem agafat la càmera, alguns encara amb rodet prehistòric, altres d’usar i llençar, altres són més agoserats fins i tot amb una reflex... o amb la ja coneguda digital... segur que hem intentat enfocar diferent, fer experiments amb la llum... però no hem obtingut el reconeixement mundial que han tingut els nostres dos reflexes d’avui, els nostres dos fotògrafs d’avui...

Doncs comencem per Anne Geddes que potser pel nom no la reconeixeu però si us dic que recordeu aquelles fotografies entrenyables de nens petits entre la natura, dincs de testes, entre flors... us sonarà almenys una miqueta.
Fotògrafa australiana nascuda l’any 1956, als 20 anys va començar a experimentar amb la càmera que hi havia a casa seva i de seguida es va veure que li captivava una fotògrafia simple i impactant alhora.
I poc a poc fins a arribar a captar el reconeixement mundial per les seves fotos amb bebes, li agrada fotografiar-los vestits de fada, de flor o d’algun animal que ells mateixos en forma de peluix podrien tenir al seu costat per adormir-se cada nit... és per això que Geddes en totes les seves instantànees els nens surten endormiscats i mirant més enllà del infinit.
La qualitat i la originalitat de les seves fotos ha fet que sigui la fotògrafa que més llibres de fotografia ha venut en tot el món.
L’any 2004 Geddes juntament amb Celine Dion van participar en un nou projecte anomenat miracle que es basa com a la celebració de la vida una combinació entre música i fotografia que giren al entorn dels nens peques.
Un any més tard La Poste de França va utilitzar quatre de les seves fotografies com a imatges dels seus segells.

I passant a l’altre reflexe podem dir que es conegut mundialment perquè ha estat l’única persona capaç de reunir milers i milers de persones nues, tal com van arribar al món enmig de grans ciutats per tal de que ell els pogués fer fotos originals, i molt espectaculars.
Parlem ni més ni menys que d’Spencer Tunik
Ell amb aquestes fotografies tan transgressores ha obert debat entre el que és públic del que és privat, el colectiu de l’individual, el legal i l’il·legal...
Va neixer a EEUU l’any 1967.
El 1992 va començar a fer fotos a gent despullada a NY i van ser molt populars de seguida i això va fer que ho fés més extens a tots EEUU fent una fundació que es deia Nakked States.
Anys més tard va voler fer una gira internacional anant a ciutats com Melbourne, Brujes, Londres i fins i tot Barcelona que va aconseguir reunir 7000 persones, i el seu récord el té a ciutat de mèxic amb 20000 persones despullades.
L’any 95 va ser arrestat a Manhattan per fer fotos a una dona despullada.
La polèmica ha vingut quan alguns entorns han qualificat l’obra de Tunik com a antiart ique simplement són manifestacions socials per a la llibertat d’expressió dirigides per un que diu que fa fotos... la polèmica està servida...
Vosaltres hi anirieu, ni que fós envolicats amb una senyera?Fins la setmana que vé!!!!

Tracklist. Maktub 109

2009-06-14T20:15:00.002+02:00

Snow Patrol - If there's a rocket tie me to it

Oasis - Wonderwall
The Beatles -Twist and shout
La Oreja de Van Gogh - Rosas
Carloss Santa i Rob Thomas - Smooth
Fes-te fotre - Ara és temps

BSo Rocky Balboa - Eye of the tiger

The ting tings - That's not my name
Kings of Leon - Use somebody
Oasis - Little by little
Placebo - For what it's worth
Elena - en 1 minut
La Puerta de los Sueños - Plou

M Clan - Oigo música

La Quinta Estación - Que te quería

Bryan Adams - Have you ever really lloved a woman
Enya - BSO Braveheart
Cherry Coke - No hagas el indio, haz el cheroky
BSO Toy Story - Hay un amigo en mi

Bon Jovi - It's my life
Dire Straits - Walk of life

Kylie Minogue - It's in your eyes
Madonna - Like a virgin
Chenoa - Soy lo que me das
Cher - Believe
Celine Dion - I drove all night
Jennifer Lopez - Let's get loud

Fairground attraction - Perfect

Music Mak 109

2009-06-12T15:39:00.002+02:00

Si us ha agradat molt aquesta cançó i encara no sabeu de qui es tracta no patiu que ara mateix us ho diem, acabem d’escoltar the ting tings un duet britànic capitanejat per Katie White que ja ha anunciat que estan preparant un altre àlbum tot i que el primer només fa un any que ha sortit al mercat.

Un altre grup nou son king of leon que ara han tret nou videoclip amb el tema Notion, un videoclip on tot explota. La banda està apunt de començar la gira europea que s’inicia el 15 de juny a Londres i acaba el 17 de julio al festival de Benicassim.

Seguim amb novetats, Muse anuncia el títol del seu pròxim àlbum, aquest s’anomenarà Resistance i el podrem tenir a partir de Setembre, ells asseguren que és del millor que han fet fins ara.
Qui digui que el vinil ha mort està ven equivocat perquè la banda dels germans Gallagher publicaran el 13 de juliol un nou àlbum recopilatori de col•lecció gravat en vinil, en el qual hi trobarem els seus grans èxits i rareses.

Gran noticia bomba, Whitney Houston s’ha recuperat dels seus problemes amb drogues i l’1 de setembre publicarà un nou treball. L’artista ha venut més de 170 milions d’exemplars i ha guanyat 411 premis, veurem si el nou àlbum estarà a l’altura.

l'Epíleg. Maktub 108

2009-06-11T21:27:00.000+02:00

Quantes vegades heu volgut engegar-ho absolutament tot, o almenys a algú a la merda? I de cantar les 40 a qualsevol? Si és que tenim tendència a destrossar-ho tot i a vegades la realitat ens supera, que hi farem, som així. Però potser, cantar i dir a algú, encara que sigui amb sutilesa, més o menys que se’n vagi a prendre pel sac és molt agradable. I en aquest món políticament correcte hi ha moltes maneres de fer-ho així que no ens tallem i de tant en tant donem-nos el gust d’engegar a algú a pastar fang. I és que sí, admetem-ho tots tenim, amb motius o no, ganes de que algú se’n vagi a prendre pel sac però potser, com dèiem al principi en el conte enrere, ens sentim excessivament atrets per la mediocritat. Què hi farem... Som així, suposo.

MAKASUM L'OLLA. MAKTUB 108

2009-06-10T22:36:00.003+02:00

Avui anirem a l’any de l’atemptat d’Hipercor, Messi, Cesc Fàbregas, La Frontera, Patricia Kraus, Dirty Dancing, Robocop i molts d’altres. No sé si ho heu endevinat o necessiteríeu més pistes però estem a l’any 1987.

Aquell any, 8000 persones aconsegueixen fer un rècord Guiness ballant una sardana de 5 Km a Lleida, ETA fa l’atemptat a l’Hipercor de Bcn causant 21 morts i 45 ferits, s’entreguen per 1a vegada els premis Goya, U2 fa el seu 1r concert a Espanya (és al Santiago Bernabéu i hi van 135 mil persones, el concert amb mes persones fins al momento). També, Federico Mayor Zaragoza és nomenat director general de la Unesco, s’emet per 1a vegada als EUA els Simpson i es celebra el centenari de la creació de l’Esperanto.

També destacarem 3 naixaments, el de dos grans futbolistes com són en Messi i en Cesc Fàbregas, i el d’un futur gran doctor com és en Gerard Corominas.

En el terreny musical destacaven artistes com Aerosmith, George Harrison, Guns N’Roses, Joan Manuel Serrat, Metallica, Simpli Red, Sting, U2, Luis Miguel, Héroes del Silencio, Los Chichos, Gabinete Caligari, Duncan Dhu, Chayanne, La Frontera, Radio Futura i molts d’altres.
Aquell any va anar a Eurovisió Patricia Kraus (filla d’Alfredo Kraus) amb la cançó “No estás solo”. Va quedar en 19 posició amb 10 punts.
A la tele, La Trinca va crear la producatora Gestmusic, i s’estrenava El tiempo es oro. No sé si el recordareu, jo sí. Era un concurs presentat per en Constantino Romero en què els concursants havien de respondre preguntes i a la ronda final podien consultar una enciclopèdia. També s’estrenaven Macgyver a Televisió Espanyola i L’espantaocells i la senyora King a les autonòmiques. I als EUA s’estrenaven sèries com Matrimonio con hijos, Els Simpson, Star Trek o Les tortugues ninja.

Aquell any va ser un gran any en el terreny cinematogràfic amb estrenes com, Dirty Dancing (que va guanyar l’Òscar a la millor cançó original), El último emperador (que va guanyar 9 Òscars), Depredador, Robocop, Los intocables de Elliot Ness, Por encima de la ley, Atracción Fatal, El imperio del sol, Superman IV, Arma letal o pelis amb títols tan curiosos com La colina de la hamburguesa, Tira a mamá del tren o La tostadora valiente.

Fins aquí el 1987
Fins la setmana que ve i per molts anys!

MakGuffin108

2009-06-10T12:06:00.001+02:00

LA CARTELLERA

 Encetem el mes de Juny amb una pel•lícula carregada d’acció: Terminator Salvation, on el protagonista: John Connor és l’home destinat a liderar la resistència humana enfront Skynet i el seu exèrcit de Terminators. Però el futur pel qual Connor ha estat preparat es veu alterat per l’aparició de Marcus Wright. Connor ha de decidir si Marcus ha estat enviat des del futur o rescatat del passat.
 Continuem amb una pel•lícula pels més peques: Los Mundos de Coraline, on la protagonista descobreix darrera una porta secreta de la seva nova casa un món paral•lel que amaga una altra versió de la seva vida. En un primer moment, la realitat alternativa és millor que la vertadera: els seus pares l’escolten i passen més temps amb ella. Però les coses comencen a torçar-se i Coraline voldrà tornar a casa.
 Arriba l’esperada estrena de la vida de Coco Chanel. La pel•lícula porta com a nom: Coco, de la rebeldía a la leyenda de Chanel, interpretada per Anne Fontaine, el film es basa en el pas de Coco d’una família modesta a convertir-se en una dissenyadora de moda excepcional, passant pel seu èxit i al seva vida sentimental.

 Per últim destacar: Still Walking, explica la història d’una família que es reuneix per commemorar la tràgica mort el fill gran del la família que va morir fa 15 anys en un accident. Amb el pas dels anys s’aprecien petits canvis en cadascun dels membres de la família. Es tracta d’una família típica, on regnen l’amor, els rancors i els secrets.
 I acabarem els estrenes recomanant-vos també: Home i Secret Sunshine.

RÀNQUING

5. Hanna Montana: La Película
4. Presencias Extranyas
3. Noche en el Museo 2
2. Millenium 1
1. Ángeles y Demonios

MakGuffin107

2009-06-10T11:42:00.003+02:00

LA CARTELLERA

Ha arribat Millenium I – Los hombres que no amaban las mujeres, explica la història de Harriet Vanege, una noia que deapareix d’una reunió familiar a una illa que pertany i és habitada pel poderós clan Vnager. El seu cos mai va ser trobat; tot i així, el seu tiet està convençut que va ser assessinada i que l’assassí és un membre de la seva pròpia família.

Continuem amb Radio Encubierta, una comedia en la que el protagonista es veure immers en una emisora de radio del seu padrí: Radio Rock, la qual està instal•lada en un vaixell al mar del Nord.

Seguim amb Notorious, la història d’un famos raper que es va convertir en un gran cantant del Hip Hop. Després d’una vida plena d’experiències, Notorious va morir assassinat en un tiroteig l’any 1997. Tenia 24 anys.

Presencias Extranyas és una altra de les propostes per aquest cap de setmana. Una pel•lícula de terror, en la què la protagonista torna d’una institució psiquiàtrica i investiga les circumstàncies que envolten la misteriosa i prematura mort de la seva mare. Mentre l’Anna s’està recuperant, el seu pare s’enamora de la Rachel, l’antiga infermera de la seva mare.

Acabem amb una comèdia: El Milagro de Henry Pool, la història se centra en un home que descobreix que li queden tan sols sis setmanes de vida. Deixa la feina, la seva promesa i a la seva mare i intenta passar els dies que li queden aïllat. Però passa per una transformació milagrosa i els seus veïns interrompen en el seu pla.

RÀNQUING

5. X- Men Orígenes: Lobezno
4. Fuga de Cerebros
3. Hanna Montana: La Pel•lícula
2. Noche en el Museo 2
1. Ángeles y Demonios

Reflexes 108: Couso vs Irwin "el caçador de cocodrils"

2009-06-09T19:23:00.002+02:00

Els reflexes es van acabant i mica en mica la llum del capvespre comença a dir que els reflexes s’apaguen, o si més no obren les portes a nous espectres reflexats qui sap on...

Doncs concretament els nostres dos reflexes d’avui, no sabem on paren, ja que un dels trets que els caracterítzen ha estat que els dos han mort per causes diguem que no naturals, com tot a la vida hi ha coses evitables i n’hi ha que no, hi ha coses que fem els humans no s’allunya gens del que poden fer alguns animals amb instint assassí.
Amb tants pretextos ja em desviava una mica del tàndem d’aquesta nit... si us dic que parlem de José Couso i d’Steve Irwin... us sona d’alguna cosa...

Doncs sí, parlem del caçador de cocodrils, l’entrenyable personatge que es va fer famós per les seves temeritats i les seves inprudències i les seves bacil•lades a la natura constants... doncs si us sembla parlem una mica d’un home que va morir fent el que més l’entussiasmava...
Aquest ecologista australià va néixer l’any 1962 i al seu país es considerat una celebritat, es va fer famós com hem dit abans per la sèrie de documentals salvatges de the cocodrile hunter però a més a més també era el propietari del zoo d’austràlia a queensland.
L’afició podem dir que és una mena d’herència dels pares, ja que ells ja dirigien un petit zoo a melbourne. L’any 1991 ell en passa a ser el propietari i aqui coneix la que seria la seva futura esposa, i el 92 es casen i el primer episodi de la famosa sèrie es precisament el seu viatge de noces.
Irwin no va estar exempt de polèmiques quan l’any 2001 roda una película i un any més tard s’emet a la série l’incident de deixar als seus fills molt a prop de cocodrils exposant-los a un perill de mort.
L’útlim episodi del caçador titulat l’ultima aventura d’steve...
Fins i tot en alguna de les seves expedicions van poden rescatar bucejadors que s’havien perdut... fins que el 2006 mentre filmava un documental del mar d’austràlia una manta el va atravessar amb el seu fibló i li va causar una mort instantànea. I el seu enterrament va ser seguit per 300M de persones d’arreu del món per televisió.

I ara parlem de José Couso també una persona que va morir per voler-nos ensenyar una part del món, però en aquest cas, la part humana però igualment salvatge.
Couso va néixer el 65 i va morir a Bagdad l’any 2004, un càmera i reporter gràfic que cubria l’invasió d’Iraq per EEUU quan un tanc va disparar contra l’hotel palestine...
Fill de militars va estudiar periodisme, i va traballar amb agències com EFE, Canal plus i finalment va desenvolupar la tasca de càmera per telecinco durant 8 anys..,
Va cubrir la guerra de kosovo, el conflicte de l’illa de perejil, l’accident del prestige,... fins que va arribar la guerra d’iraq on la gran part de l’equip va tornar a espanya abans i ell es va quedar per poder informar del que passava.
La versió oficial de la seva mort és que un observador atacava amb morter desde davant de l’hotel i un projectil d’estats units va ser llançant al 15è pis de l’hotel...
El van traslladar a un hospital i va morir mentre l’operaven.

A vegades el món salvatge no necessàriament el trovem a la selva i a les profunditats... la salvatgeria humana no té límits i aquest n'és un exemple.

Tracklist. Maktub 108

2009-06-08T17:09:00.002+02:00

Billie The Vision - Summercat
Youth Group - Forever young
Paulina Rubio - Causa y efecto
David May - Superstar
Lenny Kravitz - Fly away
Jeanette - Por qué te vas?
Antonio Flores - No dudaría
Plain White T's - Hey there Delilah
The Rembrandts - I'll be there for you
Els Pets - Com anar al cel i tornar
R.E.M. - Losing my religion
Petula Clark - Downtown
Tam Tam Go! - Atrapados en la red
Ocean Drive - Some people
Obrint Pas - No hi ha demà
BSO 007 - Another day to die - Alicia Keys
Zahara - Merezco
Florent Pagny - No pasa nada
Awra - Song for Sophie
Bruce Springsteen - Born in the USA
Black Eyed Peas - Out of my bed
Lady Gaga - Paparazzi
Beyonce - Single Ladies
Metallica - Turn the page
Jonnhy Logan - Hold me now
Desireless - Voyage, voyage
Madonna - Isla bonita
BSO Dirty Dancing - Time of my life
Cat Stevens - Wild world
The Cramberries - Zombie
Lilly Allen - Fuck you

Dona'm una pista. Maktub 108

2009-06-08T16:59:00.004+02:00

1991. R.E.M. LOSING MY RELIGION
Eren els Rapid eye Movement, els R.E.M, amb la probablement cançó més cèlebre. Directe des del 1991 una cançó el títol de la qual parteix d’una expressió surenya, del sur dels estats units, que ve a dir perdre el control, sortir-se de les seves caselles. Part del seu èxit recau precisament el seu videoclip que a través de la MTV va ser molt aclamat. I tot, com un sistema retroalimentat va venir després que Peter buck, el guitarrista dels Rem, estés veient la tele i volia tocar la mandolina que s’acaba de comprar i com que no s’en sortia, va gravar-ho i el dia següent al sentir-se com tocava, va lose la seva religion. Aquesta ha estat la seva cançó de més èxit, estan 21 semanes a la exigent i relliscosa llista Billboard americana. Però aquest èxit va fer que alguns dels seus fans de tota la vida comencessin a rebutjar que tinguessin èxit, ja sabeu el típic que, li agrada més les coses perquè no li agraden a ningú que no pas per res més. I davant, d’això el mateix autor va dir que tots els que van canviar de gustos després de Losing my religion li podien fer un petó al cul. Si algú en té ganes, que ens truqui, i li donem el mòbil d’aquest home.

Seguim amb la cançó amb la qual comença la tercera temporada de Perdidos, ara que en les redifusions dominicals de Cuatro ha acabat... la primera. Però tranquils que no avançarem res de l’argument... només que serveix per introduir el personatge de la Juliet, que té molt protagonisme en el final en blanc de la cinquena temporada. Però anem a la cançó que d’això va la secció. La cançó us avisem, es antiga, pe`ro a banda de sonar a perdidos, també ho va fer en un anunci de l’any passat i la van destrossar al programa per excel•lència on es destrossen cançons: Operación Triunfo. Composada per Tony Hatch en la seva arribada a New York intention, estava previst que la cantessin els The Drifters però se la va quedar, per dir-ho d’una manera, una cantant britància, que també hi va fer retocs... tant que fins i tot trenta minuts abans de començar a gravar, Tony Hatch hi estava fent retocs. Va tenir també un èxit espectacular tant a Amèrica com a Europa i això va fer que se n’anessin fent versions al llarg dels anys, amb un piano, en forma disco al llarg de més de 30 anys s’ha anat actualitzant fins el 1996. La cançó, que com diem està basada en nova york, va ser utilitada per espots de promoció de la ciutat després dels atemptats de l’11 de setembre.
1964. PETULA CLARK. DOWNTOWN

1999. TAM TAM GO!. ATRAPADOS EN LA RED
Ni més ni menys que 35 anys separen aquestes dues cançons que han sonat a Maktub. Aquesta última, del 99 cantada pels Tam Tam go! I que, com heu sentit parla d’amor en les noves tecnologies quan aquestes feien el salt a la realitat. Aleshores, era quelcom curiós, ara està tant dins nostre que fins i tot la cançó sembla passada de moda. Els Tam tam go són de Badajoz i el formen els germans Campillo, el Nacho i el Javier. Vivien ells entre aquesta bonica població i Londres on es van influenciar del so de les bandes anglosaxones que van marcar el so de sobretot la primera etapa del grup. Primer treuen dos discos amb temes mixtos, tant en anglès com en castellà fins que el 1990 treuen Espaldas mojadas, tant sols en castellà i es donen a conèixer massivament entre el públic del país. L’èxit va ser tant massiu que van decidir donar-se un temps per assimilar la fama i la pressió que comporta. Són temps en els quals es fan treballs en solitari i col•laboracions amb altres grups fins que el 99 tornen amb Nubes y claros, que té com a gran èxit la que acabem de sentir. Tornen el 2001 amb misecelanea i el 2007 surten el seu darrer àlbum euphoria, el single del qual és el móvil de Lucifer.

I el que us donem ara és una de les cançons de l’estiu, no sé si aquí però de ben segur a França. Ajuntats de nou per aquesta eina del futur musical com és el Myspace, es coneixen el productor d’electro just uman i el productor de pop francès Nicolas Carel a un club de Miami. El nom del grup ve precisament del conegut carrer de la ciutat, a la Sout Beach. Aleshores, suposem que entre mojito i mojito, comencem a pensar a ajuntar els seus dos móns tenint com a nexe l’ex leader de Galleon, Gilles Luka. Aquest tema el sent el Dj oriska, un famos dj electro hoys de París i decideix afegir-hi el seu toc persona. El single surt al gener i compta amb bon suport i l’àlbum no es farà esperar. Per cert, que avui ja surt el seu segon single, Whitout You (Perdue sans toi).
2009. OCEAN DRIVE. SOME PEOPLE

Després de l’apartat dance, passem al de música en català que aquesta setmana ve marcada per la reivindicació i que tanca la secció. Si us dic que no hi a demà si no es amb tu, no hi ha demà si no el fem junts, sabreu el nom de la cançó. Si us dic, grup independentista, valencià, en actiu, a favor dels Països Catalans, la defensa del català i contra el feixisme i el racisme, ja us podeu imaginar que no sona pas al cotxe del president de la Generalitat valenciana, o mentre s’hi emprova trajos, qui sap.
Aquest origen d’un lloc on la catalnofòbia fa guanyar eleccions fa que tinguin part important del seu èxit al nostre país des que van néixer el 1993, tot i que la seva primera maquesta és del 1994 en el cd Tirant de Rock. El primer disc és el 1997 i porta per nom la revolta de l’ànima, tot i que la consolidació no els hi arriba fins que el 2003 treuen Terra i el disc en el qual ens aturarem avui, la Flama. Tot i que n’hi ha hagut dos més: En moviment i el darrer, del 2007, Benvinguts al paradís. En aquest de la flama la cançó parla del front de la guerra Civil, d’algú que intenta escriure una carta, però el fred i la derrota no el deixen. Ho diu així: “camí a la mort, hivern del 39: avui t’escric callat potser per darrer cop. He caigut pres fugint de l’últim front entre camins gelats, de neu i companys morts. Fa tant de fred que no puc recordar”. I des d’aleshores, ningú ha tancat la porta.
2004. OBRINT PAS. NO HI HA DEMÀ

El Testimoni. Maktub 106

2009-06-07T23:21:00.001+02:00

Per Eva Ortega

Delit francès.
Al tantu!
En Jordi es posa nostàlgic!
Donne-moi une piste
et ne me quitte pas.
Quin goig escoltar
mites elegants
un divendres
per contrastar
la bassòfia
de la qual després es parlarà.
Tertúlia: Eurovisió.
Ballar Soraya és un pecat.
Tampoc a la discoteca,
embriagats,
això sí és que hit d'estiu
esdevingués.
En Gerard està ben enterat de tot;
ara entenc perquè en Jordi
sempre li diu Pilar.
Critica les eleccions europees
per menysprear el català.
Siete Jota: 'me Alejo'
i no és que votin PSC!
Després aterra
la victòria del Barça,
Ripoll s'empapa de capital.
'Copa, Lliga, Champions'
fins i tot a la sopa,
no fos cas!
Opino que és més interessant
que l'Eva transgredís
les normes de la Concep:
que es posin a to les ones
i se sàpiga ben alt
que l'Eva es va colar
a la darrera planta
de la nova Biblioteca Municipal.
Una altra excepció
és que el director
salta de cantó
per seure amb la Caballero:
McGuffin en acció.
Ja és el colmo per la Laura,
pobra! Encara l'emprenya més
amb els gustos del discjòquei,
els seus exàmens,
el xoicescu
i la rebentació de grans de l'Eva.
Això és un xist!
Que el Déu de la ràdio
ens agafi confessats!

El Duel 108: Turn the page, Metallica

2009-06-05T23:13:00.003+02:00

Marc Santanach

És una cosa nova per mi, una cosa nova com tantes d’altres que ens passen en un any.
Moltes d’aquestes coses són bones, però també n’hi ha que són dolentes. Per què han de passar aquestes coses dolentes? No hi podria haver un món on només passessin coses bones? En aquest món de les coses bones no hi podríem viure ja que sempre necessitem una cosa per contrarestar una altra, com per exemple el senyor Florentino Pérez, que per contrarestar els grans èxits que ha aconseguit el Barça, ha hagut d’aparèixer ell amb els seus famosos galàctics volum 2.
Però hi ha coses dolentes que a vegades ens poden ajudar a aprendre. Qui no ha pensat mai que si no hagués deixat una cosa, potser hi hauria acabat sortint perdent?
Aquesta mena de preguntes ens les hem plantejat molts cops, i el millor que podem fer és passar pàgina i començar una cosa nova, una vida millor on puguem aprendre dels nostres errors passats.
Passem pàgina i reflexionem-hi sisplau, reflexionem-hi!!

Gerard Corominas

Girar pàgina, fàcil de dir, difícil de fer.

Però com tot en aquesta vida, la qüestió és intentar-ho i no morir en l'intent, no ofegar-s'hi, no obsessionar-se.

Hi ha qui aguanta la respiració fins que arriba una pàgina que porta aire nou, aire fresc, aires de renovació, aires d'olors i colors diferents, aires que sonen a noves melodies.

Però... I si no recordes el que deia aquella última fulla?Sempre hi ha la temptació de tirar enrere, trencant les regles del joc, buscant aquella última frase, buscant un últim mot, aquelles paraules que voldries no deixar mai enrere i que, per moltes pàgines que passis, saps que sempre duràs al cor.

M'has de creure, cada nova pàgina amaga quelcom nou, potser bo o dolent, però nou... i el que és nou, no pot ser avorrit, for this reason I must turn the page, I have to do what my heart says.

Girar pàgina, és un consell fàcil de donar però molt difícil d'aplicar-se un mateix. Tot i així acabaràs fent el que et doni la gana, però tu saps que passar la maleida pàgina és el que toca, és la solució. No oblidaràs mai aquelles paraules si cada vegada que obres el llibre les veus allà, un cop i un altre.

I la gràcia de tot plegat és que la puta pàgina sempre ha estat allà, sempre serà part del llibre, tant sols has de girar-la.

I si no t'agrada el que t'estic dient, ja saps... turn the page.

It's easy.

Music Mak 108

2009-06-05T16:56:00.002+02:00

Podríem dir que la cançó que ens dóna pas a l’estiu i la sentim una i una altre vegada és el tema principal de la volta ciclista a Espanya. Aquesta vegada té l’oportunitat de donar-se a conèixer a partir del món ciclista és Zahara una jove que tot just acaba de treure el seu primer disc “La fabulosa historia de ...” del qual han escollit el tema “merezco” com a banda sonora del ciclisme 2009.

Comencem l’informatiu musical amb la Chenoa i Florent Pagny, tots dos han gravat a duo la canó No pasa nada la qual la podrem escoltar a la versió espanyola del disc Ces’t Comme ça del cantautor francès que a la vegada el permetrà obrir-se mercat al nostre país. A més a més Chenoa es troba a Miami preparant el seu 5è treball.

Continuem amb novetats i ara presentem a Aura que aquest dies està a Espanya per presentar el seu primer disc Columbine, potser pel nom nous sona de res però si escolteu una mica el seu tema song for sophie ja la reconeixereu.
Podreu veure a Aura demà a Vigo i dilluns a Barcelona
Fa 25 des que The Boss va publicar Born in the USA i ara ha posat a la venta un recopilatori de les seves millors cançons. A més a més començarà una gira per espanya i el podrem veure el 26 de juliol a Bilbao, el 28 a Benidorm, el 30 a Sevilla, l’1 d’agost a Valladolid i el 2 a santiago de compostela

Fergi la cantant de black eyed pease ha confirmat que és bisexual i que a més a més anava borratxa durant la gravació del seu últim treball, The end. Sobretot això es pot intuir en la cançó out of my head.

Això de ser bisexual deu estar de moda ja que lady gaga també ens ho ensenya molt bé al seu nou videclip de Paparazzi, un curtmetratge mes que no pas un vídeo musical on podem veure a l’artista enbolicant-se amb homes, dones i fins i tot en cadira de rodes.

I ens acomiadem els jonas brother que sembla que estan cansats de ser bons nens i ara ens deleiten amb un vídeo d’imitació a beyonce amb el seu famos paco paco ( single ladies) si voleu riure una estona només cal que mireu el video per internet.

l'Epíleg. Maktub 107

2009-06-04T11:27:00.001+02:00

Ja sabeu que hi a aquella frase que diu que al país dels cecs el borni és el rei. Doncs hi havia un lloc on la gent tenia un rei, però tenia el poder bàsicament perquè ningú li feia ombra. D’aquesta manera, al tenir el monopoli i la falta de competència, va decidir fer ús del seu poder de la manera més desagradable possible ja que la única autoritat era ell i la va acabar imposant amb por. El respecte que tenia no se l’havia guanyat, l’havia imposat
Però la gent necessitava un líder per estimar, per sentir-s’hi atrets i reflexats. I de cop, qui tenia tots els números i problemes per a no ser-ho va començar a guanyar-se el favor de tots amb el seu bon caràcter, paraules i promeses tranquiles. El rei però ja tremolava, no fos cas que li prenguessin la poltrona. Va decidir fer ús de males arts i buscar tots els defectes que hi poguessin haver ja que creu el lladre que tots són com ell. Es pensava aquest senyor de la corona que, com que ell només tenia en els fonaments odi i prou creia que trobaria exactament el mateix. Però no, només hi havia il•lusió joc net i alegria. I el propi pes que havia portat al tro al rei, va fer-lo caure: el de la lògica. Perquè la gent sempre busca el bé, encara que a vegades es refugiï en la perversió a temporades.
Aleshores, el mon va veure néixer un regnat de gent com ell. I van ser feliços, i van escoltar molt Coldplay.

El Duel. Maktub 107

2009-06-04T11:23:00.002+02:00

Per Elisabet Puertas
Hi havia una vegada un animalet, era com un ocell amb un bec llarg i prim, però no tenia ales com tots els ocells. Es deia Kiwi.El major desig de Kiwi era volar però ell no podia.Un dia Kiwi tot passejant a la vora d’un gran penya-segat va tenir una idea. Tot seguit va anar al bosc a talar uns quants arbres. Kiwi poc a poc va anar col•locant tots els arbres a l’aresta del penya-segat, un a un. Amb molta força y paciència Kiwi clavava amb claus els arbres a l’aresta perquè no caiguessin al buit.Al cap d’un dies Kiwi va aconseguir tenir el seu bosc vertical i es va disposar a realitzar el seu somni.Kiwi es va posar un casc d’aviador, va agafar embranzida i es va llençar al buit.Mentre Kiwi anava caient, l’aire passava per la seva cara i veia als arbres passar igual que si volés pel cel. Kiwi en aquells moment era feliç, havia complert el seu somni, volar.Per ser feliç i aconseguir els teus somnis fes com Kiwi i Llença’t.

Dona'm una pista. Maktub 107

2009-06-04T11:06:00.003+02:00

1977. QUEEN WE ARE THE CHAMPIONS
La banda de Freddie Mercury i companyia que és una de les més representatives, juntament amb We will Rock you, Show must go on i marquen l’època dels 80. Aquesta cançó estava inclosa en l’àlbum News of the world. Va ser escrita és pel mateix Freddie i és de les més repetides per motius que salten a la vista. De fet, sonen en els principals esdeveniments esportius com la Champions, lògicament, el Mundial i l’espectacle esportiu més vist al món, la Super Bowl. Alguns creuen que darrere hi ha un himne gay, però en realitat ell la va escriure pel futbol i més en concret del Manchester United, tot i que el significat és dispers i dubtós. Com el paper del Manchester.
J. Històries cançons
I ara, una cançó que no necessita presentació. Un himne per a una generació o vàries de catalans. Dedicada a la lluna i mitificada per la desaparició del seu cantant, Carles Sabater.
1990. SAU. BOIG PER TU.

1999. JOAQUÍN SABINA. 19 DÍAS Y 500 NOCHES

19 dies i 500 nits és el que diu Joaquín Sabina que es tarda en oblidar a una dona. Aquest càlcul exacte d’una ciència que no és precisament lògica va servir per la segona època de Sabina, segona com a mínim. El cantant d’ubeda porta en actiu des del 1978 i ha publicat 14 discos d’estudi, 4 en directe i 3 recopilatoris. També en destaquen molts duets amb Serrat i Ana Belén. Diuen que en l’àlbum del mateix nom diuen que es tracta d’algunes de les cançons més autobiogràfiques i intimistes.

Canviem radicalment d’estil i parlem d’una cançó més famosa pel seu videoclip que res. I viatgem, un cop més cap a Escandinàvia pel productor i DJ que ha tingut grans records. El videoclip mostra a tot un reguitzell de dones fent aerobic de manera molt provocadora. L’origen de la cançó és del 1982, i es deia Valerie aleshores pero es va remasteritzar per a convertir-la en un èxit dance.

2004. ERIC PRYDZ. CALL ON ME

Acabem amb algu que va fer el seu grup i va tenir clar en un primer moment que no volia que fos una història de one hit wonder, d’uns l èxit. No ho són però per poc ja que totes les seves cançons naveguen en critiques de repetir-se. I els ara els hi donen un toc nou amb l’orquestra Reciclando que li dóna un nou aire a les seves cançons. Jutjeu vosaltres mateixos aviam què us sembla. Per cert que ara el nom del grup, ves quina cosa s’escriu tot junt.
2009. JARABEDEPALO. GRITA

Makasum l'olla. Maktub 107

2009-06-03T22:18:00.002+02:00

Avui no us portem gaire lluny, només fa 5 anys, però són vint anys més tard del programa de la setmana passada. Si no us heu perdut comptant, haureu deduït que estem parlant del 2004.

El fet que va marcar aquell any són els atemptats de l’11M de Madrid. En aquells atemptats, uns terroristes van posar 13 motxiles-bomba a 4 trens de rodalies que es dirigien a l’estació d’Atotxa. Van morir 202 persones i 1400 van resultar ferides.
A nivell català, aquell any també va haver-hi un terratrèmol aquí Ripoll de 4.2 graus a l’escala de Richter, s’innaugura el Fòrum de les Cultures a Barcelona i Dagoll Dagom torna a presentar Mar i Cel.
A nivell espanyol, el PSOE guanya les eleccions generals espanyoles i Zapatero és el President del Govern i també es posa en marxa el DNI electrònic.
I a nivell mundial, països com Estònia, Letonia, Lituània o Romania s’uneixen a la OTAN i entren a formar part de la UE, es celebra per 1a vegada la semifinal al festival d’Eurovisió i surt a la venda la Nintendo DS a diversos països i la PSP al Japó.
Curiosament va ser l’any internacional de l’arròs i de la commemoració de la lluita contra l'esclavatge i la seva abolició.
El 2004 també moria l’home més vell del món amb 114 anys (cal dir k era de Menorca). També ens deixaven Marco Pantani, Carmen Laforet, Joan Reventós, Yasser Arafat o la tortuga Timothy que va ser la mascota de la Marina Real Britànica a la guerra de Crimea.

A la pàgina esportiva destacarem que tenen lloc els JJOO d’Atenes, M. Shumacher guanya la F1, Dani Pedrosa es converteix en el pilot més jove que guanya un campionat del món de motos de 250 cc. i Nani Roma es converteix en el 1r espanyol que guanya el París-Dakar en categoria de motos.
I ja que hem parlat del Barça, direm que el Barça de bàsquet va guanyar la lliga ACB i que el seu equip d’hoquei patins va gunayar la copa d’Europa, però en futbol no va tenir tanta sort com aquest any ja que el València va guanyar la lliga i la Copa de la UEFA, el Saragossa va guanyar la copa del rei i el Porto va guanyar la Champions.

Al cine s’estrenaven Milon dollar baby, 50 primeras citas, la pasion de Cristo, Dirty Dancing 2, Oceanos de Fuego, Los chicos del coro, Zafarrancho en el rancho, Kill Bill 2, Super size me, la terminal, Spiderman 2, Mar adentro, el aviador, el espantatiburones, la primera de la saga de Saw, el día de mañana o el fantasma de la òpera que n’esteu sentint la banda sonora de fons.
A la tele estrenaven Lost, CSI NY o House als EUA i aquí s’estrenaven Paco y Veva, Manolito gafotas, Mis adorables vecinos, 59 segundos, Dos rombos, Allá tú, Gran Hermano VIP, Latrelevisión, Karlos Arguiñano en tu cocina, The OC o Sin rastro.
Ara us deixem amb Mariacaipirinha que és la que heu triat vosaltres des del bloc.

Fins aquí el 2004Fins la setmana que ve i per molts anys!

Jo porto el Barça dins el cor

2009-06-01T21:01:00.002+02:00

Aquesta setmana dedicaré la secció a un únic tema, que penso que val molt la pena i que a més d’un li fa sortir “la pell de gallina”, segur que ja heu endevinat que em refereixo a la cançó escrita i composada per Jofre Bardagí , "Jo porto el Barça dins del cor" que ha nascut, segons el propi autor "del sentiment blaugrana i pretén ser un cant de celebració per a tots els barcelonistes". La cançó original està interpretada per les millors veus de Catalunya , la Beth, en Marc Ros, en Josep Thió (Sopa de Cabra), en Joan Masdéu (Whiskyn's), en Miquel Abras, en Xavi Ciurans (Gertrudis), en Titot (Aramateix, Brams) i l'Alex Reixach (Glaucs i Nut). L’èxit està assegurat!!!
Disfruteu de la cançó!!

Tracklist. Maktub 107

2009-05-31T17:40:00.002+02:00

Mecano - Dis-moi la lune
Whyskin's - Tinc un amic
Queen - We are the champions
Sau - Boig per tu
Joaquín Sabina - 19 días y 500 noches
Eric Prydz - Call on me
Jarabedepalo - Grita
La oreja de Van Gogh - Once de marzo
Gusanito - Viva la vida
BSO El fantasma de la ópera
Carlinhos Brown - Mariacaipirinha
Lax'n'busto - Llença't
BSO Una rubia muy legal
Alondra Bentley - Still be there
Spice Girls - Wannabe
Pink - Please don't leave me
Judas Priest - You've got another thing coming
The Pretenders - Don't get me wrong
Green Day - Know your enemy
Jofre Bardagí - Porto el Barça dins el meu cor
Lax'n'busto - Himne del Barça
Sóc d'un país del món que es diu Catalunya
Coldplay - Viva la vida
Carlos Baute & Marta Sánchez - Colgando en tus manos
Laurent Wolf - No stress
Scouting for girls - She's so lovely
Crackòvia - Copa, Lliga i Champions

Reflexes 107: Joan Gamper vs Pep Guardiola

2009-05-30T09:41:00.001+02:00

Per sortir de l’eufòria, la monotonia que ens envolta a tots el catalans aquests últims dies en el reflexes d’avui canviarem radicalment de tema. I com no podria ser de cap més manera els nostres dos reflexes d’avui són dues persones, dos homes que en petita o gran part són els responsables que els culers tinguem sang blau grana, que aquest equip sigui més que un club... concretament parlem del present i del passat, del qui funda i del qui fa història, parlem d’en Joan Gamper i d’en Josep Guardiola.

El nostre primer reflexe d’avui és Joan Gamper o Hans Gamper el fundador del FCB
Gamper va néixer un 22 de novembre del 1877 a Winterthur a Suissa.
Per raons familiar es van traslladar a Zurich on Joan va dedicar gran part de la seva adolescència a practicar tota mena d’esports entre ells el futbol
Fins que l’octubre de 1898 es va traslladar a BCN per buscar feina, ja que ell era cronista de diaris esportius suïssos.
Degut a la seva condició cristiana es reunia molt sovint amb altres joves cristians amb els quals jugava a futbol, i van veure que a l’esplanada del Arc de Triomf hi podien jugar de nit en condicions. I el que passava és que no hi havia pilotes a BCN fins que desde suisa n’hi van enviar una i degut a aquesta pilota hi va haver l’afany de fer un petit club per regular a veure qui podia jugar amb aquella preuada pilota.
En aquest punt va néixer el Barça però Joan no en podia ser el responsable, estem parlant de l’any 1899, i va haver de deixar el club havent-lo fundat ell, i fins el 1909 no va poder tornar a reprendre el lideratge, i va ser cinc vegades president del barça.
Gamper acusat de fomentar el catalanisme va ser expulsat mig any d’espanya per la dictadura de Primo de Rivera.
Un cop va tornar a BCN no el van deixar ser mai més president del que ell havia fundat i l’any 1930 va perdre la vida.

I ara tornem al present més recent, que es palpa a l’aire dels carrers. El gran Pep Guardiola i Sala, fill de Santpedor nascut el gener del 77.
Parlant de la seva tragectòria com a jugador, ell era migcampista i va arribar al Barça l’any 84 procedent del gimnàstic de Manresa. L’any 91 Cruyf el va seleccionar com a migcampista, i durant molts anys va ser el capità del famós dream team. I va ser el 92 que junt amb tots els seus companys van dur a BCN la primera copa d’europa desde wembley. Amb el dorsal 4 aquest mateix any va guanyar el premi de millor promesa futbolística. Les lligues van anar caient, i en Pep és el jugador del barça amb més lligues guanyades, i l’any 2001 deixa el club natal.
Els anys següents va fitxar pel Brescia, la Roma, ... es va veure inmers en una trama de dopatge en la que en va poder sortir amb el cap ben alt. Després d’això va fitxar per un club de Qatar.
Va fer el curs d’entrenador a Madrid i des del 2006 és oficialment entrenador.
Just ara fa un any, el 8 de maig de 08 va ser designat entrenador del primer equip del barça per la temporada 08-09.
I en Pep amant de Catalunya i de Miquel Martí i Pol ha fet que vibrem més que mai, aconseguint el triplet de la copa, la lliga i la champions...
...és aquí quan no hi ha res més a dir...

VISCA EL BARÇA, VISCA CATALUNYA I VISCA RIPOLL

Music Mak 107

2009-05-29T16:56:00.002+02:00

Recordeu que la setmana passada vam estar parlant d’un poema de bob dylan que el subhastaven doncs bé, es veu que després de comprovar l’autenticitat del document s’ha trobat que no era una cançó original de Dylan si no que es tractava d’una versió que va escriure el cantant d’una cançó ja existent. Vaja que es com si ara escrivíssim en un paper la lletra d’una cançó i al cap de 20 anys es creguessin que la cançó fos nostre.
Això demostra que no sempre es fa la feina com s’hauria de fer i es dóna informació abans de comprovar la veracitat de les fonts.

Si la setmana passada acabàvem el music mak amb el primavera sound avui l’iniciem amb una artista que ha estat present en aquest festival, parlem d’Alondra Bentley un jove mig murciana mig anglesa que tot just ara ha tret el seu primer disc Ashfield Avenue i aquests dies ha estat a Barcelona per presentar-nos el seu treball.

Canviem de tema totalment, com ja sabeu des de que les spice girls es van tornar a unir les coses no els hi ha anat tant bé com elles esperaven i ara volen fer un concurs per trobar unes substitutes i moure els seus espectacles. Aquest concurs s’emetrà per televisió i serà presentat per l’spice Mel B. Segurament es pensen que han inventat la sopa d’all perquè de programes per trobar cantants, grups, ballarins etc ja fa tens que els tenim almenys a casa nostra i si recordeu les popstar es possible que puguem preveure el final d’aquesta gran idea spice.

Qui es la polèmica en persona pel que fa als videoclips? Pink. Aquesta vegada ha tret el vídeo de la cançó Please don’t leave me on una parella te una relació amor odi. Pink no vol quedar-se sola i l’única manera d’aconseguir que el novio no marxi és torturant-lo de la pitjor manera. I d’aquesta manera la censura a tret el cap.

L’estiu cada dia es fa més evident i els grups els agrada treure cd’s per amenitzar aquesta epoca de l’any és el cas de Judas Priest que aprofiten per publicar un nou disc en viu amb cançóns que no havien seleccionat mai per caps dels seus treballs anteriors. A touch of evil surtirà a finals de julio

També treuen treball the pretenders “break up the concrete” amb un doble cd un amb 11 cançons noves i l’altre amb el millor del millor
Abans del music mak català i l’anna masllorens i el seu piki piki us deixem amb el més nou de Green Day

Makasum l'olla. Maktub 106

2009-05-28T22:29:00.002+02:00

Avui tornem a la normalitat i anirem a l’any 1984.

Aquell any, l’atur afectava només el 17,81% dels espanyols, dos astronautes realitzen el primer passeig autoporpulsat per l’espai, hi ha un cop d’estat a Mauritània, es produeix un pacte antiterrorista entre Espanya i França i neix la primera nena proveta d’Espanya.
A nivell català, Salvador Dalí anuncia la creació de la fundació Gala-Dalí i es fa el primer transplantament de fetge d’Espanya a Bellvitge.
I a nivell cormarcal, destacarem que es plantejava suprimir la línia de tren Barcelona-Puicerdà, va haver-hi una greu crisi porcina, l’abadessenc va pujar a segona regional i que Xavier Anton, que llavors tenia 56 anys, es proclamava a Anglaterra campió d’Europa d’atletisme de veterans en 100, 200 i 400 m lliures.
I una curiositat que m’ha cridat l’atenció és que el 9 Nou valia entre 50 i 125 pessetes, segons l’edició.

Pel que fa al cine, s’estrenaven pel·lícules com Caçafantasmes, Gremlins, pesadilla en Elm Street, Indiana Jones i el temple maleït i Karate Kid. Però destacarem la recolució que causa Terminator amb els seus efectes futuristes i catestròfics.
I en qüestió de cine, a la nostra comarca, comentarem que a Ripoll hi havia tres cines (el Comtal, el Molina i l’Ideal) i hi havia bastants pobles de la comarca que tenien la seva sala. Algunes de les pelis que aquell any es van projectar a Ripoll eren Sopa de ganso, Harry el sucio, la conquista del oeste o Star Trek II. Com podeu veure no totes són de l’any 84. Destacarem que el desembre d’aquest mateix any tancaven algunes de les sales de la comarca i algunes altres havien aturat la seva activitat un temps.

Sabeu què feien a la tele? Doncs feien la sèrie de dibuixos animats La vuelta al mundo de Willi Fog que s’havia estrenat un any abans. Recordeu en Rigodón (el majordom)? o en Tico (la rata d’en Rigodón)? La seva fita era donar la volta al món en 80 dies i durant aquest viatge els anaven passant aventures i algun contratemps.
El 84 també es va estrenar La Bola de Cristal, que la presentava l’Alaska, Estadio 2 o Con las manos en la masa.
A les autonòmiques s’estrenava Sí ministre i als EUA s’estrenava S’ha escrit un crim.
I en terreny musical, ell 1984 treien disc, Michael Jackson, Miguel Bosé, Alaska, Dire Straits, The Cure, U2, Rocío Durcal, Camilo Sesto, Bryan Adams, Bruce Springsteen, Joaquin Sabina, Boney M i molts d’altres.
Aquell estiu van arrasar cançons com Escuela de Calor de Radio futura, Lobo-hombre en París de la Unión, o Lady, lady de Bravo que és la cançó que va representar Espanya al Festival d’Eurovisió.

Ara escoltarem “Yo no te pido la luna” de Fiordaliso que heu triat vosaltres des del bloc.

Fins aquí l’any 1984
Fins la setmana que ve i per molts anys!

l'Epíleg. Maktub 106

2009-05-28T20:44:00.001+02:00

És curiós perquè a vegades la vida seria molt més fàcil si prescindissim d’algú, però a l’hora de la veritat no podem. Ni tant sols ens ho plantegem. Tot i els problemes que ens causa pensem amb moltes solucions però en cap deixar-ho estar. Bé, sí que o fem, però després quan ens despertem tot té un altre color.
I es que a vegades sembla que estem enganxats. Alguns pel cor... i d’altres per altres parts del cos menys romàntiques. Però és el que hi ha. És el que estem condemnats a viure. Condemnats a ser nosaltres... una condemna perquè no sabem veure l’espai que podem arribar a crear dins les celes de la nostra llibertat.
Perquè no podem prescindir de les persones que fan mal i continuem ensopegant amb la mateixa pedra desafiant la lògica de defensa natural? Perquè no som capaços de tallar les ferides que ens sagnen? Perquè convertim en inevitable les coses il•lògiques? Potser massa preguntes i falta de valentia. Potser comoditat per viure la vida tranquils i amb calma sense pensar que, sense por, podríem ser el que volguéssim, mirant-nos mes les ales que les àncores.

2009-05-26T22:19:00.002+02:00

LA CARTELLERA
Avui comencem amb humor perquè arriba Noche en el Museo 2!, una fantàstica pel•lícula protagonitzada pel conegut Ben Stiller, on haurà de vigilar un Museu en restauració que, segurament, estarà ple d’aventures i dinosaures vius!

I si preferiu veure quelcom més serio us convido a veure Good, on Viggo Mortensen interpreta a un home honrat i professor de literatura a l’Alemanya dels ’30. Publica una novel•la en la que explora les seves circumstancies personals i defensa l’eutanàsia. Varis polítics utilitzen el llibre per recolzar la propaganda governamental i la carrera del protagonista com escriptor creix. Però aquest canvi de sort el fa prendre decisions aparentment sense importància, però amb devastadores conseqüències per les persones que l’envolten.

Continuem amb Vacanciones de ferragoso, film que es centra en la vida de Giovanni, la qual és nefasta. Viu amb la seva mare i el llogater els hi f una oferta davant els problemes econòmics que tenen per pagar la casa: acollir a la seva mare durant els dies de ferragost (festa popular italiana que

se celebra a mitjans d’agost). Per cert premiada al festival de Cannes.

Seguim amb una comèdia, Sueños de Juventud, on el protagonista intenta buscar als seus 65 anys un lloc en un altre lloc que no sigui el de l’ensenyament. També premiada pel Festival de Cannes.

Per últim, una de les pel•lícules guanyadora amb un dels premis del Festival de Cannes: Cómo celebré el fin del mundo. Es centra en l’últim any de la dictadura de Ceausescu (Romania). La protagonista viu amb els seus pare i els seus 7 germans; enamorada desitja marxa de Romania i viatjar. Un dels seus germans descobreix el seu somni i tem que el pugui deixar, així que planeja amb amics un pla perquè es quedi: Matar al dictador.

I com sempre destaquem altres estrenes: La belle personne, Secretos de cocina,

RÀNQUING
5. Star Trek
4. Fuga de cerebros
3. X-Men orígenes: Lobezno
2. Hanna Montana: La Pel•lícula
1. Ángeles y Demonios

Tracklist. Maktub 106

2009-05-25T14:39:00.002+02:00

Himne francès - Marsellesa
Jacques Brel - Ne me quitte pas
Édith Piaf - La vie en rose
Anaïs - Peut être une angine
Sofia Essaidi i Cristopher Stills - L'accord
Tom Frager - Lady Melody
Mecano - Dis-moi lune d'argent
Bizarre - Sé
The script - The man who can't be moved
Filippo Landini - Viu-la
Daniel Merriweather & Wale - Change
BSO Bridget Jones - Out of reach
El Sueño de Morfeo - Si no estás
David Guetta - The world is mine
Pink - Please don't leave me
U2 - Pride (in the name of love)
Steve Wonder - I just call to say I love you
Radio Futura - Escuela de calor
Fiordaliso - Yo no te pido la luna
Pet Shop Boys - Did you see me coming?
Jennifer Love Hewitt - Love will show you everytime
Bob Dylan - Hurricane
Coldplay - Fix you
Aphex Twin - Windowlicker

El Duel. Maktub 106

2009-05-25T13:36:00.002+02:00

Per Gerard Corominas
Sovint, el món s’enfonsa als teus peus i ho veus tot fosc i sense sortida però, encara que no t’ho sembli, al teu voltant tot continua igual. Penses que tot s’acaba aquí i que mai tornarà a ser com abans i que res tornarà a recuperar el seu curs normal. I veus que aquella cosa que abans era una muntanya ara és un minúscul gra de sorra. Dia a dia has anat fent petits passos per anar superant els entrebancs i obstacles que la vida t’ha posa al davant i així t’ha fet adonar que no tot és tan fàcil com sembla però que quan els superes t’adones que ets més fort del que et pensaves. Però la vida és dura, massa a vegades i tenim dues opcions, resignar-te o buscar una sortida, que pot ser reversible o irreversible. Tu tries.
A partir d’aquí, el destí és a les teves mans, tu decideixes què fer amb la teva vida, tu decideixes quin camí triar. Saps què hi ha a cada sortida de la rotonda de la vida, tu decideixes quan vols posar l’intermitent.
Però ara, després de tant temps, penso viure la vida, tirar endavant i oblidar el passat. Perquè la vida ha de ser tal com un mateix vol i no com els altres volen. Dels errors se n’aprèn...
PER AIXÒ ET DIC QUE VIU-LA!!!!

Ganes de llegir el poema de l'Eli? No desistiu, aviat el tindreu

Dona'm una pista. Maktub 105

2009-05-25T11:02:00.003+02:00

Com us hem anunciat avui fem una edició especial del Dona’m una pista i us convidem també a que ens proposeu temes per a fer especials. Avui toca parlar de música en francès i ho farem des dels inicis, escoltant cançons de temps enrere abans d’arribar a l’actualitat. Perquè al cap i a la fi som el que hem estat i la música veu d’aquestes arrels també. És curiós perquè només els propis arbres saben les arrels que tenen i des de fora no en saben res. I sempre sorprenen perquè sempre són diferents... però tenen un perquè. I va, deixem de xerrar i comencem a escoltar a un compositor belga que els francesos s’han fet seus... probablement perquè ha tingut èxit. I potser perquè li van dir no ens deixis mai. Ara una cançó que parla d’això, però el curiós és que qui va deixar a la seva dona, Zizou va ser ell i la va escriure just després de separar-se.
1959. JACQUES BREL. NE ME QUITTE PAS

1946. ÉDITH PIAF. LA VIE EN ROSE
Una de les veus també més característiques de la veu francesa. A banda de la vie en rose, hi ha el je ne regrette rien, no lamento res que va néixer 1915 a París i destacava per ser molt i molt baixeta la noia. Una de les figures més imponents que va morir jove, probablement malalta d’amor. La seva personalitat fora del normal ha ajudat a convertir-la en una font d’inspiració per a molts. Per cert, que si voleu visitar la seva tomba està al cementiri de Père Lachaise, a la capital francesa. I si en voleu saber més, la pelicula que es diu La vie en rose us en donarà més detalls ja que és el seu biopic protagonitzat per Marion Cotillard i pel qual va guanyar un Òscar.

I fetes les presentacions i deixats endur per la nostàlgia de les cançons dels nostres pares i de l’edat d’or de música en francès al nostre país. Perquè, sí, hi ha vida més enllà de Kate Ryan i Celine Dion, però el cas és que la música en francès ara per ara no es porta. Parlem ara d’Anaïs Croze, que és coneguda simplement com a Anaïs. Nascuda a Grenoble el 1976 va començar a tocar amb un grup, Opossum i després de 200 concerts decideixen separar-se el setembre del 2003 i decideix debutar en solitari. El que li agrada a la gent és el seu estil senzill on passa comptes amb l’enfermera que li va prendre el nòvio i també fa imitacions com la de Carla Bruni. Es dedica a fer espectacles i després de tenir èxit amb el seu primer cd autoproduït, l’abril 2005, signa amb una discogràfica i té èxit sobretot gràcies al boca orella.
2008. ANAÏS. PEUT ÊTRE UNE ANGINE

I parlem de musicals perquè a França tenen més acceptació també que aquí. S’en fa molta promoció, n’hi ha molts, però té el boom que es pot veure a Londres. El fenomen d’aquest any, que no només es regeix per els espectadors sinó també pels cd’s que venen i perquè les cançons sonen a la ràdio i se’n fan actuacions a diferents programes de televisió en prime time que fan que abans d’estrenar-se ja sigui un èxit. El 2009 l’èxit és diu Cléopâtre, la dernière reyne d’Egypte. Dirigida per Kamel Ouali, i està ara mateix en ruta per tota la zona francòfona europea. La història se centra en quan ella s’en va d’Egipte cap a Roma fins a la seva mort. Cleopata és encarnada per Sofia Essaïdi i Christopher Stills és Juli Cèsar. Ara els sentim a tots dos.
2008. SOFIA ESSAIDI I CRISTOPHER STILLS. L’ACCORD.

Més música en francès, ara de Tom Frager i el seu grup Gwayav, nascut a Guadelupe, com el Titi Henry. A més de cantant, ha estat deu vegades campió del surf d’aquesta regió d’Outre-mer que es com es coneix a la França no metropolitana. El 2002 creu el grup del qual us parlavem i el segon àlbum va sortir 2008. Ja sentirem ara influències del reggae en el que ve a continuació.
2008. TOM FRAGER. LADY MELODY

Acabem amb una sorpresa. Hem començat amb música de mitjans de segle i anem ara a la dels 80 i 90 per tancar. La música francesa, aleshores, també obria portes a Europa. És el cas dels darrers convidats que no necessiten ni presentació. Amb una història d’una dona que demana un fill a la lluna i fan un pacte.

1991. MECANO. DIS-MOI LUNE D’ARGENT

Bones notícies a INFOCAT!

2009-05-23T10:39:00.002+02:00

1.Aquesta setmana els Brams ens han sorprès amb una bona notícia, coincidint amb el 20è aniversari del naixement de grup han decidit celebrar-ho amb uns quants concerts. La setmana passada va fer quatre anys que Brams s’acomiadava al camp de futbol de Berga davant més de 10.000 persones, en el seu punt més algid i ara es moren de ganes de tornar a tocar junts recordant aquelles cançons, escoltem un fragment de la cançó Som d'un país.

2.Aquests dies hem conegut el cartell que omplirà de música Arbúcies entre el 26 i el 27 de juny. Aquesta localitat de la comarca de la Selva acollirà la cinquena edició del PopArb. Manel, Mazoni, Miqui Puig i Elena són només alguns dels 30 grups que passaran pels seus escenaris. Per evitar que es converteixi en un esdeveniment massiu, només es posaran a la venda 2.000 entrades al dia. Els concerts es faran de dia i de nit i en diferents escenaris.
Les entrades costen 30 euros divendres i 35 dissabte, amb un descompte de sis euros si es compren anticipades. També es pot adquirir un abonament pels dos dies a un preu de 45 euros. M'acomiado fins d'aquí 15 dies amb la cançó ens en sortim de Manel.

Music Mak 106

2009-05-22T16:30:00.002+02:00

Comencem presentant-vos el més nou dels nois de la botiga de mascotes o que és el mateix els Pet Shop Boys que aquest mes han tret el seu últim disc Yes i ens presenten com a segon single Did you see me coming, abans d’escoltar-lo us recordem que els podreu veure el 7 de juliol al Poble espanyol de Barcelona

Sabeu qui és Jennifer Love Hewitt? Doncs ara surt d’entre fantasmes per tornar a cantar. L’actriu no havia cantat des del 2002 que va presentar el seu primer treball com a cantant i ara es veu que hi tornar amb un disc de country. Esperem que li vagi molt bé i si més no sempre li quedaran els fantasmes.

Us imagineu que un poema que veu escriure pels jocs florals ara es subastés per 15.000 dòlars?
Doncs això és el que ha passat amb un poema que va escriure Bob Dylan a un campament d’estiu quan era un adolescent. El poema titulat “ Petit amic” es subastarà el 23 de juny juntament amb un manuscrit del mateix Dylan amb la lletra de la cançó “with god on our side”
El poema tracta sobre la mort del gos d’un nen a l’estiu de 1957.
A més a més també entren en subasta lletres escrites a mà per Bon Scott el cantant d’AC/DC , una pintura d’Andy Warhol i el guió original del padrino.

Contra la crisi que millor que regalar Cd’s això és el que està fent Coldplay. El grup ha fet un recoplilatori de 9 cançons gravades durant els concerts de la gira viva la vida de nom eft Right Left Right Left. El grup l’està regalant a tots aquells que assisteixen als seus concerts d’estats units, però no us preocupeu que tots aquells que no podem anar de concert a l’altre punta del món també ens el podem descarregar de manera gratuïta des de la web.

Michael Jackson retrassa els concerts que tenia previstos pels dies 8, 10, 12 y 14 de juliol en el O2 Arena a Londres. Segons la promotora aquest retràs és degut a problemes tècnics no de salut de l’artista com feia uns dies es comentava.

Coses que podeu fer fins al pròxim music mak:
Dissabte: lujuria + power slave a la sala mundo caníbal
Els pets + rosa Luxemburg a la mirona
Divendres vinent Pignoise + la camara secreta a la sala salamandra 1
Huecco a tijuana

Del 28 al 30 de maig PRIMAVERA SOUND amb grups com Neil Young • My Bloody Valentine • Sonic Youth • Aphex Twin • Bloc Party • Jarvis Cocker • entre molt i molts altres

Ara ens despedim fins la setmana vinent amb Aphex Twin.

l'Epíleg. Maktub 105

2009-05-21T21:01:00.001+02:00

Quan hi ha ventada, tempesta i altres inclemències meteorològiques, és un bon moment per coneixe’s com som. Hi ha qui es deixa dur pel vent, que segons el moment surt volant en qualsevol direcció sense oposar resistència amb l’esperança del seny del vent. Persones que són com fulles del paper, sense esforç ni ganes ni empenta personal que es deixen dur pel primer que bufa més fort com per fer-los volar... o les que es deixen endur per el que mes les mulla.
Però hi ha qui lluita contra les inclemències encara que després passi factura a les arestes de la cara. Perquè encara que no vingui de gust, que faci de mandra, sempre hi ha alguna cosa que ens manté en òrbita. Ser capaç de no sortir volant és una qüestió de fons, de no rendir-te mai que es porta a l’ADN i no es canvia d’un dia per l’altre.
Les derrotes també són una cessió per part nostra la pèrdua de l’esperança. Per què si dos no es barallen si un no vol, un no es rendeix... si un no vol. I encara que sembla que tot depèn dels altres, sempre tenim una cosa a dir amb tot el que passa. I pel bon camí, també s’arriba a bon port i a temps, i volant com fulles de roure sec, qui sap on s’arriba... potser al camí de la perdició... però a les fulles potser les compensa pensar que l’important no és el destí, sinó el viatge.

Makasum l'olla. Maktub 105

2009-05-20T23:34:00.005+02:00

Avui, ja que va ser Eurovisió, farem un repàs a aquest Festival.

Començarem dient que el Festival d’Eurovisió va començar el 1956 a però Espanya hi participa des de 1961.
El país que ha guanyat més vegades ha estat Irlanda que ha guanyat 7 cops i el que ha quedat més vegades segon ha estat el Regne Unit que ho ha fet en 15 ocasions.
S’estima que en els últims anys, l’audiència d’aquest festival és de 400 milions d’espectadors.
Espanya ha guanyat 2 cops, el 1968 i el 1969, i en tres ocasions ha tornat a casa sense cap punt tot i que el supera Noruega que ha acabat 4 vegades el Festival amb 0 punts.
En aquests més de 40 anys d’Eurovisió, han representat Espanya noms com David Civera, Azúcar Moreno, Paloma San Basilio, Sergio Dalma, Rosa López, Beth, Rodolfo Chikilicuatre o Mikel Herzog. Però també hi ha participat altres artistes que segurament no conaixereu tant com és el cas de Cadillac, Trigo Limpio, Patricia Kraus, José Vélez, Los TNT o Víctor Balaguer.

Ara farem un repàs a algunes cançons espanyoles que han anat a Eurovisió:
Comencem parlant de la primera cançó que va guanyar el Festival. Això va ser el 1968 i ho va fer Massiel amb la cançó “La la la”:

Continuem escoltant la segona i última cançó espanyola guanyadora d’Eurovisió. És “Vivo cantando” de la Salomé.

També hi ha grups que a partir d’Eurovisió s’han fet famosos i han triomfat a tot el món. Aquest és el cas del grup ABBA que va anar al Festival el 1974 representant Suècia amb la cançó Waterloo.

Ara escoltarem la cançó espanyola que ha obtingut més punts amb un total de 125. La cançó en qüestió és “Eres tú” de Mocedades.

Per acabar aquest repàs, volia posar una de les 3 cançons que no ha obtingut cap punt. M’ha costat molt decidir-me però al final m’he decantat per “Quien Maneja mi barca” de Remedios Amaya de l’any 1983.

I acabarem la secció amb Ruslana i la cançó “Wild dances” que és la que heu triat vosaltres des del bloc tot i que hi ha hagut un empat.

Fins aquí l’especial Eurovisió.
Fins la setmana que ve i per molts anys!

MakGuffin105

2009-05-20T09:59:00.001+02:00

LA CARTELLERA

Comencem amb Àngels i Dimonis, “l’antecedent” del Código da Vinci, en la qual s’hi explica com el protagonista (professor de Harvard) comença a descobrir evidències del ressorgiment d’una secreta i antiga germandat coneguda com els lluminati – l’organització clandestina més poderosa de la història-, comença a comprendre també que haurà enfrontar-se amb l’església Catòlica.

Seguim amb Fighting: Punys d’asfalt que se centra en un noi amb pocs recuros per sobreviure a Nova York; la seva sort canvia quan coneix a un timador professional que l’introduirà al món corrupte del “boxeo” sense guants, on els rics aposten per peons intercanviables. Per sortir d’aquest món haurà de participar a la baralla més dura d ela seva vida.

Passem a un drama, Cosas Insignificantes que explica la història d’Esmerald, una nena de tretze anys que té una extranya obsesió: col•lecciona objectes perduts i oblidats per gent que no coneix i els guarda en una caixa sota el llit. Aquesta és la història d’aquests tres objectes o “coses insignificants” i de la gent de darrera d’ells.

Carmo, explica la historia d’un solitari traficant de mercaderia robada. A la seva vida es creua Carmo, una jove brasilenya desapareda per fugir de la seva ciutat natal, on no té cap futur. Carlo ofereix ajudar a Marco a recuperar la mercaderia que li havia estat robada, a canvi d’una part de beneficis. Tots dos emprendran un perillós viatge de la llei, i un intens romanç a través de l’impressionant paisatge de Brasil, Parguay, Bolivia i Argentina.
Destaquem, també, altres estrenes de la setmana com: El albergue Rojo, La posibilidad de una isla, Billu Barber.

RÀNQUING

5. Fuga de Cerebros
4. Nunca es tarde para enamorarse
3. Star Trek
2. X- Men orígenes: Lobezno
1. Hanna Montana: La Pel•lícula

Dona'm una pista. Maktub 105

2009-05-19T10:20:00.002+02:00

Comencem el dona’m una pista amb un grup que és de Glasgow i us ho diem ara perquè quan sentim el nom de la banda pot portar a equivocs. Johnny McElhone va començar el 1986 i ho van fer tocant a es universitats. El nom ve de la pel·lícula Paris, Texas de Wim Wenders. El seu primer single va ser I Don’t want a lover inclòs en l’àlbum Southside del que se’n van vendre dos milions. Va arribar ja aqui però els Estats Units els va obrir Ellen De Generes, una de les darreres amfitriones de la gala els Oscars. El 1999 treuen el seu cinquè àlbum on hi ha el segon single, després del In our lifetime i va ser número 1 a Croàcia i Líban convertint, The Hush, en el seu disc més venut fins ara. De moment el seu últim àlbum va ser el 2007.
1999. TEXAS. SUMMER SON

1996. GLAUCS. ELS TEUS ULLS GLAUCS

Bonica i tendre la cançó dels Glaucs, el grup del Jofre Bardagí que ja es va desfer i que van fer un concert fa poc on aquesta cançó va ser cantada per Joan Manuel Serrat, que era molt amic del pare, el mestre Bardagí. El grup de Begur el completaven Lluís Alsina, José Luis Vadillo, Angel Valentí i Eduard Font i es van disoldre el 2003

I d’una cançó calmada a un que s’ha permès el gust de sortir desputllat als videoclips insultar a tothom i quedar-se tant ampla. Marshal Bruce Mathers III és el nom amb el qual es coneix i ha guanyat 9 cops els Gramy. Cantant de rap que destaca per ser blanc en un moment de rapers negres que teníem confeccionat a la ment. Un ment el qual no hi ha poques excepcions de drogues i desenfre sense ritme que l’ha tingut allunyat del món de la música en actiu des que va començar el 1999 amb The Slim Shady. Seva és una cançó guanyadora d’un oscar com la banda de 8 millas. Un dels grans rapers presenta el seu nou àlbum i, com no, ja el tenim aqui a maktub. Es diu Relapse, ja se n’han anat coneixent detalls per a tal de fer propaganda del seu retorn, ja que feia uns 5 anys que no treia cap nou àlbum... i sembla que amb les primeres notes que s’en coneixent, la critica es rendeix als seus peus... tot i que admeten que no és el millor que ha fet. Un retorn doncs, com el que veiem la setmana passada de la senyora Britney Spears.
2009. EMINEM. WE MADE YOU

1999. EL CHAVAL DE LA PECA. LIBRE

Ens hem guardat pel final una sorpresa, la nostra versió que us transportarà a temps enrere i que potser ja havia caigut en l’oblit. Si ara fa un any mig país estava pendent del Chiki Chiki d’un tal Rodolfo Chikilicuatre, aquests personatges despareixen. Però com que al llarg programa parlarem àmpliament del festival d’Eurovisió de demà, recordem una altra criatura mediàtica que també és catalana. En aquest cas, l’artista va acabar el personatge de vacances a Miami després de portar-li gran número d’èxits sobretot relacionats amb la publicitat. Es va donar a conèixer abans però poc amb el grup Regreso a las minas des del 1990. Després de matar el personatge, dóna pas a la música en català i ara, a l’autor el podem veure cada dilluns al Casal Rock de TV3. Sí, en Marc Parrot.

I per tancar, us presentem candidatura a la cançons de l’estiu. Aquest DJ francès que barreja des dels 13 anys i salta a la fama mundial amb el single The World is mine i tambe es coneixen les seves festes a Eivissa... fuck me i’m famous que, per qui no sàpiga anglès... tot això que té. El seu nu àbum es diu One Love i es va llançar com a single ara fa menys de tres setmanes i compta amb l’americana Kelly Rowland a la veu.

2009. DAVID GUETTA I KELLY ROWLAND. WHEN LOVE TAKES OVER.

Tracklist. Maktub 105

2009-05-16T13:57:00.004+02:00

R.I.O. - Shine On
El chaval de la peca - Libre
Eminem - we made you
Texas - Summer son
glaucs - els teus ulls glaucs
david guetta - when love takes over
Nacha Pop - La chica de ayer
Antonio Vega - Se dejava llevar
Fangoria - La pequeña edad de hielo
Miguel Rios - Santa Lucia
Soraya - La noche es para mi
Manel - Ens en sortim
Brams - Sóc d'un país
Pereza - Princesas
Charlie Winston - Like a hobo
BSO El bar Coyote
Amaia Montero - 4 segundos
Mocedades - Eres tú
Remedios Amaya - Quien maneja mi barca
Beth - Dime
Abba - Waterloo
Ruslana - Wild dances
Massiel - La la la
Salomé - Vivo cantando
Albert Pla - Bona nit
Leona Lewis - Better in time
Rosana - Llegaremos a tiempo

Reflexe: Phelps vs Bernarda

2009-05-16T08:12:00.001+02:00

Avui els nostres dos reflexes podem dir que seran passat per aigua, perquè els dos personatges d’avui, home i dona, diguem-ho així, són famosos gràcies a tenir molts cavallets de mar, i dofins negres (remembrer quan anavem a natació)...

Doncs el nostre primer reflexe d’avui és en Michael Phelps i Punxó
-se’l considera el millor nadador del món
-va néixer un 30 de juny de 1985 a Baltimore !decandemor!
-els passats jocs olimpics de pato pekin va aconseguir ni més ni menys que 8 medalles cosa que no havia fet cap nedador fins aleshores i en total 14 medalles d’or en totes les seves participacions olimpiques
-als 15a es va presentar als jjoo de sidney i no va aconseguir cap medalla però mig any després ja batia un récord del món
-ha batut el récord de 100 200 400 metres i l’últim el va superar 2 vegades ell mateix
-la seva superioritat l’ha fet comparar amb Spliz 1972 que va aconseguir 7 medalles d’or en els jjoo d’aquell any
-2004 posen el seu nom a un carrer del seu lloc de naixament
-la polèmica comença quan surten a la llum unes fotos seves fumant pipa de maria joanna de arco i ell mateix perquè els ànims és tranquilitzéssin va dir que va tenir un comportament lamentable... el van fer fora de la federació eeuu de natació i li van retirar la beca, i la casa kellogs que el tenien com a imatge el va despedir perquè un noi fumant maria no era el que precisament buscaven...
-el mal que poden fer algunes fotos ben o mal interpretades...

El nostre segon reflexe d’avui és una mica diferent del primer ja que parlem d’una dona i una mica força més gran que el nostre primer nedador...
Sí us parlo de Bernarda Angula Abierto Obtuso suposo que la gran majoria us quedareu igual no?
-doncs és la nedadora més beterana que ha tingut la disciplina...
-té ni més ni menys que 97 anys
-és sueca i viu a palma de gran canaria i fa 12 anys que participa en campionats de natació per adults
-Bernarda té 4 récords mundials al seu palmarès
-fins que no va tenir 45 anys no va aprendre a nedar ja que les obligacions familiars no li van permetre fer-ho abans
-no comença a competir fins als 80 anys i gràcies a una amiga seva que la va animar
Fins aqui el reflexes d’avui i fins la setmana que ve.

Duel 105

2009-05-15T21:13:00.003+02:00

Elisabet Puertas
Després de 5 anys amb la mateixa persona tornar a començar és dificil però és “lo que toca”. Sortir amb els amics, conèixer gent, en fi viure la vida.
Les coses han canviat molt i no se com fer-ho, ja no sóc un adolescent que totes les nenes li van al darrera ara les coses estan molt més "xungues". Es podria dir que sóc un “madurito” però estic rovellat i això de tornar a lligar em fa mandra però a la vegada necessito sentir-me viu, sentir que encara puc atreure algú i que puc fer feliç a una altre persona sent com sóc o no, encara que només sigui uns minuts.
Em poso a la barra del bar a mirar les noies que busquen "tios" per col.leccionar, però crec que ho tinc una mica oblidat però no em desanimaré segur que alguna nit trobaré una noia que em pugui fer veure les estrelles una nit i si tinc sort possiblement trobi a la meva princesa que em retorni a la vida d’abans... o no, ara estic millor i ho he d’aprofitar.

Laura Caballero
Tots necessitem algú amb qui poder confiar les nostres inquietuds i experiències, algú que ens doni amor, que de tant en tant ens obsequi amb un regal i que sobretot se’n recordi de nosaltres i ens ajudi en els moments més difícils. Però, a vegades, la realitat és una altra i no existeix res del que he dit.
Tot és fosc i l’absurda possibilitat que algú pensi amb tu és efímera i inexistent. En aquest moment no hi ha res que et faci feliç ni t’importa res, no saps en quina direcció vas ni, tan sols quina vols seguir.
Quan arribes a aquest estat et replanteges que fer amb la teva vida i amb tu mateix. Pot escollir dos camins: la ràpida deixo aquest món egoista i consumidor que només pensa en ell mateix, o bé torno a apostar per una reconstruir la meva vida i, aquest cop, moldejar-la diferent i molt millor.
Sigui quin sigui el camí, sempre seguiré buscant un somriure!!

maktemàtic + tertúlia festa major Sant Eudald 2009

2009-05-15T21:09:00.003+02:00

Després d'uns dies post ressaca de la llarga i espessa festa major ens disposem a penjar un petit resum del que va donar de si el maktemàtic del maktub 104 dedicat quasi integrament a la festa major de la nostra estimada vila.

Per començar vam parlar del polèmic cartell de festa major d'aquest any que suposo que tots tindreu interioritzat ja in eternum dins la nostra ment... un fons blau amb un superheroi en primer plà simulant el patró de Ripoll amb el monestir de Santa Maria de Ripoll al darrera com si es tractés d'un castell maleït per la peste de la grip del porc... tot plegat una mica rar i abuserat fins i tot; però del que en va destil·lar al llarg de la tertúlia va ser que de les coses en general el que compta és que se'n parli bé o malament però que almenys estigui a les converses de la gent i sens dubte aquest cartell ha estat un dels motius de conversa més repetits en aquests quatre dies a la vila.

En segon lloc vam parlar de si el programa de festa s'ha vist afectat per la crisi que ataca al món, o simplement el fet de la crísi ha estat anegdòtic i s'ha fet servir d'excusa per dir que la pobresa de continguts al programa era bastant visible a simple vista... i els contertulians no ens hem posat d'acord. i secundàriament a això també en va derivar el tema de si la comisió de festes és quelcom blindat on no hi entra ni hi surt ningú o d'altra banda roman oberta a tothom que hi vulgui formar part... i la qüestió va quedar a l'aire sense una afirmació contundent.

Ja acabant la mescla maktertuliatematica vam parlar del binomi alcohol festa major, i el que es va plantejar va ser si per festa major la gent considerava que el fet de beure una mica més del compte era acceptat i politicament correcte pel simple fet que era festa major... i després de conversar sobre això en va sortir la frase de la nit: PER SANT EUDALD TOT S'HI VAL!!!!

I fins aquí el que va donar de si la tertúlia tematicofestiva del maktub 104!!!!

Music Mak 105

2009-05-15T21:07:00.002+02:00

Aquesta setmana hem perdut un dels músics més destacats del panorama musical espanyol. Potser mots de vosaltres no sabreu qui era Antonio Vega però segurament haureu escoltat alguna vegada el seu tema més famós, La chica de ayer . Aquest tema va donar fama al grup Nacha Pop format per Antonio Vega i el seu cosí als anys 70.
El cantant i compositor ha mort aquesta setmana als 51 anys degut a una pneumònia agreujada pel càncer de pulmó que feia temps que tenia.
A més a més també era bastant coneguda la seva addicció a les drogues que el van maltractar físicament durant els últims anys de la seva vida.

Canviem totalment de tema però no marxem d’espanya. Us presentem el més nou de Fangoria “La pequeña edad de hielo” de la qual aquesta setmana el grup l’ha presentat com a nou single i videoclip

Miguel Rios inicia aquest estiu una gira de 2 anys amb la qual s’acomiadarà dels escenaris tot i que seguirà fent actuacions benèfiques.
Un altre que també es retira a mitges és Josep Carreras que deixa les òperes de gran format però seguirà fent recitals que s’adaptin a les seves necessitats actuals.

Aquest cap de setmana tots aquells fanàtics d’eurovisó podreu gaudir del festival i de la Soraya que aquest any és la representant espanyola.
Ahir ja van fer les semifinals de la qual es van classificar a al final Noruega, Grecia, Lituania, Ucrania, Azerbayán, Moldavia, Albania, Croacia, Dinamarca y Estonia.
Andorra com és habitual no va passar .

I per qui no l’interessi eurovisió podeu anar
Demà a la sala apolo a veure la fundación Toni Manero
Dimercres 20 Beyonce al palau st jordi
Dijous 21 Fangoria al Palau st jordi
Divendres 22 la exepción a Razzmatazz

l'Epíleg. Maktub 104

2009-05-15T17:47:00.001+02:00

Part 1: No és fàcil ser fidel a un mateix. I encara menys als altres. Diuen que fer plorar a la gent és fàcil. El complicat de veritat és fer riure i emocionar. I el més difícil és fer plorar d’il·lusió i, encara més, crear la complicitat amb els altres.
Part 2: A vegades sembla que tots els elements de l’univers es conjuren per fer-te la vida impossible. Que tot està perquè els teus principis, als quals t’has d’atendre sobretot quan suposen inconvenients sembla que et deixin orfes i el que vols és córrer per a uns nous ideals que t’omplin. Ser fidel al teu estil, a una manera d’entendre les coses i la vida, a una manera de ser, té un preu de sacrifici, però també té un gran valor de satisfacció. Quan tot va en contra, com diem, el fàcil es rendir-se enviar-ho tot a pastar fang i canviar. Però és el que té no rendir-se. És el que té lluitar contra tot, seguir el teu estil i ensenyar el que ets.
Part 3: Perquè tenir un estil propi on no rendir-se, on passar-s’ho bé fent el que es fa, on gaudir davant i brillar davant l’odi, la prepotència, la xuleria, la set de venjança primar el joc net i la veritat contra la mentida i l’establiment d’un règim de la por basat en els cops baixos i la falta de respecte al personal. Això és part de l’ADN d’un club i d’un país. De quan es donen les mans uns ideals amb les realitats, uns jugadors de futbol i el sentiment d’un societat, es pot perdre... o guanyar. Avui brindem pel joc net, la veritat, l’humiltat, la passió pel saber contra l’odi, la prepotència, la construcció d’una identitat destruint la dels altres, ser feliç fent faltes i faltant al respecte als rivals i omplir la falta de cor satisfent l’odi perquè es poden aconseguir coses fent-les malament i de mala manera, inclús es pot guanyar, però el món, sencer en global està sempre del cantó dels bons i els que lluiten. Potser alguns s’haurien de canviar d’equip i samarreta.

MAKASUM L'OLLA. MAKTUB 104

2009-05-13T21:46:00.003+02:00

Avui farem una secció una mica especial i variada dedicada a la Festa Major. Repassarem festes majors passades, parlarem d’altres festes majors de l’11 de maig, explicarem efemèrides que han passat un 11 de maig.

Us en recordeu quan les atraccions ocupaven tota la devesa del Pla? Us agradava?
A la FM de Ripoll mai hi ha faltat grups locals i de la comarca com són Macatxis, Van-Damm, Virus, Moonlight, o els ja dissolts Abraxas.
Però també han vinguts grups més coneguts com l’Elèctrica Dharma, l’orquestra Meravella, la Selvatana, Loquillo, Lax’n’busto, els Pets, Belén Arjona, Mojinos Escocíos i molts d’altres.
I no us penseu pas que Sant Eudald és l’únic sant de l’11 de Maig, també és sant Anastasi i st Ponç. I és festa Major a Lleida i Badalona.

I ara unes quantes coses que van passar un 11 de maig:
- A Xina es va imprimir el 1r llibre de la histèria
- Cristòfol Colom va iniciar el seu 4rt viatge a Amèrica.
- Als EEUU surt al mercat la 1a píldora anti-conceptiva
- Gary Kasparov va perdre una partida d’escacs contra un ordinador.
- Neixen Salvador Dalí, Camilo Jose Cela, Francisco Umbral, Letitia Casta i Andrés Iniesta.
- El Barça es proclama campió de Lliga tot i perdre contra el Càdis
4-0

I a més d’això, al mes de maig també passaven altres coses:
Als anys 80:
Centenars de milers de persones es manifesten a Barcelona contra la visita de Ronald Reagan
Ibària suspèn 143 vols a causa d’una vaga de pilots
Jordi Pujol conserva la majoria absoluta a les autonàmiques
El Tribunal Suprem equilibra els sexes en la successió nobiliària

I als anys 90:
El Govern decreta el tancament de Vandellós1
Hi ha l’atemptat d’ETA a la caserna de la guàrdia civil de Vic
Dinamarca vota a favor del tractat de Maastricht
Garzón dimiteix com a ministre
Chirac venç les eleccions presidencials franceses
Sudàfrica acaba amb l’apartheid
Josep Lluís Núñez destitueix Johan Cruiff
L’Estat indemnitza les víctimes d’Hipercor 11 anys després de l’atemptat d’ETA
Mor Frank Sinatra

I als 2000:
El virus I love you col•lapsa els ordinadors de mig món
Putin és president de Rússia
Londres torna l’autonomia a Irlanda del nord
El PP guanya les autonòmiques en 8 de les 13 comunitats espanyoles
I es casen el príncep Felip i Leticia Ortiz

Per acabar us deixem amb La Flama d’Obrint Pas, que també van venir a la Festa Major de Ripoll.

Fins aquí l'especial de la Festa Major!
Fins la setmana que ve i per molts anys!

Mak Guffin. Maktub 104

2009-05-12T13:00:00.002+02:00

LA CARTELLERA
Després d’un pont de relax, tonem a ser aquí! Comencem amb molta acció. El nomde la pel•lícula és:
X-Men Orígenes: Lobezno que explica la història del passat de Lobezno (protagonista de la pel•lícula), la seva complexitat amb Victor Creed i amb el programa Arma X. Durant el camí, Lobezno es trobarà amb nombrosos mutants, coneguts i nous, incloent diverses llegendes de l’univers X-Men.

Seguim amb La Reina Victoria, narra l’ascens al tro de la reina Victòria d’Anglaterra, centrant-se especialment en els revolucionaris anys inicials del seu regnat i el seu llegendari romanç amb el príncep Albert.

I amb 17 Otra Vez, Zack Efron torna a causar sensació entre les adolescents. La pel•lícula se centra en un Mike O’Donell, casat des de fa més de 20 anys, el matrimoni del qual cada cop és pitjor, i amb dos fills. De la promoció del 89, Mike era brillant va ser l’estudiant més brillant en bàsquet. Un miracle farà que torni a tenir 17 anys i que li succeeixin un seguit de fets que poden fer quer perdi tot allò que més estima.

D’altra banda si esteu animats i voleu veure un dels millors documentals sobre el pitjor d’Estats Units us recomanem
Sicko, del famos director Michael Moore que aquest cop posa el seu punt de vista en el sistema sanitari nord americà.

Altres estrenes de la setmana: La Verguenza, Un buen Hombre, Delta, Paraiso Travel, Un Conejo sin Orejas, La de la Hanna Montana, Star Treck.

RÀNQUING
5. Monstruos ontra Alienígenas
4. The International
3. La sombra del poder
2. La montaña embrujada (2009)
1. Fuga de cerebros

BSO – De boda en boda (Shout)

Dona'm una pista. Maktub 104

2009-05-11T19:55:00.003+02:00

Avui el Dona’muna pista és especial per acostar-vos algunes de les novetats dels propers mesos que anant bé sonaran al llarg de l’estiu. Nous singles i també nous artistes que creiem que faran parlar molt. Som-hi!
Comencem presentant-vos una cançó i un artista del que se’n sentirà parlar en els propers mesos. Diuen els entesos que és el nou Mika pel seu to de veu i el seu estil de fer. En aquest cas arrasa ja des del Myspace aquest cant francès de poc més de 20 anys. I us el deixem sentir

Seguim ara amb una de les tres components del trio Mis-teeq i a qui li ha funcionat això d’anar sol. Ens hem fet ja un fart de posar el seu fil... aquell del “dos ji guotxap ji neva guatxap...” li pren el relleu una nova cançó que serveix de single a aquesta cantant britànica nascuda del 1978.
Alesha Dixon - Breathe slow

Seguim amb més viatges als països escandinaus amb una nova troballa que us oferim i va guanyar el segon Swedish Idol al seu país. Han fet varis àlbums i el que serveix de llançament internacional el Dance Love Pop. Tot i que el món de la música funciona estrany i ja té un nou single d’aquest any que es diu Love love love, en tot cas, us deixem amb la que més sona a la resta del món.

I aprofitant l’èxit de la música índia i l’arrassament que ha tingut la pel·lícula Slumdog Millionaire si sumen en un remix, en la versió d’avui, les noies que més cuixes, culs i pits remouen.
Pussycat Dolls - Jai Ho

Ha tornat i ho fa amb èxit. Parlant en part del món en el qual està envoltada. De si avui fa pipi, de si demà s’ha tirat a no se qui... Tot plegat un circ com diu el seu nou cercle. Sense més us la deixem sentir.
Britney Spears – Circus

I tanquem ara amb una noia nascuda 7 dies més tard que un servidor. EL 28 de març el 1986 es paria a aquesta noia de vestits i estil escandalós i provocatiu que va començar fent d’escrivent de cançons per a precisament les dues últimes cançons que acabem de sentir. Britney Spears, Pussycat Dolls han rebut cançons fetes per ella. Aquest és el tercer single seu i el que tanca el Dona’m una pista.
Lady Gaga - Love game

El Duel. Maktub 104

2009-05-09T16:56:00.003+02:00

Per Eva Sala
La soledat m’ha portat al carrer i t’he trobat. Allà, inaccessible, allà hi eres tu. Ets com un àngel, et vull però sé que no et podré tenir mai.
Si tu no hi ets no tinc cap raó per viure. Tu ets la raó de tot i de res. Ets la solució a tots els meus problemes, amb tu no penso en res més, amb tu sóc feliç, amb tu no tinc raons per plorar ni patir, amb tu tot és immillorable. Tu ho ets tot i jo sense tu no sóc res.
Vull el teu amor, sinó, res importa.
Què puc fer? Què he de fer per arribar a tu? Com et puc aconseguir?
Tu ets la raó per viure i per morir, tu ets la raó per ser o per no ser, tu ets la raó per fer o per no fer. Tu ets la raó de tot i de res.
Amb tu ho tinc tot i sense tu no tinc res. No tinc res ni vull res, només et vull a tu, a tu i res més.
Tu: un àngel, un esperit lliure, una ànima sense cos. Sense tu la vida no tindria sentit.

Per Gerard Corominas
I'm in love? – no, el teatre de la vida quasi sempre et decepciona, tens espectatives que l’obra en què formaràs part sera quelcom semblant a una obra de Shakespeare però en realitat és una simple adaptació dolente dels pastorets, on sóc el protagonista desencantat de l’amor
I'm in tears and the cryin that I do is for you – ja no ploro, perquè ja no hi ha més llàgrimer per caure, diuen que en el teatre per plorar hi ha alguns trucs, com el d’olorar ceba, o mirar intensament un focus, però quan l’obra són els pastorets no et cal plorar, perquè tot és una veritable farsa, i plorar per tu, doncs no val la pena, ni et mereixes que ho faci.
I want your love let's break the wall between us – no cal, no el vull, em fa fàstig, tot I que t’empenys a que les parets siguin de paper fumat, jo voldria que fossin més amples que un búnquer capaç de resistir una bomba atòmica, no cal trencar més parets.
I've suffered and I've seen the light – he sobreviscut, potser si, ja no sóc un mort en vida, he patit? No ho negaré pas, però tot patiment val la pena si al final hi ha un punt de llum, I em sembla que I have just seen the light.You're my angel – no ets el meu angel, ets un dimoni banyut amb un disfraç mal apedaçat, la cua et delata I les teves banyes en mi s’han reflexat. No vull àngels ni dimonis, vull viure sense res al cap.L’obra ja s’acaba i ja anem vestits de carrer, don't know what I'm gonna do about this feeling inside, doncs jo tampoc ho sé, però què hi farem, la vida és un cúmul d’incerteses, I qui sap si tu o tu o l’altre are my angels, yes it’s true, you are my angels, come on and save me tonight…Don't need no reason why!

2009-05-09T16:48:00.002+02:00

Per problemes tècnics, no us podrem oferir el podcast del programa d'ahir fins més endavant.
Disculpeu les molèsties... i bona festa major!

Tracklist. Maktub 104

2009-05-09T16:18:00.003+02:00

Sliimy - Wake up
Alesha Dixon - Breathe slow
Agnes - Release me
Pussycat dolls - Jai ho (U're my destiny)
Britney Spears - Circus
Lady Gaga - Love game

The Gossip - Listen up
Allison Iraneta - Give it to me
BoA - I did it for love

Belen Arjona - Si no estás
Gossos - No tinguis por
Lax'n'busto - Més que la meva sang
Obrint pas - la flama

Aerosmith - Angel

Alaska - Mil campanas

The isley Brothers - Shout

Roxette - How do you do

Coldplay - Viva la vida

Lax'n'busto - Himne F.C. Barcelona

Music Mak 104

2009-05-08T13:08:00.002+02:00

Quan pensem en un grup de moda que está començant a despuntar en el món musical i que la seva cantant s’está convertint en un musa de la moda mai ens imaginem que estem parlant d’una noia amb uns quans quilos de més. Aquest és el cas de Beth Ditto cantant de Gossip que el 23 de juny es prepara per llançar el seu següent disc des de la firma de Columbia Records. Des del music mak us la presentem i segur que donarà que parlar.

Aquesta setmana hem pogut veure la gala 1 de la nova generació d’OT de la qual tothom en pot treure la seva pròpia opinió però no entrarem a criticar els nostres concursants sinó que presentarem una noia del American Idol, Allison Iraheta que tot i que s’ha quedat a les portes de ser la idol d’aquest any des del music mak creiem que té una veu i una imatge que no deixa indiferent.

Us recordeu de BoA la cantant coreana que fa unes setmanes us presentàvem, com ja vam dir aquesta noia arribarà lluny i per començar ja ha fitxat per CAA i ja ha entrat a les llistes billboard i ara ens porta nou single.

Tornem a casa nostre i com no hem de parlar de la Festa Major que ja la tenim aquí i des del music mak farem un breu repàs a l’agenda d’activitats.

Segur que us sonen els grups que acabeu d’escoltar doncs aquest any els tenim a tots tres a Ripoll, no son els originals sinó una versió més econòmica, estem en crisi, però esperem que deixin el llisto ben alt i puguem dir que ho fan tan bé com els de veritat.
Però a més a més ara ens esperen a la plaça st eudald: mecatxis, sotazero, costorico, kayo malayo i kontra-band.
Demà l’orquestra girasol i heroes de leyenda, gansos rosas i californicators a més dels rural dj’s
Diumenge: Montecarlo i Virus
Dilluns: Selvatana i Band-Damm, The patillas i New freaks on ipod

2009-05-04T22:41:00.003+02:00

LA CARTELLERA
Comencem amb la cartellera de la setmana que, per cert, ve força carregada.
The International, és la primera que destaquem. Thriller en el que els protagonistes intentaran treure a la llum una conspiració financera que pot portar als tribunals a un important i poderós Banc.

Canvi de rumb i passem a una comèdia, en aquest cas espanyola, parlem de Fuga de Cerebros que com molt be indica el títol, no cal fer comentaris de com serà la pel·lícula. En tot cas, per qui s’animi a veure-la, comentar que es centra en un grup de nois de l’institut, en aquest cas els típics marginats. Dins aquest grup hi ha Emilio que està bojament enamorat de Natalia i al veure que al finalitzar el curs ella marxara a Oxford gracies a una beca Emilio li declara el seu amor. Ell i el seu grup faran l’impossible per anar també a Oxford i revolucionar el campus d’OXFORD.

Eperpentos, ambientada en l’epoca de Primo de Rivera, on els protagonistes són admiradors dels Valle-Inclan y segueixen les seves peces teatrals prohibides en aquela època.

Per fi ha arribat Jordi! L’estàvem esperant amb candeletes: La Madre de él, després de fer Los Padres de ella, Los Padres de él... Arriba la Madre de él! La pel·lícula: simplement es presenta la mare a casa del seu fill per integrar-se a la família.

Comentar altres estrenes de la setmana com: 25 Kilates, El niño Pez, Un cuento de verano, Rudo y Cursi.

RÀNQUING

5. Fast and Furios: Aún más rapido
4. Señales del Futuro
3. Monstruos contra Alienígenas
2. La montña embrujada (2009)
1. La sombra del poder

El Testimoni. Maktub 102

2009-05-01T21:06:00.000+02:00

Per Eva Ortega...

Maktub 102
porta un gir incorporat.
Arribo a Ràdio Ripoll
i em trobo en Jordi sol
amb tres dones al davant
que ni més ni menys
parlen de l'home ideal.
Quin escàndol!
Quins modals tant poc formals!
Entre que a Fama es magregen
i a les ràdios locals
es permeten confessions
com ara
'miro el paquet dels homes,
però primer són els ulls',
ja em diràs!
Caldrà que torni el seny català
amb els Reflexes d'en Gerard!
Torna, torna, reflexat!
Entren en duel
l'Eva i la Laura,
però ja ho sabeu
que l'Eva
no aguanta la tensió
pas gaire.
La lectura ràpida la delata,
i a la tercera frase
ja esclata a rialles.
Mentrestant,
la Laura escriu
una carta a l'Esperança
i queda encantada,
i llavors amb la muffin a la panxa
(perquè ja confon MacGuffin amb muffin)
parla de'n [Rusel] Crowe que no
[Rasal] Crowe.
Makasum l'olla!
Què en farem d'aquest galliner?
A escampar la boira.
Vermell encès.
Estem a l'aire.

l'Epíleg. Maktub 103

2009-04-30T20:02:00.001+02:00

Fer volar coloms o fer el conte de la lletera és normal, sa i fa passar la estona. Però com portem dient i matxacant aquest any, filosofar està molt bé però resulta que ho fem pensant que la vida dels altres sempre girarà al nostre entorn. I va ser que no. Però és maco pensar que vivim una història d’amor amb algú, que ens casem, que tenim fills, que ens fem vells al costat. Tot és perfecte. Tot és increïble. Però només hi ha un però: el seu SÍ. I sense aquest sí, tot paper mullats i històries per guardar. Dues lletres, la s i la i que separen la realitat de la ficció, la vida dels somnis. EL possible de l’impossible. Potser el que es trenca en aquest cas no és una lletera com en la famosa història, sinó el nostre cor.

Makasum l'olla. Maktub 103

2009-04-29T22:43:00.003+02:00

Avui, entre moltes altres coses, unirem Antonio Rebollo i Montserrat Caballé. No us espenteu, no farem cap experiment científic, senzillament parlarem dels JJOO de Barcelona en el nostre viatge al 1992. I això ho farem a partir de dades curioses. Per exemple, sabeu quants països van participar-hi? O quants Km va fer la torxa olímpica per Espanya? O sabeu en quants esports i en quantes especialitats es va competir? Tot això i moltes coses més ho sabreu ara mateix.
Doncs, la torxa olímpica va visitar les 17 comunitats autònomes en 39 dies, va fer més de 6000 Km, va visitar 652 ciutats, es va aturar en 60 i la van portar 9500 persones. Quan va arribar a Barcelona, Antonio Rebollo va encendre el peveter amb una fletxa encesa i la cançó que esteu escoltant de fons es va convertir en l’himne dels JJOO de la mà de M. Caballé i F. Mercury.
Als JJOO, van participar-hi 9364 atletes de 169 països. Van competir en 24 esports diferents i 257 especialitats. El país que va obtenir més medalles no va ser un país sinó la unió de 12 països que formaven part de la ex-URSS que en va obtenir 112 medalles. Espanya ve quedar en 6a posició amb 22.
De fet, Barcelona no era pas la 1a vegada que era candidata a ser la seu dels JJOO, ja havia estat candidata el 1924, el 1936 i el 1940.
Els JJOO van durar des del 25 de juliol al 9 d’agost i els Manolos van amenitzar la cerimònia de clausura amb la cançó Amigos para siempre.

Aquest mateix any el consell de ministres fixava el salari mínim en 56.280 pessetes, començava la guerra dels Balcans, s’inaugura l’AVE Madrid-Sevilla, Jordi Pujol obté la majoria absoluta en les eleccions al Parlament, es firma el tractat de Maastricht, Clinton és elegit president s dels EUA,Pedro Duque entra en el primer equip d’astronautes europeus, Indurain guanya el seu segon Tour de França, el Barça guanya la seva primera Copa d’Europa, els prínceps de Gal·les (Carles i Diana) anuncien la seva separació, es produeix el segrest de M. Àgels Feliu (farmacèutica d’Olot) i s’inaugura la Expo de Sevilla. Us en recordeu? I us recordeu de la seva mascota? En Curro, que era un ocell blanc amb la cresta de colors.

Les cançons que sonaven aquell estiu eren, entre altres, “el tractor amarillo”, “Y nos dieron las diez” d’ en Sabina, “amigos para siempre” de los manolos, “mi gato” de la rosario flores o “escándalo” de Raphael.
El ’92 van treure disc grups com AC/DC, Iron Maiden, Madonna, Nirvana, ABBA o Queen.
A Eurovosió va anar-hi Serafín Zubiri amb la cançó “Todo esto es la música”. Va quedar en 14a posició amb 37 punts.
Sabeu què feien a la tele el 92? Feien un programa que es deia ”Hola Raffaella” i una de les coses que recordo d’aques programa és que trucaven a cases i si el que agafava el telèfon el primer que deia era “Hola Raffaella” li donaven un premi.
També van estrenar “Quien sabe donde” que era un programa presentat per Paco Lobatón que buscaven persones desaparegudes.
Tres sèries que també feien Salvados por la campana, Melrose place
Mr. Bean (a les autonòmiques).

I al cine? Sabeu què s’estrenava? Doncs es va estrenar Aladdin, Instinto básico, Alien3, El guardaespaldas, Cumbres borrascosas, El último Mohicano, Jamón, jamón, La ciutat de l’alegria o Sister Act, entre moltes d’altres.

Ara us deixem amb Friday I’m in love de the Cure que és la cançó que heu triat des del bloc.

Fins aquí el 1992
Fins la setmana que ve i per molts anys!

Nous discs de Dekrèpits i Gertrudis

2009-04-28T22:57:00.006+02:00

1.Dekrèpits són un grup empordanès nascut el 2003, amb una ideologia clarament de crítica social, reivindiquen i defensen uns ideals que considerem bàsics per poder aconseguir uns Països Catalans lliures, però concretament la intenció del seu nou treball és fusionar 2 estils aparentment molt diferents entre ells, com són l'ska i la sardana, facilitant així una versió diferent dels 2 estils de música en els seus respectius públics, escoltem doncs la cançó “Boletaires”.

2.I si us agrada més la rumba, des de fa pocs dies podeu comprar el quart disc de Gertrudis, titulat 500, un directe enregistrat durant l'actuació del 21 de novembre passat a la sala Razzmatazz de Barcelona, era el seu concert número cinc-cents i ho van celebrar convidant a l'escenari amics com ara en Xavi (Obrint Pas), Iñaki (Betagarri), Gerard Quintana o Los Manolos. El concert ha sortit ara en compacte i en DVD i hi podeu trobar la canço Samarreta amb la qual m'acomiado fins d'aquí 15 dies.

Dona'm una pista. Maktub 102

2009-04-27T21:38:00.002+02:00

Comencem el Dona’m una pista, el número 10 i ho fem viatjant fins a Suècia. És una de les principals sorpreses que ens hem dut a aquesta secció en aquestes deu setmanes perquè ens hem fet un tip de viatjar als països escandinaus. És Suècia, amb una banda que va estar en actiu entre el 1979 i el 1992, es van passar per aquí el 1999 de manera parcial i van reincorporar-se el 2003 al panorama musical. Hard rock, heavy metal i hair metal són els tres gèneres que cultiven. La seva fama comença amb la cançó que us ho hem triat. En la seva primera etapa no els van anar gents malament les coses, almenys pel que fa a vendes: 20 milions d’àlbums a tot el món. El principi està basat amb un riff composat per Joey Tempest agfant un teclat que va demanar i es va quedar per allà durant 4 anys. El baixista John Levén el va recuperar com una cançó per donar inici als seus concerts però ni tan sols perquè fos el single del seu àlbum de presentació. La discogràfica però els hi proposa que ho sigui i així és. La cançó té ara per ara una important notorietat en diferents estadis esportius i a més es va fer servir a Kosovo, el nou Estat europeu per marcar el conte enrere que hi havia per a ser independents. Era el seu conte enrere definitiu.
1986. EUROPE. THE FINAL COUNTDOWN

1999. ESTOPA. TU CALORRO

Això era Estopa! Zarza Capilla, un poble d’Extramadura, va veure nèixer els germans Muñoz, tot i que són més coneguts per la rumba catalana que han defensat des del barri de San Ildefons de Cornellà de Llobregat que els va veure crèixer i estimar. Un grup estimat i que va trencar des del principi, quan potser eren més originals que ara, o si més no el seu so sonava com a nou. Van vendre un milió dues centes mil còpies del seu primer àlbum, amb nom homònim del grup, el record encara ara per un grup debutant.
I tot i que els Estopa agraden, no passaran a la història per a la seva espectacular veu. Sí que ho pot dir el tercer convidat, de pedra, del dona’m una pista que està considerat com una de les millors veus del segle XX, que s’encarrega de fer la primera versió del programa d’avui. Un cantautor que es diu, Seal Henry Olusegun Olumide Adeola Samuel, és anglès i està casat amb la model Heidi Klum. Arribat al Regne Unit via adopció perquè els seus pares no el podien mantenir. El més destacat d’ell quan se’l veu és la seva cara que té el discoid lupus erythematosus i no té res a veure amb un sacrifici ritual. Explica que va tenir aquest síndrome d’adolescent que si no es tracta bé, amb protecció solar i amb medicines antiinflamatòries (per més info, busqueu a la viquipèdia). Fa poc ha presentat el seu sisè disc, que porta per nom Ànima. En aquest cas, tot i ser cantautor, s’ha dedicat a fer versions d’onze clàssics de la música soul. La targeta de presentació, la que sentirem ara és originària del 1964 i cantada pel Sam Cooke.
2008. SEAL. A CHANGE IS GONNA COME

2008. MAROON 5. THIS LOVE (REMIX)
Aquesta és una versió feta pels propis Maroon 5 del que va ser el seu primer gran èxit d’aquesta banda de rock americana. I seguim amb els que han arassat que sembla que avui hem triat gent que han vengut discos com xurros. Ells n’han vengut 15 milions a tot el món i encara estan en actiu, així que espereu que aquests números creixeran. Tots els seus membres menys un ja van formar d’una banda prèvia, que podriem considerar-ne el seu embrió, es deien Kara’s Flowers. Amb el seu primer àlbum, SOngs about Jane, eren històries fetes per a la ex del líder, Adam Levine tot i que en el videoclip de la cançó es donava el lote amb la seva nòvia d’aleshores que no era ni la Jane ni l’actual. EL que hem escoltat, i més versions del seu èxit el trobareu al Call And respone: the remix album que van llançar el desembre del 2008.
I per tancar la secció donem pas a un dels grups més populars del Rock Català. Un grup que va començar en totalment acústic fins el 2002 quan s’hi afegeix en Santi Serratosa com a bateria i comença un procés d’”electrificació” del grup. El que escoltarem és el single principal del segon àlbum amb grup “electrificat”, que es deia 8, amb be alta, que era el següent després del Jardí del Temps. Una cançó que ens emplena de nou d’optimisme i de ganes de seguir perquè sempre hi ha algú, sempre hi ha alguna cosa que ens fa tirar endavant. Potser cal buscar-la ben bé, però sempre val la pena.

2005. GOSSOS. ALGUNA COSA

Reflexes: Margaret Tatcher vs Marie Curie

2009-04-25T17:44:00.001+02:00

Avui al reflexes farem una cosa que encara no haviem fet mai; i si no ho hem fet abans no és pas perquè hagi sigut expressament, sinó que sense donar-nos-en compte encara no haviem fet cap reflexes on els protagonistes de les dues cares de la moneda fóssin dues dones.

Doncs si, avui parlarem de dues grans dones que per començar-les a introduir una mica, podem dir que el seu gran nexe d’unió és que ambdues van ser les primeres.

Escoltant un fragment de música del següent grup suposo que intuireu de qui es tracta el nostre primer reflexe.
“Iron Maiden – Wasted Love”
Doncs sí, estem parlant de Margaret Tatcher, la dona de ferro.

Va ser la primera ministra de GB durant els anys 1979 fins al 1990.
Era la primera dona que ocupava aquest càrreg i encara a hores d’ara podem dir que en té l’exclusiva almenys al seu país.
Va estudiar quimiques a Oxford i va néixer l’any 25
Formava part del partit conservador i l’any 59 va acoseguir un asco a la cambra comuns.
Va ser ministra d’educació i ciència i va prohibir que es distribuís gratuitament la llet per les escoles. Una gran defensora del liberalisme va desplaçar el lider de la dreta britànica i va encapçalar el seu partit.
Volia reduir la inflació i el que va fer amb els seus plans va ser que moltes empreses féssin fallida i es tripliques l’atur d’aquells moments.
Durant el seu mandat va haver d’aplicar lleis molt dures i aguantar moltes vagues i moviments i ella va aguntar.
També va patir un atemptat d’extremistes irlandesos.
Tenia una certa negativa en la unió social i política de GB amb Europa
Va haver de dimitir perquè fins i tot es va posar en contra al seu partit.
La reina Isabel II la va nomenar baronesa.

Havent fet una repassada metal•lica a la Iron Maiden continuem amb una altra dona, en aquest cas Marie Curie que no sé si molts de vosaltres la coneixeu, però gràcies a ella en part avui es poden curar els càncers mitjançant la radioteràpia com per art de màgia com es creia en aquell temps ja que a simple vista no ens dona la sensació que s’estigui fent res.

Madam Curie va néixer a Polònia l’any 1867, i va morir l’any 34 a França.
Concretament pels metges i més encara pels radioterapeutes cada dia esmenten el seu cognoms desenes i desenes de vegades, ja que la gran Marie Curie és una unitat. Ja que de la mateixa manera que Tatcher va estudiar química ella en va fer la bocació i la seva vida, i tan ella com es seu supervisor del doctorat ara avui en dia són unitats.

Va ser la primera dona a aconseguir dos premis nobel el 1903
I va ser la primera dona a ser professora a la universitat de París.
El tema de la seva tesi doctoral que la duria als altars de la ciència moderna constava en demostrar que segons quins tipus de sals que hi havia en el nostre planeta, sense saber ben bé com tenies unes propietats molt especials: feien que els tumors que tenien els animals desapareixéssin com per art de màgia, el que no sabien era que treballant amb aquests materials ells estaven exposats en una radioteràpia contínua i a causa d’aquest gran descobriment ella va quedar cega i va morir d’anèmia aplàsica.
Els antics bitllets de polònia de 20000 zloty tenen la seva cara.

Fins aqui el reflexes d’avui i fins la setmana que ve.

Tracklist. Maktub 103

2009-04-25T15:54:00.002+02:00

Melendi - Piratas del bar caribe
Macaco - Moving
Kelly Clarkson - My life would suck without you
Taylor Swift - Love story
Tina Turner - The best
Dekrepits - Boletaires
Gertrudis - Samarreta
Montserrat Caballé i Freddie Mercury - Barcelona
Whitney Houston - I'll always love you
Joaquin Sabina - Y nos dieron las diez
The Cure - Friday I'm in love
Flex - Te quiero
Sletlana Loboba - Be my Valentine
Ladybig - Snapshot
Franz Ferdinanz - No you girls
Kate Perry - Walking up in Vegas
Iron Maiden - Wasted love
Polish Music
BSO - When you say nothing at all

El Duel 103. Simply the best

2009-04-24T18:15:00.001+02:00

Per Elisabet Puertas
Ja només queda una hora i jo encara no estic apunt. Arribo a corre cuita, ja em foten crits, si ja ho se sempre vaig de tard. Els nervis a flor de pell, ni que fos el primer dia. Miro l’escaleta, ja m’ho hauria de saber de memòria sempre surto al mateix moment i fent el mateix però em dona seguretat tenir-ho tot controlat. Es hora de vestir-se. Avui toquen els mitges brillants i el vestit cenyit, el mes curt de tots que una mica mes i ...
Sempre fa un fred que pela aquí dins, no se si es per la tensió o què però sempre surto amb la pell de gallina. Em recullo el cabell i començo amb el maquillatge. La tensió es nota cada vegada més, a fora l’estrés brulla cada cop més i cada cop més els decibels pugen i pugen.
Una base, eyeliner, sombra d’ulls, pestanyes, llavis... tot comença a agafar forma. Em col•loco la perruca i el més important els talons.
Darrera la cortina repassant el que he de fer, l’actuació d’avui ha de ser la millor.
Surto a l’escenari s’encenen els llums, una vintena de persones esperant embadalits i la musica sona.
Són menys de 5 minuts però semblava una eternitat. L’espectacle s’ha acabat i es hora de tornar a la normalitat fins la setmana vinent a les 10 de la nit. Ara toca treure’m el maquillatge, les sabates, la perruca i tornar a casa amb la família, la dona i els fills, per segui sent el millor pare.

Per Laura Caballero
Sentir aquesta cançó em remet a nits d’estiu, concerts i Festes Majors. Simply the best sona allà on vas i quan sona capta l’atenció de tothom. El que està demanant a la barra deixa de cridar per aconseguir que el cambrer l’atengui i córrer cap al concert, el del cubata deixa uns segons de beure per ballar amb els seus, la colla d’amics es torna a ajuntar per cantar la cançó... tothom acaba reunint-se al concert. Fins i tot, els que serveixen cubates queden aturats per uns minuts.

Una gran onada de gent s’aplega al centre i tots intenten entonar la cançó amb més o menys èxit i cantar: Youre simply the best, better than all the rest... és el gran moment de la cançó i el que esperem tots! Durant quatre minuts tots som una persona, tots sentim la cançó, tots ens abracem, seguim el ritme i cantem amb el cantant. Ens o passem bé i oblidem tot allò que ens envolta i tot el que odiem!

Simplement creiem que som els millors!!

Music Mak 103

2009-04-24T17:47:00.002+02:00

23 d’Abril, St Jordi i a més a més es van celebrar els premis Billboard de la música llatina els quals ens van deixar amb 2 clars guanyadors.
Flex amb 8 premis entre ells a la cançó de l’any, l’artista masculí i el top àlbum llatí de l’any
Enrique Iglesias amb 6 premis entre ells el tema pop Airplay de l’any amb Donde estas corazón?

Canviem totalment de tema i anem fins a Ucraïna on la representant d’aquest país a Eurovisió ha hipotecat la casa per poder participar al festival. Segons ella tot és pels decorats de l’espectacle.

Com sabeu de sempre al music mak apostem per les novetats i aquesta setmana us presentem un tema que creiem que poc a poc anirà sonant a tot arreu. Els que esteu enganxats a la televisió potser us sonarà aquesta cançó ja que surt al nou anunci de nivea.

Franz Ferdinand tornarà a treure a la venta el seu disc Tonight però aquesta vegada sota el títol de blood on les cançons són molt més ballables.
Robbie Williams tornarà a entrar en un estudi després de 3 anys de descans
Lenny Kravitz rellança amb un edició de luxe Let Love Rule el seu àlbum debut després de 20 anys on podrem trobar 2 discos amb l’àlbum remasteritzat, rareses, temes inèdits i temes en directe. A més podrem veure a Lenny Kravitz en gira el mes de maig a Valencia, Córdoba, Madrid i Zaragossa.
Nou single i videoclip de Katy Perry. Curiositats del videoclip: un elefant gegant, una suite de 40.000 dolars la nit.
Podrem escoltar aquest single en directe el 25 i 26 de juny al Palau St Jordi i al Palacio de deportes de la comunidad de madrid

I per si no voleu esperar a anar de concert aquest cap de setmana teniu :
• Albert Pla, Fito Paez, Maria Dolores Pradera, Tote King
• Durant la setmana vinent : Pasión Vega i Ainhoa Arteta

l'Epíleg. Maktub 102

2009-04-23T22:56:00.001+02:00

Prendre determinades decisions és fer un salt al buit. Tenim por, no ho fem I deixem que les coses es podreixen. Hi ha qui diu que les oportunitats no es perden sinó que se les queda algú altre. Això passa en el llarg procés de presa de decisions. Primer, mirem el que volem. Analitzem. Decidim el que volem, si és que ho tenim clar. Ho podem canviar a última hora o no. I aleshores, en alguns casos, només falta comunicar-ho o dir-ho en veu alta. El procés s’enrevessa al màxim. Per sort, la selecció natural de Darwin funciona i la gent és més decidida i no té por. Quina sort aquests “avantatjats no?” Però quan toca declarar-se creus tants cops que ha arribat el moment de que si, de que en diràs alguna cosa que potser quan ho dius és tard i ja no val la pena perquè tot cau en l’avorriment i la monotonia i, en part, ens alimentem de reptes. Els humans encara tenim l’art de fer molt complex les coses senzilles, en això no sé si hem evolucionat gaire... potser perquè els prehistòrics no havien d’anar a comprar iogurts i seleccionar entre 300 varietats diferents. Però en fi... tornant a la cançó una frase lapidària, perquè a vegades oblidem el més important i essencial: “Sé que és amor però si ho dic a tothom no n’hi ha prou, perquè no t’ho he dit a tu”. Afortunats també, els que saben que el que senten és amor. Si es que qui no es consola, és perquè no vol!

Makasum l'olla. Maktub 102

2009-04-22T22:36:00.003+02:00

Avui, aprofitant que el 1988 va ser l’any en què va morir Josep Tarradelles, farem un repàs a la seva vida.
Josep Tarradelles va ser el 125è president de la Generalitat de Catalunya.
Es va exiliar a França des de 1939 al 1977. I també va ser a l’exili que va substituir a Josep Irla en la Presidència de la Generalitat.
Quan va tornar a Catalunya va ser rebut per una multitud a Barcelona i va pronunciar la frase que acabem d’escoltar.
Durant la seva vida també va ser Secretari General d’ERC, diputat a les Corts Espanyoles i conseller de Governació i Sanitat, a part de militar i formar part d’altres institucions de l’època.
Ja que parlem d’història, a nivell mundial, destacarem que aquest mateix any Margaret Thatcher es convertia en la Primera Ministra de més edat del segle XX, l’alcalde de NY prohibeix fumar el públic, el Sistema Monetari Europeu proposa l’Ecu com a moneda comuna, l’OMS (organització mundial de la Salut) declara el 7 d’abril dia mundial contra el consum de tabac, es proclama la pau entre Iran i Iraq, a la Unió Soviètica i Mijail Gorbachov és elegit cap d’estat per unanimitat.
Pel que fa a l’Estat Espanyol, Julio Anguita és nomenat Secretari General del PCE, es crea la Comissió Nacional del Mercat de Valors, hi ha una vaga general que paralitza tot el país, ETA segresta l’empresari madrileny Emiliano Revilla, la dona entra a les forces armades, el Congrés prohibeix els anuncis de tabac i alcohol a la tele i Torremolinos es segrega de Màlaga i passa a ser un municipi més de la província.
I a nivell català, el comitè organitzador del JJOO de Barcelona tria Cobi com a mascota, Jordi Pujol conserva la majoria absoluta a les eleccions atonòmiques i Bruce Springsteen omple el Camp Nou amb més de 80 mil persones.

Pel que fa al cine, s’estrenen pel·lícules com Rambo III, L’últim emperador, Mujeres al borde de un ataque de nervios, Rain Man Willow, Hairspray, Beetlejuice o Gorilas en la niebla.
De la tele destacarem “Los mundos de Yupi” que era un programa infantil que substituïa a Barrio Sésamo i que era semblant. Us sona la frase: A jugar! Segur que sí. Doncs era del programa El precio justo que ha tingut diverses etapes i diversos presentadors però el que jo recordo més es Joaquin Prat. Una curiositat d’aquest programa és que Ivonne Reyes havia estat hostessa d’aquest programa. També destacarem un programa que es va emetre a TVE que es deia “Tariro, tariro” que era de la Trinca i que era una adaptació del “No passa res” que havia emès TV3 dos anys abans. I una sèrie que recordo molt era Punky Brewster. Us sona? Era una nena que l’havien abandonat els seus pares, s’havia escapat d’un orfenat i l’havia acollit un senyor gran. I tenia un gos que es deia Brandon, i dormia en un llit que era un carro i vestia d’una manera tota peculiar. En fi, que era tot un personatge.

I en el camp musical destacarem grups com Metallica, Kylie Minogue, Héroes del Silencio, Joaquin Sabina, Iron Maiden, Red Hod Chili Peppers o Pet Shop Boys.
A Eurovosió, va representar Espanya “La década prodigiosa” amb la cançó “La chica que yo quiero”. Van quedar en 11a posició amb 58 punts.
Aquell estiu sonaven cançons com el chiringuito de Georgie Dann, Mediterráneo de Los Rebeldes, Me duele la cara de ser tan guapo de los Inhumanos, entre d’altres. I precisament les cançons que teníeu al bloc per triar eren totes “cançons de l’estiu”. Tot i que ha empetat amb El Chiringuito de Georgie Dann, ara escoltarem Mediterraneo de Los Rebeldes.

Fins aquí el 1988
Fins la setmana que ve i per molts anys!

MakGuffin 102

2009-04-21T12:03:00.002+02:00

LA CARELLERA

La sombra del poder: Pel•lícula amb sabor a política i thriller, protagonitzada per Ben Afflec i Rusell Crowe. En la que Rusell (MacCaffrey) ajudarà al seu antic amic a protegir la nació.

Els que optin per més fantasia, tenen en cartellera Déjame entrar que explica la història d’una nena de 12 anys que desitja tenir un gran amic Ies compleix quan coneix a l’Eli, una nena rodejada de misteri: seria, pàl•lida i nomes se la veu a la nit.

El vuelo del globo rojo: la pel•lícula se centra en un misteriós globus vermell que persegueix a Simon. El protagonista del film per Paris. La seva mare titiritera I la feina farà que una estudiant de cine de Taiwanesa cuidi d’ell i les seves aventures.

Man on wire: Documental de James Marsh que explica com Phelippe Petit va caminar sobre un cable penjat il•legalment entre las dues Torres Besones. Despres d’una hora caminant va ser arrestat, examinat psicològicament I empresonat. El director el defineix com “el delicte artístic del segle”.

La montaña embrujada (2009). Desprès de més de 30 anys torna a la gran pantalla. El film barreja fantasia i aventures per tal de salvar el món del mal.

RÀNQUING
5. Al final del camino
4. Dragonball Evolution
3. Fast and Furios: Aun más rapido
2. Señales del Futuro
1. Monstruos contra Alienigenas, amn una recautació de 2.527.930€ i un acumulat de 6.414.700€.

NOTICIES

Arrenca el Festival de Málaga de Cine Espanyol
El festival se celebrerà entre el 17 i el 25 d'abril al teatre Cervantes, el qual segueix mantenint l'aposta i promoció pel cinema espanyol.
Entre les 14 pel•lícules que es presenten al concurs, que tindrà com a president del jurat a Alex de la Iglesia, hi ha espai per la comèdia, el thriller o el drama.
Pel que fa als directors de renom seleccionats aquest any, destacar Josetxo San Mateo, que presenta la pel•lícula Bullyng (planteja el succes de l’assatjament escolar).

Santiago Segura rodarà 'Torrente 4'
Santiago Segura està treballant en la quarta entrega de les aventures de Torrente. La seva productora ha firmat amb Antena 3 Films i Warner Brothers per encarregar-se de la distribució. No se sap gaire cosa més sobre la pel•lícula, tans sols que s’estrenarà a finals del 2010.

Se estrena 'Los hombres que no amaban a las mujeres', la adaptación de la primera entrega de la trilogía Millenium de Larsson.
El 27 de Febrer va ser estrenada a Suècia i Dinamarca amb un gran èxit .
A Espanya ha estat l’editorial Destino l’encarregada de publicar a Larsson, al juny del 2008 va arribar el primer llibre i al novembre la seva continuació “ La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina”, convertint-se en tot un èxit. La tercera entrega “ La reina en el palacio de las corrientes de aire” pot arribar a les llibreries al juny o setembre.

ARRIBA ICE AGE 3 : L’ORIGEN DELS DINOSAURES
La pel•lícula ja es converteix en triologia i narrarà una nova aventura protagonitzada pel mamut Manny, Sid i el Tigre Diego. Ells descubriran el món habitat per reptils gegants que posarà a Sid en seriosos moments de risc. Obviament també tindrà presència el famos esquirol que seguirà obsesionat per la seva gla, però a més a més en aquesta tercera pel•lículña toparà amb una noia esquirol.
No serà fins el pròxim estiu que podrem gaudir de les aventuras d’aquest particulars animals.

'Hannah Montana' arrasa en los USA
Parlem de la noia que ha arresat amb la serie Hannah Montana, ja que (com era d’esperar) ha saltat a la gran pantalla . La protagonista Miley Cyrus ha conquistat al públic nord americà i aviat ho farà en l’espanyol. El proper 21 d’Abril serà presentada la premiere de la pel•lícula a Madrid Miley hi serà present. La pel•lícula no s’estrenarà fins 8 de Maig.

CURIOSITATS

Barack Obama, al cine
La cadena HBO ha comprt els drets per portar al cine un llibre sobre Barack Obama, centrat en les últimes eleccions cel•lebrades als Estats Units.
Viggo Mortensen pensa en la jubilació! Als seus 50 anys, el protagonista del Senyor dels Anells ha decisit abaixar el ritme i es planteja retirar-se definitivament, ja que afirma estar cansat de tants viatge si promocions.

Dona'm una pista. Maktub 102

2009-04-20T19:36:00.002+02:00

1984. BRYAN ADAMS. SUMMER OF 69
Des dels 10 anys que li van regalar una guitarra no ha parat pràcticament quiet. La cançó que acabem d’escoltar no es va gravar ni a l’estiu ni l’any 1969. Està composada Bryan Adams i Jim Vallance, i cada un, dóna una visió diferents dels seus continguts. Per un, el Bryan, parla de fer l’amor en temps d’estiu i el numero, correspon, a aquest pràctica sexual... diguem-ne capgirada. O sigui que pensa malament i encertaràs... ja ho diu en un moment de la cançó jo i la meva “nena” en un 69. L’altre coautor en Jim Vallance, diu que sí que parla de l’estiu del 1969 en un principi i que estava lliure de connotacions sexuals, però a l’hora de gravar Bryan Adams hi afegeix aquesta frase que us diem. Tot era com una broma però resulta que es va acabar incorporant a la cançó i en part, canviant el seu simbolisme. En fi, doncs, segons qui explica, el 69 és un any o una altra cosa. Ens quedarà, si més no, la música.

Anem a la versió del Dona’m una pista. Avancem 20 anys en el temps per parlar d’Itàlia, la Bella Italia no ha tingut mai un èxit enorme aquí al nostre país, a excepció de Nek i Laura Pausini, però sí que molts artistes han begut de la inspiració de muses italianes. No és una excepció la cançó següent. Escrita el 1994 pel cantautor milanès Gianluca Grignani, La mia storia tra le dita que va presentar a diferents festivals i va acabar inclosa a l’àlbum Destinazione Paradiso. Una cançó que té moltes covers, moltes versions. A banda de l’original en itàlia, n’hi ha una altra en castellà del Gianluca, una altra en castellà del proper cantant, Mi historia entre tus dedos i aquesta, feta també en català. Ecco li quà, qui diuen itàlia. Parlem de Josep Capdevila. Més fàcil?
2004. SERGIO DALMA. PLORANT LES HORES

Ens quedem als anys 2000’s en les properes cançons perquè ens hi hem trobat a gust. Ens hi quedem per trobar la música dance que a cada MAktub us portem. Èxit que encara dura i que sona arreu, a moltes publicitats que es barallen per utilitzar aquesta creació d’un franès nascut a Douarnenez el 1967... que encara que ho sembli no és un jovenet. Forma part del French touch, un subgènere musical nascut de barrejar la música house i el que es coneix com a dancehall. L’home de nou, Christophe Le Friant és un DJ, mesclardor i productor discogràfic. La cançó es va fer famosa sobretot el 2006 quan a la copa del món de futbol sonava després de que es marqués un Gol al camp. Mentre això passava al mundial a Alemanya, a l’Eurocopa de Suïssa i Àustria, sonava el Seven Nation Army. També l’utilitzen els New York Rangers després d’una victòria i saluden a l’afició. Segur que l’heu sentit a mil llocs, i aqui la teniu.
2005. BOB SINCLAIR. LOVE GENERATION

2002. EL CANTO DEL LOCO. A CONTRACORRIENTE
Una cançó la que acabem de sentir que ens dóna l’energia de saltar endavant i de seguir, encara que les coses no surtin per la via recta. El Canto del Loco un grup que ha tingut una carrera de creixement exponencial amb els seus cinc àlbums, aquesta pertany al segon quan el grup entra més en el panorama musical de l’elit amb un estil de musical potser no tant propi al qual han pogut tornar després de consolidar-se.
I ara, agafem la màquina del temps i anem 30 anys enrere. Un clàssic multiversionat com és el cas. La cançó escrita per John Fogerty ha arribat amb infinitat d’estils però la més clàssica és la que ens toca. Composada el 15 de gener del 1969 té una durada original de 3 minuts i 7 segons. La cançó veu de diferents gèneres el rock and roll, el blues, el gospel i el soul. Hi ha un dilema a la cançó quan diu “pumped a lot of pain”, però no se sap si es refereix a pain com a dolor, o com a pane, abreviatura de propà. A la següent versió ho solucionen dient “pumped a lot of ‘aten”, com a octaus. Però va, que això té poc a veue amb el ritme de la cançó que ens conduirà directes a dos quarts d’onze

1971. IKE I TINA TURNER. PROUD MARY

El Duel. Maktub 102

2009-04-19T23:32:00.003+02:00

Per Eva Sala

Records, ara només són records. Les coses maques només passen a les pel·lícules. Allà sempre acaba tot bé. Tothom s’estima, els amors duren i els somnis es fan realitat.
Però això no passa a la vida real. Tot són falses promeses, decepcions i somnis frustrats.
Si t’hagués pogut llegir la ment, hauria vist que els nostres pensaments no coincidien, que no pensàvem igual i no m’hauria estat tot aquest temps esperant. He viscut enganyada, pensant que tenia una cosa que realment no posseïa: un núvol de fum, un grapat de boira, un munt de res...
Ha estat un temps perdut que mai podré recuperar, uns anys de falses esperances, de viure enganyada i amb una vena als ulls.
Però ara, després de tant temps, penso viure la vida, tirar endavant i oblidar el passat. Perquè la vida ha de ser tal com un mateix vol i no com els altres volen. Dels errors se n’aprèn i com va dir Machado:

“Al andar se hace camino y

al volver la vista atrás

se ve la senda que nunca

se ha de volver a pisar”

Per Laura Caballero
Desitjo que s’obrin noves portes en el teu camí. Recorda que ets especial i que no has d’enforsar-te MAI!
Firmat: l’esperança.

L’espernça. Una paraula de tan sols 8 lletres, simple a primera vista , però tan plena de significat. Abstracte, si! Però amb un significat contundent. Suposu que mai us heu plantejat el seu sentit, o si.
Jo recordu sovint l’esperança quan desitjo alguna cosa, quan confio en algú i quan somio. A vagades sóc concient que perdo l’esperança i llavors llegeixo la Carta de L’esperança i la recupero. Ella és allà on menys t’esperas.

L’esperança no és tan sols una paraula, sinó una confesroa amb la que, de tant en tant, ens agrada visitar i poder plorar-li les nostres penes. Us adoneu que potser l’esperança de tos nosaltres és aquella que està continuament al nostre costat.? Qui no s’ha enfonsat i a tingut la seva mare al costat i li ha donat esperança i força o el pare, o l’avio o perquè no un llibre?

Per què, estimats oietns, qui perd l’esperança que li queda?
Suposu que cadascú sap respondre a la pregunta en el seu interior!

La meva esperança? La Mare!!

Tracklist. Maktub 102

2009-04-19T23:17:00.002+02:00

Hermes House Band - The rhytm of the night

Bryan Adams - Summer of 69
Sergio Dalma - Plorant les hores
Bob Sinclair - Love generation
El Canto del Loco - A contracorriente
Ike i Tina Turner - Proud Mary

Beyonce - Single Ladies

The Black eyed peas -Boom Boom pow

Blondie - Maria

Vonda Shepard - Read your mind

Coti - Nunca tendré

Phil Collins - Hijo del hombre

U2 - Get on your boots
Christophe Mae - C'est ma terre
Filippo Landini - Viu-la

Rebeldes - Mediterráneo
The Fray - You found me
Adele - Chasing pavements

Music Mak 102

2009-04-17T17:13:00.002+02:00

Avui portem un music mak amb molt música i com es habitual ho fem amb el més nou de les llistes d’èxits i comencem el weekend amb una cançó que ens posarà les piles, boom boom pow de Black eyed peas

Capítol nº 2 del serial Britney Spears en Gira. Fa dies vam veure que Britney cantava en playback i ara la noia ens ha sorprès amb la cancel·lació d'un concert durant 20 perquè sentia olor a porro.

Em sabrieu dir quin és l’honor més gran que pot tenir un artista pel que fa al seu reconeixement?
Doncs que et concedeixin una estrella al passeig de la fama a hollywood, això és el que li ha passat a George Harrison, l’ex beatle que va morir fa uns anys a causa d’un cancer als 58 anys. A més a més cal dir que el director Martin Scorsese està preparant un documental sobre l’artista
Us agrada Operacion Triunfo? Ara s’està preparant una nova edició però no ens parlaras d’aquesta edició no?
Exacte, concretament us parlaré d’una concursant de la segona edició Vega, no se si la recordareu però ara ha canviat de look i ens presenta el seu nou disc metamorfosis amb la cançó mejor mañana.

I com que al maktub sempre hi ha novetats us farem 5 centims de les novetats més novetats.
1. Estem escoltant 4 segundos el nou single d’Amaya Montero
2. Shakira ens ensenyarà el seu nou single Nunca dilluns
3. El sueño de Morfeo i l’Efecto mariposa també treuen single
4. Manolo Garcia comença gira el 8 de maig amb més de 30 concerts
5. Sergio Dalma prepara nou disc per l’any vinent després de la gira en commemoració als 20 anys de carrera

I per si encara no teniu prou musica podeu anar demà a la Sala Piano Blau a Barcelona a veure Nena Daconte o al Palau St jordi club a veure LA fuga o si no us ve de gust anar tant lluny us podeu quedar a veure el playback a ripoll.

l'Epíleg. Maktub 101

2009-04-16T23:44:00.003+02:00

Ahir, deien a una sèrie de la televisió que sense passió no hi ha vida. I nosaltres, des del dilluns tenim triada una cançó que es diu “passion play”, la passió juga per a tancar el programa.
Qui més qui menys tenim les nostres passions un element, un factor que pesa molt més del que a vegades pensem quan les coses les decidim posar a sobre una balança. Decisions que es prenen perquè esperem i confiem que els tercers prendran altres decisions que donem per fetes creant un futur perfecte, vist per la nostra bola de cristall egocèntrica. Però no, quan més pensem que tot està sota control, el destí jugant amb els altres fa que tot es tombi, que en un segon tot presenti un rumb diferent. I les coses deixen de fer gràcia, i com que ens hem fet il•lusions, la realitat enorme i de gust repugnant, costa d’empassar.
De la següent cançó hi ha dos versets que val la pena ressaltar: “no entenc com t’aguantes si no tens el terra”. Però en tot cas, i com que fa molt temps que vam dir aquí, t’ensenyen a caminar però ningú el que has de fer quan caus, perquè és instint pur: aixecar-nos. I, en el fons, tots som una mica nens. I ja que ho som, el bàsic i el natural, el que no ens ensenya ningú, convé no oblidar-ho.

l'Epíleg. Maktub 101

2009-04-16T23:44:00.001+02:00

l'Epíleg. Maktub 101

2009-04-16T23:44:00.000+02:00

Makasum l'olla. Maktub 101

2009-04-16T00:35:00.002+02:00

Segur que us sona això. Sabeu quin any va començar? Sabeu quantes temporades porten?
Doncs sí, és Hospital Central, va començar l’any 2000 i és la sèrie que ha durat més de la televisió espanyola. Ara s’està emetent la seva 17a temporada.
Al llarg de totes aquestes temporades ha estat nominada a més de 40 premis i n’ha obtingut al voltant de 15. El seu record d’audiència he estat de més de més de 6 milions i mig d’espectadors.
Us en recordeu del Dr. Vilches, o d’en “Rusti”, o de la Teresa (la recepcionista). Hi ha personatges que encara continuen a la sèrie des del 1r capítol, com és el cas del Dr. Sotomayor, l’Esther o la Teresa, n’hi ha que ja l’han abandonat com en Rusti, el Dr. Vilches, l’Elisa, el Dr. Bernal o el Dr. Aimé, i també hi ha personatges que han començat a les últimes temporades com el Dr. David Gimeno o la Dra. Leire Durán.
En tot aquest temps, també hi ha aparegut famosos com l’Ana Obregón, Fran Perea, Lolita Flores o Concha Cuetos.

Aquell any també s’estrenava Pasapalabra, que després de passar per tres etapes i 4 presentadors encara dura. El premi més important que ha entregat ha estat de 2 milions 190 mil euros, que va ser la major quantitat de diners que s’havia entregat mai en un concurs de la tele.

I un altre concurs que es va estrenar aquell any i que sí que ha tingut èxit fins ara, és Gran Hermano que ja se n’han fet 10 edicions. Cal dir que totes les edicions que se n’han fet han tingut un cert èxit però la que va tenir més èxit va ser la 1a ja que era el 1r reality show que es feia a Espanya.
També es van estrenar el Bus que, no sé si ho recordareu, que era com una versió de Gran Hermano però dins un bus i que anava fent una ruta per diferents ciutats però

I també s’estrenava Supervivientes a Tele5 per competir amb “El Bus” que es feia a A3. Tot i que ha anat canviant d’estil i d’ubicació ja que a partir de la tercera edició es va fer amb famosos i ha passat per Honduras, el Carib o Àfrica, ara se n’està fent la desena edició.

Girem pàgina i passem a parlar d’altres coses.
A nivell mundial, aquell any, recordem que estem parlant del 2000, la gent tenia molta por de l’”Efecte 2000”, ja que es creia que molts aparells informàtics es desprogramarien i la memòria es posaria a 0 però no va ser així. També es va publicar l’última tira còmica de Snoopy degut a la mort del seu autor Charles Schulz, Microsoft llença el Windows 2000 i el Windows ME, Vladimir Putin és elegit president de Rússia, Hilary Clinton és elegida senadora, que és la Primera Dama nord-americana que obté un càrrec públic i al Regne Unit es reintrodueix la policia armada per primera vegada des de 1936.
A Espanya, entra en vigor la llei d’estrangeria, el PP, amb J. M. Aznar al capdavant, guanya les eleccions generals, milers de persones de El Ejido (Almeria) es revolten en contra dels immigrants que viuen al seu mateix poble,
Als Països Catalans, es celebra la primera trobada de regidors a València, la UNESCO declara la ciutat de Tarragona i el Palmeral d’Elx Patrimoni de la Humanitat i ETA assassina l’exministre socialista Ernest Lluch
També destacarem que Michael Schumacher guanya la F1, es celebren els Jocs Olímpics de Sidney a Austràlia, el Dépor guanya la Lliga i que ens deixaven Avel·lí Artís Gener (conegut com a Tísner), Joan Capri, Carlos Cano, i el dibuixant de l’ànec Donald, entre altres.

En el terreny musical destacarem que el guitarrista Carlos Santana va aconseguir vuit premis Grammy, igualant així el record que havia aconseguit Michael Jackson el 1983.
Aquell any va representar Espanya al festival d’Eurovisió Serafín Zubiri amb la cançó “Colgado de un sueño”. Va quedar a la 18 posició i va aconseguir 18 punts.
La cançó que estem escoltant de fons va ser la guanyadora.

Ara escoltarem Fruta Fresca de Carlos Vives que heu triat vosaltres des del bloc.

Fins aquí l’any 2000
Fins la setmana que ve i per molts anys!

Més Novetats en el món de la música en català

2009-04-15T21:57:00.002+02:00

1.Avui 3 d'abril el grup DEPT presenta oficialment “X” el seu darrer disc, però aquesta X no es refereix a una incògnita que calgui resoldre ,sinó el resultat dels 10 anys al món de la música en català. En aquest nou disc hi podem trobar 13 cançons, contundents i intel.ligents, que confirmen que els DEPT han sabut reinventar-se a cada passa, i en cap moment no han perdut l'esperit que des del primer dia els fa diferents.

2.A continuació escoltarem en primicia la cançó que representarà Andorra a Eurovisió, que des d'ahir ja es pot escoltar a la xarxa , es tracta del single “ Get a Life/ La Teva Decisió” de la danesa resident a Andorra Susanne Georgi, aquest any el Festival d'Eurovisió es celabrarà a la ciutat de Moscou, el dia 16 de maig. Podem afegir que Georgi té 32 anys i en fa 13 que es va enamorar d'Andorra on continua la seva carrera musical en solitari, esperem que en aquesta edició el Principat tingui més sort!

Dona'm una pista. Maktub 101

2009-04-13T13:38:00.003+02:00

Diuen que d’amor ja no se’n viu, però dels one hit wonder sí. Si més no que els hi expliquin als següents protagonistes del dona’m una pista en aquesta vuitena edició. Grup suec el que ens toca ara, però no el coneixem pel seu origen, a diferència del que passa amb Roxette o, sens dubte, amb els ABBA. És però un dels grups més famosos dels anys 90 amb les seves creacions que barrejaven pop i reggae. El seu àlbum amb més èxit és el “Happy nation”, que data del 1993 i que arreu del món ha venut més de 20 milions de discos. De fet, ostenten el record Guinness de l’àlbum debut més venut. Són tres germans, i un que passava per allà. El primer grup que creen i el fan els tres germans és Tech Noir, que és el nom d’una discoteca que hi havia a l’inici de la pel·lícula Terminato. Tocaven al soterrani de ca i de cop coneixen al quart element. El nom actual ningú sap com neix i té a veure amb els 4 asos de la baralla i un joc de paraules amb soterrani.
1992. ACE OF BASE. ALL THAT SHE WANTS

2008. VARIS. ARA SURT EL SOL

Aquesta és la versió lliure que un bon grapat d’artistes van fer pels motius benèfics de la Marató de Tv3 d’enguany. Si senten veus ben curioses, des de Manolo Escobar fins a Tomeu Penya que fan versió del Here it come the sun.

Abans d’ells hem viatjat als països escandinaus i ara hi tornem. Sembla mentida però el nombre de grups que venen d’aquella zona és molt notori. Avui la nota de la música més discotequera la posen des de Dinamarca i també és un clàssic que com que els 90 no es porten ara, ens el deixem d’escoltar. Però va, que qui més qui menys ha ballat en algun moment la següent cançó i se’n sap el compàs. Va, aviam si seguiu el ritme. Primerde tot les dues armes en 90 graus, els colzes a la cintura i es va movent. El braç esquerra es queda dret recolzant el dret i va girant i després a l’inversa. Mans al cul, passos endavants i passos enrera i un gir de 90º i, apa, a repetir.
Teniu el ritme ja d’aquests danesos, segur, una cançó que va estar a l’ull de la polèmica per ser un plagi comparat amb una cançó dels The Clash, Spanish Bombs.
1994. WHIGFIELD. SATURDAY NIGHT

Arribem al present i parlem d’una història d’infidelitats. Una història que qui la canta està basada en fets reals. Ja sabeu que normalment quan aquestes històries passen són “un amic” o “agú que conec que li ha passat” però en aquest cas no es van amagar del que li va passar. De fet, li van posar les banyes i dius... en fas una cançó... doncs sí. Ell va tallar aquesta relació de 8 mesos després d’assabentar-se però un adéu curiós perquè, al sentir la cançó, ja veureu que diu allò de t’estimo encara que estiguis compartida. En fi, recordem-la després d’haver emplenat grans quantitats de bons llocs a la llista d’èxits i ens expliqueu que hi veieu.
2006.MANÁ. LABIOS COMPARTIDOS

Els èxits es van sumant a la carrera del següent cantant anglès, probablement un dels més grans en solitari després del James blunt. Continua la saga d’èxits iniciada el 2006. El seu talent ens arriba perquè un jefe seu, en una feina de rentat de furgonetes li va fotre la broma perquè va arribar deu minuts tard. Potser això li va fer despertar d’una realitat normal, tranquil·la i va decidir creure en els seus somnis. Potser no és que hi hagi gent que triomfa i gent que no, potser simplement gent que creu en ell i s’atreveix a creuar la frontera. I de l’odi i el rencor de la derrota, en neix el talent. Això són especulacions del possible resultat de treure profit de les oportunitats i de convertir en èxits els fracassos. Un verdader art. L’autèntic sentit de la vida? Escoltem el sisè single del cantant.
2008. JAMES MORRISON. YOU MAKE IT REAL

Reflexes: IZ VS JOSÉ ANDREA

2009-04-12T17:44:00.002+02:00

Avui ens centrem al món de la música, i els dos personatges que tractarem a primer cop de vista no tenen res a veure. Però fens unes quantres relacions veurem que tenen un lligam prou sòlid.

El nostre primer cantant suposo que quan us digui el nom us resultarà desconegut a la inmensa majoria de vosaltres, però escoltant la cançó que sonarà a continuació segur que almenys us sona:

Acabem d’escoltar “somewhere over the rainbow” i el cantant és ISRAEL KAANO KAMAKAWIWO’OLE un nom gran com n’era el seu amo. Un cantant que pesava ni més ni menys que uns 400 kg, i que ens va deixar ara fa uns 12 anys, l’any 1997.
Ja als 11 anys a Waikiki que és on vivia a un poble de la Hawaii, tocava alguns instruments típics de l’illa juntament amb el seu germà gran.
Quan es va fer gran van fundar un grup de música anomenat los hermanos mahaka de nihau i mica en mica es van anar fent famosos a tot hawaii i EEUU.
L’any 82 el seu germà i confident va morir d’un IAM i en aquells moment IZ que és com l’anomenen els seus fans ell ja s’havia casat i havia tingut una filla...
Vuit anys més tard va treure el seu primer disc en solitari i va aconseguir escalar als llocs més elevats a les llistes de vendes i l’any 93 va treure els seu segon album Facing future i va fer que el fessin cantant de l’any i guanyés multitud de premis.
Incoloïa somewhere over the rainbow i what a wonderfull world...
Els seus temes basen els valors i sobretot la independència...
L’any de la seva mort va guanyar el titol de millor cantant de l’any i millor album ell ja estava al hospital i no va poder anar a recollir el premi
De fet tota la seva vida adulta el va perseguir una forta obesitat que el va mantenir lluny dels escenris en moltes ocasions. Fins que per causes derivades a l’ob. En va deixar als 38 anys
Degut a la seva gran ob. Quan havia d’anar en avió havia de ser enfilat amb grues.

EXPLICAR LLIGAM AMB JOSÉ ANDREA
-la cançó més famosa es somewhere
-és la banda sonora de la primera peli en color mago de oz
-mago de oz és el grup de josé andrea i en uns dels seus discs tenen la mateixa cançó

Jose Andrea va néixer l’any 71 a Bolivia la paz i tot i que es va criar a Madrid desde molt petit
Encapçala el grup mago de oz i se l’ha considerat com la millor veu de rock de parla hispana.
Als 14 anys tocava la bateria a un grup escolar i un temps més tard va haver de substituir a el cantant i aixi es va descobrir la jove promesa
El primer contacte amb mago el te mentre esperava en un concert de Ñu i uns teloners...
Alla es coneixen i dues setmanes després txus va a l’acadèmia de cant on jose andrea feia de professor que necessitaven un vocalista pel grup
El cantant ha estat el vocalista de més d’una desena de treballs de la banda i fa uns anys va intentar treure un disc per ell sol anomenat donde el corazon te lleve que per qüestions personals es va voler allunyar una mica del perfil del grup.

Podriem dir que de la mateixa manera que maktub ha deixat petjada en mi, José Andrea i Mago de Oz i les seves impresionants lletres i melodies també ho han fet i de quina manera! Si maktub fós una persona, amb ell s'hi hagués pogut reflexar Mago, Lax, Bryan Adams... i el nexe en comú que tindrien és que han marcat a un servidor.

Moltes gràcies!

Tracklist. Maktub 101

2009-04-11T14:46:00.002+02:00

Franz Ferdinand - Take me out

Ace of base - All that she wants
Varis - Ja surt el sol
Whigfield - Saturday night
Mana - Labios compartidos
James Morrison - You make real

BoA - eat you up
Marylin Manson - We're American
Conchita - Cuéntame
Dept. - Quan et miro als ulls
Susan Georgie - Get alive pren la teva decisió

SAU - El tren de mitjanit

Mariah Carey - Touch my body

Smash Mouth - Accidentally in love

Alesha Dickson - the boy does nothing
Gossos - Corren (en directe)

Oasis - go let it out
Orson Brothers - Fly on the wings of love
Carlos Vives - Fruta fresca

Israel Kaano - Somewhere over the rainbow
Mago de Öz - Somewhere over the rainbow
Mago de Öz - Mañana empieza hoy

William Fitzsimmons - Passion play

El duel. Maktub 101

2009-04-03T19:46:00.004+02:00

Elisabet Puertas
El principi tot era molt normal, tenia amics, viatjava, feia el que em donava la gana, podia volar i nedar en un oceà ple de flors i fades que desprenien una olor a maduixa. La felicitat m’envoltava tot i que si no anava en compte les coses es podien tòrcer, els dimonis em trobaven i em torturaven fent-me empassar drogues i porqueries perquè no pogués seguir sent feliç. Poc a poc vaig despertar, tot allò que a mi em semblava meravellós resulta que era fruït de la meva malaltia. Ni flors amb olor a maduixa ni persones de gelatina tot era falç.
Els dimonis, la meva família que veia com cada dia jo estava mes fora de lloc i poques solucions hi havia.
Quan vaig arribar no volia estar aquí. La gent era molt estranya, feien coses rares no érem iguals. Mica en mica vaig veure que molts d’ells eren com jo, que vivien enganyats per la seva ment en un món inexistent i que junts havíem començat un camí cap a la realitat, per poder curar-nos i poder pujar en aquell tren que es diu vida.
Per mi la vida era d’una manera, bonica però irreal no recordava una altre cosa però no tot eren flors i violes. Ara ja no tinc por de cagarla, cap dimoni em segrestarà, jo controlo la meva vida. Jo ja no em perdré perquè he trobat el meu tren i no vull baixar.

Anna Masllorens

Asseguda mirant la lluna, m'agrada pensar que els somnis es poden fer realitat, existeixen somnis dolços, somnis desperts, malsons,... de fet tots tenim somnis, uns es compleixen, els altres no. Però, tot i caure en la realitat, seguim somiant...
Sovint passen trens i de nosaltres depen pujar-hi o veure de lluny com passen, sense fer res per pujar, sense lluitar pels somnis que hi ha a dins.
Els trens passen de sobte, sense avisar, quan menys ho esperes, primer no saps què fer, però quan reacciones i et decideixes a pujar, els dubtes s'esbaeixen hi veus tots els somnis que en ell es podrien complir i ja no tens ganes de baixar. Des de dalt el tren, et sents més fort i ja no tens por, ets feliç, has aconseguit el què sempre havies desitjat.

Music Mak 101

2009-04-03T19:42:00.002+02:00

Especial novetats
Com al Maktub estem sempre a la última avui des del music mak presentem tot de novetats
Ja només començar ho farem presentant a una jove promesa, es diu Boa i ve de Corea, amb només23 anys ja és tota una idol de masses al seu país i ara es vol obrir pas al mercat internacional amb el seu Eat You Up.

Avui us portem el més nou de Marilyn Manson, que tornarà d’aquí un mes amb The high end of low. Pero al Music Mak ja en tenim una cançó i si vosaltres també la voleu tenir només us heu de registrar a la seva web i ser majors de 13 anys aixi de simple.
Seguim amb més novetats
Amb 4000 paraules Conchita torna amb un nou disc sota el braç i nou videoclip
I abans de passar a les novetats musicals en català que ens porta l’Anna farem un ràpid repàs a les novetats del mercat i a l’agenda
- Monica naranjo: Stage un cd –dvd amb l’ultim concert el 19 de septembre a madrid
- Melendi – aún más curiosa la cara de tu padre
- Alex ubago- calle ilusion
- La 5ª estacion- Sin frenos

I per acabar anunciem que demà dissabte podreu assistir al concert de Ben Lee a la sala Bikini
I ara si us deixem amb l’Anna i el seu music mak en català que també ens va ple de novetats avui

1. Avui 3 d'abril el grup DEPT presenta oficialment “X” el seu darrer disc, però aquesta X no es refereix a una incògnita que calgui resoldre ,sinó el resultat dels 10 anys al món de la música en català. En aquest nou disc hi podem trobar 13 cançons, contundents i intel.ligents, que confirmen que els DEPT han sabut reinventar-se a cada passa, i en cap moment no han perdut l'esperit que des del primer dia els fa diferents. Escoltem la cançó....

2. A continuació escoltarem en primicia la cançó que representarà Andorra a Eurovisió, que des d'ahir ja es pot escoltar a la xarxa , es tracta del single “ Get a Life/ La Teva Decisió” de la danesa resident a Andorra Susanne Georgi, aquest any el Festival d'Eurovisió es celabrarà a la ciutat de Moscou, el dia 16 de maig. Podem afegir que Georgi té 32 anys i en fa 13 que es va enamorar d'Andorra on continua la seva carrera musical en solitari, esperem que en aquesta edició el Principat tingui més sort!

Maktemàtic 100: comença la F1

2009-04-03T16:45:00.001+02:00

COMENCEM SECCIÓ MAKTEMATIC EN LA QUE ENS INTENTAREM ENDINSAR DINS DE DIFERENTS TEMES QUE PER ALGUN MOTIU O ALTRE ESTAN EN PLENA EFERVESCÈNCIA.

AVUI PARLAREM DEL CAMPIONAT DEL MÓN MÉS IMPORTANT EN AQUESTS MOMENTS LA F1

AQUEST CAP DE SETMANA COMENÇA A LES ANTÍPODES AUSTRÀLIA “MELBOURNE”

COM CADA COMENÇAMENT DE TEMPORADA HI HA MOLTES I MOLTES NOVETAT ON POTSER LA MÉS IMPORTANT ÉS QUE ELS BAREMS DE PUNTUACIÓ: NO GUANYARÀ EL QUE TINGUI MÉS PUNTS SINÓ EL QUE TINGUI MÉS VICTÒRIES. L’ANY PASSAT MASSA HAGUES GUANYAT EL
MUNDIAL.

AQUI M’AGRADARIA QUE ELS COL•LABORADORS OPINESSIN A VEURE QUIN MODEL DE PUNTUACIÓ PREFEREIXEN: HA DE GUANYAR QUI TÉ MÉS PUNTS O QUI GUANYA MÉS VICTÒRIES?

L’EQUIP HONDA DEGUT A LA CRISI NO PARTICIPA AL MUNDIAL I ROSS BRAWN S’HA QUEDAT AMB LA LLICÈNCIA... VOLIA QUE ES DIGUES BRAWN F1 I NO ES POT POSAR EL NOM F1 EN CAP EQUIP I PER AIXÒ ES DIU BRAWN GP... IGUAL QUE L’ANY QUE VE USA GP

S’APLICA UN NOU SISTEMA QUE ES DIU “QUERZ” QUE ES UN DISPOSITIU QUE RECUPERA ENERGIA DE LES FRENADES I DURANT 6.6 SEGONS PER VOLTA DISPOSARAN DE 85 CAVALLS SUPLEMENTARIS PER PODER AVANÇAR... NO ÉS OBLIGATORI FINS AL 2010 I EL QUE PASSA ÉS QUE PESA 40KG I AIXÒ HA OBLIGAT A ALGUNS PILOTS COM FERNANDO ALONSO I RAIKONEN PER NO PERDRE PRESTACIONS DEL MONOPLAÇA. POT CAUSAR ENRAMPADES FORTES I ELS VIGILANTS DE PISTA HAN DE TOCAR EL COTXE AMB UNS GUANTS ESPECIALS...

MC LAREN PER UNS SPOTS DE PUBLICITAT PER VODAFONE PER UNA BLACKBERRY HAN ACONSEGUIT DONAR UNA VOLTA SENCERA EN UN CIRCUIT SENSE CAP PILOT A DINS... AIXÒ ES POTSER EL QUE ENS ESPANTA PERQUÈ ELS ANYS VINENTS PODRIEN PRESCINDIR DE PILOTS.

TAMBÉ CAL DIR QUE EN PEDRO MARTINEZ DE LA ROSA CONTINUA SENT PILOT PROVADOR DEL MATEIX EQUIP I NO ACONSEGUEIX SER PILOT TITULAR COSA QUE CADA ANY QUE PASSA TÉ MENYS POSSIBILITATS.
IGUALMENT QUE MARC GENÉ EN L’EQUIP FERRARI.

ABANS DE CONTINUAR EM SEMBLA QUE ENS VOLIES DONAR ALGUNES XIFRES CURIOSES SOBRE AQUEST GRAN CIRC NO?

Per cada gran premi es desplacen 10.000 peces per cada cotxe
Quan corren sobre mullat cada segon desplacen 80 l d’aigua
Es calcula que cada cotxe costa uns 1,5 milions d’euros
Un pilot perd més de 2 litres en cada cursa
En una cursa hi ha més de 600 milions de persones darrera les pantalles
Per exemple en el GP de València es movilitzen més de 13.000 persones

CONTEXTUALITZANT LA F1 EN LA CRISI MUNDIAL GRAN PART DE LES NOVETATS SÓN PER REDUIR COSTOS I TAMBÉ FENT FRONT AL CANVI CLIMÀTIC... PER TANT AQUEST ANY ELS MOTORS EN COMTES DE DURAR DUES CURSES N’HAURAN DE DURAR TRES, ELS PNEUMÀTICS NO PODRAN SER DE DETERMINATS PERFILS... EN ELS ENTRENAMENTS DE CLASSIFICACIÓ TOTS ELS MONOPLACES HAURAN D’ANAR AMB LA MATEIXA QUANTITAT DE GASOLINA PER NO CREAR ARTEFACTES EN ELS TEMPS ...

I JA AQUESTA ÚLTIMA SETMANA ENS HEM ASSABENTAT QUE PER DONAR UNA PSEUDOLLIÇÓ D’HUMILTAT FLAVIO BRIATORE PRESIDENT DE L’EQUIP RENAULT HA DECIDIT QUE FERNANDO ALONSO ES REDUEIXI EL SEU SOU PER BAIXAR EL SEU CAXE...

CAL DIR TAMBÉ QUE EL GLAMOUR NO MINVA EN LA CATEGORIA REINA I EL GRAN DIRECTOR BERNNIE ECLESTON QUE NO DEIXA DE COMPLAURE ELS SEUS CAPRITXOS I L’ANY QUE VE HI HAURÀ UNA CURSA AL CENTRE DE PARÍS D’AQUESTA MANERA L’ATRACTIU DE CÓRRER ENVOLTATS DE MONUMENTS CONVERTEIX LA F1 EN QUELCOM ESPECIAL...
PER CERT PODRIEM FER UN PETICIÓ QUE A RIPOLL ES FÉS UNA CURSA I QUE ES PRESENTESSIN DIFERENTS POSSIBILITATS DE CIRCUIT...

I JA PER ACABAR ANIMAR-VOS A TOTS QUE EL PROPERS 8, 9 I 10 DE MAIG ES CELEBRARÀ EL GRAN PREMI DE F1 AL CIRCUIT DE CATALUNYA DE MONTMELÓ, QUE COM CADA ANY PELS QUE SIGUEU AFICIONATS A LA F1 S’ESCAU EN PLENA FESTA MAJOR DE SANT EUDALD...

Makasum l'olla. Maktub 100

2009-04-01T21:57:00.002+02:00

Avui, aprofitant que celebrem el Maktub 100, dedicarem la secció a fer un repàs d’aquestes 200 hores d’actualitat, música, esports, col·laboracions i seccions de tota mena.
Això començava el 6 de gener del 2006 amb aquesta sintonia

Durant les 2 primeres temporades, en Jordi estava sol davant el micro i a les 2 temporades següents ja va comptar amb tota una colla de col·laboradors.
Però cal dir que a la primera temporada va fer una tertúlia amb uns nois i noies al programa número 7. I a la segona temporada, va tenir tres convidades els 2 últims programes.

100 programes han donat per molt: hem fet concursos diversos, hem sortejat paneres de fruita i, com a humans que som, també hem fet alguna pífia.
La primera, la va fer la Laura al Maktub 90 quan va confondre la cançó que es diu “lemon tree” amb un grup que es deia igual.
Una altra pífia, la vaig protagonitzar jo quan vaig dir al Maktub 88 que Vicky Cristina Barcelona era una noia molt maca. Cal dir que per informar-me vaig anar a un cercador d’imatges i, clar, em van sortir fotos de les protagonistes, la Scarlett Johanson.
Aquí tothom n'ha fet alguna i tot i que la Laura i jo ens emportem la palma, en Gerard també n'ha fet de les seves. Per exemple, la setmana passada va ubicar els moviments estudiantils antifranquistes a principis de segle.
Una altra pífia també la vaig fer jo al Maktub 75 quan vaig dir que Carles Sabater s’havia mort l’any “mil nou-cents norantamort”
I una altra pífia meva va ser al Maktub 96 quan vaig dir que la Jodie Foster s’havia mort els anys ’60, quan en realitat va néixer aquells anys.
I l’última pífia, la va fer la Laura quan va dir “Sin Pin” quan es volia referir a en Sean Penn.

Maktub també ha tingut un Prefereti 08. Això va ser a la tercera temporada quan es van fer una sèrie d’enquestes al blog per tal d’escollir el col·laborador preferit dels oients i aquest va ser en Gerard.

A Maktub també s’han fet entrevistes a personatges de la comarca com en Jaume Guàrdia, un grup dels grallers de Ripoll o la Carla Maideu i en Joan Garcia (?) que van guanyar un concurs amb un curt que van fer.

I no ens hem quedat sempre tancats a les 4 parets de la ràdio: hem anat a repartir bombons pel poble, hem anat a visitar les famílies d’alguns col·laboradors, hem anat a mirar la decoració nadalenca, hem sortit per la festa major a saber la opinió de la gent.
I a més d’això, també hem fet connexions telefòniques amb l’exerior, ja sigui amb els col·laboradors o per felicitar la gent per l’aniversari o per esdeveniments importants.
I en una d’aquestes connexions amb l’exterior, volent trucar a l’Anna, vam trucar a un home, que no sé si es va quedar més parat ell o nosaltres.

Fins aquí el repàs a aquests 100 programes de maktub i bona nit

El Duel. Maktub 100

2009-03-31T17:14:00.002+02:00

Laura Caballero
Sol. Assegut i sol contemples com la gent va i ve, corre i camina; són esclaus del temps i tu el seu testimoni. Sense adonar-te t’has convertit en el testimoni de la vida de tots ells.

Al teu costat hi ha dues noies i un home. Tots ells preocupats per la seva vida. Les noies parlant de com és el món i com hauria de ésser i l’home llegint un llibre, probablement de ciència. I tu assegut i sol, escoltant, sense voler, i contemplant la cua de persones que va vi ve.

En aquell instant et planteges, una vegada més, que és l’hora de canviar la trajectòria del teu camí. Ja n’hi ha prou de retenir-te i tenir por. És hora de canviar, de trencar l’ou i sortir a lluitar, a combatir a plorar, però també a gaudir.
Perdona a tot aquell que t’hagi fet mal i torna a començar.

Eva Sala
Desesperació és l’única paraula que em defineix en aquests moments. Desesperació i arrepentiment és el que sento ara mateix.
No sé què fer. Què he de fer perquè em perdonis? Què he de fer perquè m’escoltis? Et prometo que no hi tornaré. Ho sento.
M’agradaria tornar-me a despertar un matí i que tu encara estessis al meu costat. No cal que et demani per què has marxat. Ho sé, ha estat culpa meva, només va ser una nit boja i de descontrol però et prometo que no tornarà a passar perquè, ara que no et tinc aquí, m’adono que t’estimo massa per deixar-te marxar. Torna, no tornarà a passar.
Ja diuen que no sabem el que tenim fins que ho perdem i és veritat: no he vist que realment t’estimava a tu fins que t’he perdut. Et vull recuperar però no sé com fer que m’escoltis.
“Perdó” és la paraula més difícil de dir però a mi no em costa perquè sé que m’he equivocat i que necessito recuperar-te per ser feliç.
Si de veritat no t’estimés i preferís estar amb algú altre no t’estaria escrivint això.
Sense tu no sóc res ni ningú.
Sé que no vols parlar-ne perquè creus que no hi ha res més a dir i que una imatge val més que mil paraules però jo sí que tinc alguna cosa a dir i vull dir-te que t’estimo, t’estimo a tu i només a tu.
Espero que després de llegir aquesta carta tornis a confiar una mica en mi i vegis que el que dic aquí és de veritat.
PD: Crec que no val la pena deixar perdre tants anys d’amor i felicitat per aquesta tonteria. Ho sento.

MakGuffin 100

2009-03-31T14:52:00.002+02:00

Avui dedicarem la secció a les curiositats, les anècdotes i tot allò que no se sap de les pel•lícules més famoses i conegudes del cine.
Començarem amb:

 Pretty Woman, una de les pel•lícules més emblemàtiques del cinema, en què les llargues cames de l’actriu Julia Roberts que es veuen al film van ser substituïdes per una model per ser massa primes.

 Gladiador, al principi de la pel•lícula quan està tot el camp de batalla cobert de cadàvers un d’aquests apareix vestit amb un pantalons texans. El principi de la pel•lícula és idèntic a la pel•lícula la Caiguda de l’Imperi Romà. En les taquilles del Coliseo, quan els ciutadans estan fent apostes podem veure que utilitzen per apuntar una pissarra i guixos actuals, cosa dubtosa en aquella època.

 Pulp Fiction, Tots els rellotges que es veuen en la pel•lícula estan parats a les 4.20 minuts. En diverses escenes de la pel•lícula es veu com els actors usen un encenedor zippo, aquest tipus d'encenedors està present en totes les pel•lícules en les quals participa Tarantino. En la pel•lícula els lavabos són molt utilitzats en les escenes.

 Toroya, pel rodatge de les batalles es necessitava una platja el bastant gran i solitària per a treballar sense problemes. Es va trobar una molt àmplia a Mèxic. El problema és que es tracta d'un area natural protegida a causa d’una espècie de cactus que només creix allà, per aquest motiu l'equip va haver de contractar botànics que trasplantaran cada planta a un viver provisional i anotessin la seva localització exacta amb la finalitat de replantar-les en el mateix lloc una vegada acabat el rodatge. A Brad Pitt li van exigir en el seu contracte incrementar la seva massa muscular entre 3 i 5 kg per a encarnar a Aquil•les

 La Guerra de les Galaxies: La Amenaza Fantasma, Natalie Portman va haver de doblegar-se a si mateixa en algunes escenes a l'acabar de rodar la pel•lícula perquè li havia canviar la veu.
Durant el rodatge es van fer unes 2500 fotografies cada dia per futurs llibres i promocions.
En total “ La amenaza fantasma” conté més de 800 preses de personatges animats per ordinador. A més es van crear 146 alienígenes.

 E.T, degut a l’èxit que va tenir al cine, va estar en cartellera durant dotze mesos. Des de sempre s’ha dit que les sigles E.T signifiquen “extraterrestre”, però això no és així. En realitat és la primera i l’última lletra del nom del protagonista: Elliot. Van haver de recórrer a un nan per fer les seqüències en què l’extraterrestre camina.

 El Señor de los Anillos, durant el rodatge molts fans s’acostaven per curiositat. Peter Jackson al veure-ho els va fer participar d’extres a la pel•lícula. D’altra banda, un altre fan que sempre hi era present el van posar a servir cafès als actors.
Les extensions de les orelles que es van aplicar als actors estaven fetes de gelatina i només es poden utilitzar una vegada.
Els dos cavalls blancs que surten són espanyols, concretament andalusos.

Dona'm una pista. Maktub 100

2009-03-30T23:25:00.002+02:00

Al dona’m una pista sempre tenim per objectiu oferir un bon moment a les vostres orelles amb la millor música, però avui hem buscat amb els col·laboradors i amb part de l’audiència fidel les cançons que millor definien l’esperit Maktub, les que més s’adequaven a l’ADN d’aquest programa. Ara us proposem un recorregut per a cançons especials. Comencem doncs amb un dels nostres tresors més preuats i que més ens hem fet un tip de posar-vos. La vam descobrir aqui a Maktub molt molt abans que es convertís en un hit al nostre país. Quan era encara desconeguda aqui ja hi sonava. Perquè de la selecció musical n’hem fet el nostre tret diferencial al llarg d’aquestes dues centes hores d’emissió. Escoltem doncs aquesta perla. Es diuen The Fray i això, ara per ara, és l’arxireproduit How to save a life.
THE FRAY – HOW TO SAVE A LIFE

COLDPLAY – VIVA LA VIDA

Diuen que aquesta, el Viva la Vida dels Coldplay s’ha convertit en la cançó Talismà del Barça ara per ara. És una de les noves incorporacions, de les més recents a la llista de cançons que més ens agraden. Però a banda de noves incorporacions, mai li hem fet un lleig als clàssics... ni molt menys! I si no, segur que els més fidels sabreu que ens hem fet un tip de posar-vos música com aquesta:

TINA TURNER – SIMPLY THE BEST

El bon rotllo i l’optimisme fa temps que s’han apoderat de Maktub. Hem passat de ser un programa per anar a dormir, a un programa que et fa entrar al cap de setmana. I això, sempre, amb bona companyia perquè entre tots ens hem acabat fent alguna semblant a amics.

AMARAL – MARTA, SEBAS, GUILLE Y LOS DEMÁS

LAX'N'BUSTO - MES QUE LA MEVA SANG

Avui acabem el Dona’m una pista recordant la primera cançó que va sonar en aquest programa. Del minut 0 al 4 de la història de Maktub, van sonar els Taxi reflexionant i donant optimisme. I, ara més que mai, amb la que està caient, ens en toca vendre i molt d’optimisme. Per cert, que diem del minut 0 al 4. Quan acabem aquest programa sabreu quants en portarem? Dotze mil minuts en antena! Que es diu aviat!

TAXI – TU PORTUNIDAD

Tracklist. Maktub 100

2009-03-30T23:17:00.002+02:00

Varis - Cien gaviotas

The Fray - How to save a life
Coldplay - Viva la vida
Tina Turner - The best
Amaral - Marta, Sebas, Guille y los demás
Lax'n'busto - Més que la meva sang
Taxi - Tu portunidad

Flo Rida - right round
The Offspring -
The Killers - Human

Will.i.am - It's a new day
James Blunt - 1973

Elton John (i Blue) - Sorry seems to be the hardets word

BSO Grease - You're the one that I want

Take That - Greatest day
Dept. - Quan et miro als ulls
Madonna i Justin Timberlake - 4 minutes

Revolver - Odio
Miquel Abras - Amb tu sóc jo

Maktub 100

2009-03-28T19:52:00.003+01:00

Ja teniu el programa número 100 amb tot el que va donar de sí des de la Fira de les 40 hores.

Per cert, que tot i que ens vam quedar sense temps i no vam poder fer el soretig de la panera, al final qui se'n va endur el sopar per a 2 persones al Restaurant Crocus és la Nuria Fonts i Serra.

l'Epíleg. Maktub 99

2009-03-28T19:48:00.002+01:00

Diuen que la música és bona especialment quan ens transporta a determinats llocs, tant en l’espai com en el temps. Així doncs, un lloc on amb algú escoltem una cançó ens transporta a llocs especials. Les parelles es comencen a conèixer amb minuts interminables d’espera... . Són esperes curioses, polèmiques i que no deixen de tenir aquell cuc que no para de moure’s per la nostra panxa. En qualsevol cas fins i tot el cuc acaba morint-se d’espera, però no la del temps sinó la de l’encaix. En un moment, el cuc desapareix i la imatge de la persona s’esvaeix. L’altre, ni se n’adona perquè porta ulleres l’amor. Però tot canvia. Gestos, mirades, paraules, somriures passen a ser diferents i tot es trenca. Callem, per no trencar l’encís, però com diu Joaquin Sabina l’amor quan no mor mata i que amors que maten mai moren. Però les relacions marcades pel mal acaben condemnades pel despertar de la realitat. Creus que m’estimes però no ho fas. Vull ser lliure i tu m’has fet mal. Analitzats en fred podrien ser, tant les frases de Sabina com les de la propera cançó quasi contradictòries. Sí, és cert, o són. Tant com ho és estimar... tant, o potser menys, com ho és viure.

El Duel. Maktub 99

2009-03-26T10:32:00.002+01:00

Per Eva Sala
Estic passant els millors moments de la meva vida. Fa temps que ens vam conèixer, ens vam fer amics i, després d’algun contratemps, estem junts i som feliços.
Ens llevem al matí i no hem de pensar en res més que en nosaltres. Esmorzem junts al nostre piset i anem a passejar pel parc. Hi ha nens que juguen, pares i mares que els vigilen, parelles que s’estimen i avis que discuteixen sobre el món. Després de dinar i d’una bona migdiada anem d’excursió a la muntanya i gaudim de les meravelloses vistes que ens envolten: Valls immenses, boscos frondosos, llacs cristalins... Que petits que ens sentim enmig de l’univers! Som éssers insignificants però ens és igual perquè ens tenim l’un a l’altre.
Passegem una llarga estona. Tornem a casa i retrobem el trànsit de la ciutat i les llargues cues per anar a qualsevol lloc però és igual perquè estem junts i la resta del món poc ens importa. Gaudim de cada instant de les nostres vides com si fos l’últim. Arribem a casa i ens refem de la llarga caminada amb una bona dutxa en parella per estalviar aigua. Després de sopar ens asseiem al sofà a punt per mirar la pel·lícula de la tele, ens tapem amb la manteta i tanquem el llum però aviat ens oblidem de la pel·lícula. Ens mirem, ens abracem, els postres llavis s’acosten i …
Merda! El despertador!

Per Elisabet Puertas
Son les millors amigues, sempre juntes a tot arreu, com cul i merda. Tot ho comparteixen, tot menys la parella. Ella ho sap i sap que ell és intocable que pertany a l’amiga de l’anima i que acostar-s’hi pot ser un perill, no es pot permetre trencar una amistat de tants i tants anys.
Però en el fons ella sent un desig, una temptació d’acostar-se a ell. Cada cop que estan els tres, cada cop que sent la seva olor no pot evitar pensar que la vida es injusta i que perquè ell no pot estar amb ella i no amb l’amiga.
En una nit de borratxera les coses canvien. Ella i ell sols, entra la música de la discoteca, l’alcohol i les feromones a tota pastilla. I el que mai hauria de passar passa. Els dos es perden entre la multitud, passió, amor, desig, la temptació de la fruita prohibida. I l’endemà què?
Com s’ha de veure amb la seva millor amiga? Ella ha traït la seva amistat, si l’amiga ho sap mai més la cosa podrà ser igual, ella ja no el pot mirar de la mateixa manera.
Tot és un engany, una mentida que cada dia es fa més insuportable, ell potser encara repetiria però ella no pot, en el fons està enamorada d’ell, però ell ja te propietària, l’amiga està per sobre de tot.
Ella calla perquè és més còmode enganyar-la, calla perquè ha guanyat la raó al cor perquè passi el que passi en silenci es quedarà i sempre seran amigues.

Makasum l'olla. Maktub 99

2009-03-25T23:10:00.002+01:00

Aquesta nit viatjarem al 1997, any de Joan Clos, la Infanta Cistina i Iñaki Urdangarín, Miguel Ángel Blanco, Mario Conde, la ovella Dolly, Miguel Indurain, Ally MacBeal, Friends, Marcos Llunas i molts d’altres.

De la pàgina de la història i a nivell català destacarem que Joan Clos és elegit alcalde de Bcn, es publica el 1r núm en català de “El Periódico de Catalunya”, la UNESCO declara Patrimoni de la Humanitat el Palau de la Música Catalana i l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, s’inaugura l’Stampida de Port Aventura i la Infanta Cristina i Iñaki Urdangarín es casen a Bcn.
A nivell espanyol, l’equip científic d’Atapuerca obté el premi Príncep d’Asturias d’investigació, Espanya ingressa a l’OTAN, Miguel Angel Blanco (conceller d’Ermua) és assassinat per ETA després d’haver-lo segrestat durant 3 dies, s’innaugura el museu Guggenheim de Bilbao, condemnen Mario Conde a 6 anys de presó per apropiació indeguda de 600 milios de pessetes i neix la televisió digital.
A la resta del món, la princesa Diana de Gales mor en un accident a París, uns científics escocesos anuncien que l’any abans van fer néixer la 1ª ovella clonada (Dolly), Laurent Kabila s’autoproclama Cap de l’Estat de Zaire el rebateja amb el nom de República Democràtica del Congo, el fenòmen climàtic de “El Niño” causa grans destrosses al Perú a Equador, Kofi Anan és nomenat secretari general de l’ONU, la nau Pathfinder arriba a Mart, Hong Kong passa a ser de la Xina després d’haver estat colònia britànica durant 156 anys i França aprova la setmana setmanal de 35 hr.

Pel que fa als esports, Miguel Indurain anuncia que es retira, Jacques Villeneuve guanya la Formula 1. I aquest va ser un bon any pel Barça ja que va gunayar la recopa d’Europa de futbol, la copa d’Europa d’hokey patins, la lliga ACB de bàsquet i la copa d’Europa d’handbol.
Aquell any ens deixaven Tete Montoliu, Diana de Gales (Lady Di), la mare Teresa de Calcuta, Deng Xiaoping, Gianni Versace, Mobutu Sese Seko i Roberto Goizueta (president de la Coca-cola).
Al cine, s’estrenaven pel·lícules com Parc Jurasic II, Men in Black, Flubber, Mejor imposible (guanyadora de 2 Oscars), Hercules, Abre los ojos (que tenia 10 nominacions als premis Goya però no en va guanyar cap) o Titanic (guanyadora d’11 Oscars i 4 Globus d’Or).

Pel que fa a la tele, comança el programa Tómbola que va ser qualificat de “telebasura” i que s’emetia a Telemadrid, Canal 9 i Canal Sur. També s’estrenaven Al salir de clase, la botica de la abuela, música sí (un progrma musical que feien els dissabtes al matí a TV1), negro sobre blanco, Saber vivir, Saber y ganar (que encara s’emet, és l concurs més vell de la televisió d’Espanya i ja porta més de 2000 programes emesos), Impacto TV, Bricomanía, Crónicas Marcianas (que va durar del 97 al 2005) i De domingo a domingo.
També s’estrenen sèries estrangeres com Friends (que ja s’havia estrenat el 1994 als EUA), Xena: la princesa guerrera, JAG: Alerta Roja, Nikita o Fraiser.
I als EUA s’estrenaven Ally MacBeal, Stargate i South Park i al Japó acaba la saga de Bola de Drac GT.
I un apunt de noves tecnologies: Nintendo treu la Nintendo 64 i surt a la venda un dels videojocs més valorats de la història: el Final Fantasy VII per la Playstation.

En el terreny musical van treure disc grups com Aerosmith, Miguel Bosé, Alejandro Sanz, Ana Belén, Bee Gees, Camilo Sesto, Dóver, Maná, Mägo de Oz, Oasis, Shakira, Spice Girls, Michael Jackson, The Corrs, U2, Backstreet boys, Siniestro Total, Rosendo i molts d’altres.
A Eurovisió va anar-hi Marcos Llunas amb la cançó “Sin rencor”, va quedar en 6è lloc i va aconseguir 96 punts que no està gens malament.
I si us pregunteu què sonava aquell estiu ara us ho diré. Doncs sonava la Samba de Janeiro, el toro y la luna, la flaca de Jarabe de Palo, Cnnabis de Ska-P o Laura no está de Nek, entre altres.

Ara escoltarem Everybody de Backstreet Boys, que és la cançó que heu triat vosaltres a través del blog.

Fins aquí el 1997.Fins la setmana que ve i per molts anys!

3er racó català

2009-03-24T22:54:00.004+01:00

1.Avui comencem amb un grup de casa, els Pullover, que estan enregistrant el seu segon disc Calidoscopi, aquesta vegada però no serà en format cd, ja que han decidit adherir-se a la iniciativa de música lliure, que consisteix en donar la oportunitat a tothom d'escoltar i sentir la música a través d'internet i d'aquesta manera arribar a un públic més gran. Si aquesta cançó titulada “ cloises” us agrada podeu descarregar-la a través de la web pullover.cat!

MAPES from pullover on Vimeo.

2.Aquest any el grup Lexu's ha fet un nou pas endavant amb el treball "La vida perfecta", el tercer disc de la seva carrera, cal dir que a poc a poc Lexu's es van consolidant com un dels grups amb més projecció de la nova fornada de pop fet en català. Aquests dies, la banda està promocionant el seu segon senzill “cau”, que tot seguit escoltarem, per acabar recordar-vos que ens retrobarem de nou d'aquí 15 dies!

MakGuffin 99

2009-03-24T11:51:00.001+01:00

CARTELLERA

Dijous es va estrenar la nova pel•lícula d’Almodóvar: Los abrazos rotos que explica la història de Mateo Blanco ( Lluis Homar), un director de cine que en un tràgic accident perd la vista. Això farà que Mateo comenci una nova vida en la que el seu passat no hi té lloc. L’enllanç entre el passat i el present és Judith García (Blanca Portillo), la seva antiga directora de producció. 14 anys més tard, els amors (Penélope), les traicions i la fatalitat s’imposen enfront l’oblid.

Continuem amb Duplicity, un thriller, comèdia, protagoniszat per Júilia Roberts i Clive Owen,on els dos són ex agents: ella és ex agent de la CIA i ell ex agent de l’MI6, tots dos han abandonat el món de l’espionatge nacional per aprofitar-se de la guerra que existeix entre dues multinacionals rivals. La seva missió serà aconseguir la fòrmula per un producte que farà guanyar una autèntica fortuna a l’empresa que el tingui primer. Els sesu caps estaran disposats a tot!
Recordem que aquesta parella d’actos ja havia coincidit a Closer.

Underworld : La rebelión de los licántrapos, tercera part d’aquesta saga d’acció i ficció explica els orígens de la guerra entre vampirs i “licántripos”. Sonja, filla de Viktor, lider dels vampirs, desafiarà le slleis de la seva raça al enamorar-se de Lucian, líder dels licántripo. (Romeo i Julieta)

Una pareja de tres, una comèdia romàntica on el principal protagonista és Marley, el gos de la família Grogan. Marley arriba a la familia quan Jhon decideix regalar-li a Jenny per tal d’esvair-li la idea de formar una gran família criant nens. Marley es convertirá en un gran problema pels Grogan!

El septimo cielo. Una pel•lícula que m’agrada perquè és una història diferent a les que sempre estem acustumats a veure, ja que explica la història d’amor que hi ha entre Inge, una dona de 70 anys que porta casada més de 30 anys i Karl de 76 anys, un home pel qual se atreta. Hi ha pasió i sexe. Tots dos tornen a sentir-se joves.

RÀNQUING

5.Watchmen
4.Slumdong Millionaire
3.Más allá de los sueños
2.Underworld: La rebelión de los licántrapos
1.Gran Torino

NOTICIES

Almodóvar : Los Abrazos Rotos
El seu germà/manager va afirmar que la propera pel•lícula serà una comèdia i els actors seràn tots espanyols.

La pel•lícula d'animació 3D “Up”, serà l'encarregada d'obrir la 62 edició del Festival de Cannes.

Aquest fet és noticia perquè és la primera vegada que una pel•lícula d'animació 3D inaugura un Festival. 'Up' explica la història d'un home gran que somia amb fer un original viatge amb globus per Sudamércia i descobreix, quan el ho fa realitat, que té un petit i molest company.
El Festival de Cannes que se celebrarà del 13 al 24 de maig.

CURIOSITATS

Rihanna actuaró a Guradaespatlles
La cantant Rihanna negocia protagonitzar una nova versió de la famosa pel•lícula 'El guardaespatlles' en la qual faria el paper que va interpretar Whitney Houston.

Dona'm una pista. Maktub 99

2009-03-23T22:06:00.002+01:00

Diuen que a la tercera va la vençuda. El tercer single del seu àlbum Breakaway a Europa va servir perquè es comencés a menjar el món, després de vendre un milió i mig de còpies als Estats Units. La següent cançó parla sobre el cicle de les famílies, sobre com els pares actuen amb els fills i com aquests ho fan amb els nets. Una cançó que va escriure la cantant als 16 anys quan els seus pares es van divorciar i per suportar el dolor. Una de les grans cançons de la següent cantant que va sortir amb el tercer treball, després que la discogràfica rebutges incloure-la en els dos primers àlbums. Es tracta de la primera vencedora del programa American Idol.

2005. KELLY CLARKSON. BECAUSE OF YOU

2003. LA LOCA MARÍA. LA VIDA SIGUE IGUAL

Aquesta és la versió del programa d’avui. Una cançó original de Julio Iglesias que aquest grup del Barrio de la Estrella de Madrid el 1991. Ho comencen fent amb sota el nom de “El nombre es lo de menos” i duran 10 anys, en els quals esperen que la flauta soni amb cançons com Andando por el parque o Sábado a la noche. El 2003 toquen aquesta cançó, una de les més radiades de l’estiu i aquest estiu fa una extensa gira. El 2005 decideixen seguir el seu propi camí i editen un disc, Deseos grandes y pequeños y son la banda sonora del diari gratuït Què. Tot i això, el grup decideix dissoldre’s el 2006.

Seguim ara amb un grup català marcat per la seva reivindicació. Una història ambientada com el grup en terres berguedanes, de la nostra comarca veïna. Com la Loca Maria també s’han dissolt per seguir endavant amb altres projectes. Diuen que van començar a tocar per poder beure de gorra als diferents concerts de les festes de la seva zona. Però el que era una broma de principis dels 90, va acabar durant quinze anys sent un grup destacat del panorama musical en català. Les seves lletres tenien un marcat compromís nacional i social que va marcar el seu estil. Van acabar fent un àlbum que es deia “al Liceu” que es va gravar però a la sala La Capsa d’El Prat de Llobregat. La cançó és melancòlica, fins i tot una mica tristota i ens parla de la festa mes tradicional de la capital del Berguedà com és la Patum.

1997. Brams. L’Últim Tirabol

Endinsem-nos ara en el món de la música dance en aquest cas però molt suau. Es tracta de música house fet per una popular cantant americana. El que sentirem és el seu gran èxit, a més del If you could read my mind de la pel•lícula Studio 54. Un clàssic de la música dance dels 90 que ens recorda que som lliures per a fer el que vulguem. Un cant a la llibertat adaptat als nous temps. Per cert, que la cantant segueix en actiu i treballa en nou material tot i que la seva estela se segueix pràcticament només des dels Estats Units.

1997. Ultra Naté. Free

Acabem avui amb el clàssic. Tot i que ha tret nou material i seguéis encara amb la flor al cul. Qui el pogués imitar. Ara però és un gran hit que és molt patriòtic... patriòtic americà. Tot i això, va vendre 15 milions de còpies en total. El temps però ha esborrat part de la concepció critica que s’hi amagava sobretot per a generacions que l’hem heredat. Amaga una forta critica al tracte que rebien els veterans de la guerra del Vietnam. Però això els polítics ja ho van fer servir en la campanya electoral del 1984. Aquest àlbum, perquè us feu creus de l’edat i que el nostre artista és molt prolífic i ja era el seu setè àlbum i el que li porta més alegries. Guerra del vietnam, gent que no torna i gent que ho fa desenganyat amb el seu país, orígens de la classe obrera que tant han marcat el contingut del nostre proper convidat. Tot i això, les insufles patriòtiques tenen molt més valor simplement per al seu títol.
1984. Bruce Springsteen. Born in the USA