Reflexes 109: Anne Geddes vs Spencer Tunik

Si ens pensem ben bé què és un reflexe podem arribar a moltes definicions bones i dolentes... però en totes i haurà el comú denominador que un reflexe és una imatge, una llum, ... i qui millor que un fotògraf per dominar els reflexes...

Tothom hem estat o si més no ho hem volgut fer veure fotògrafs d’alguna cosa, hem agafat la càmera, alguns encara amb rodet prehistòric, altres d’usar i llençar, altres són més agoserats fins i tot amb una reflex... o amb la ja coneguda digital... segur que hem intentat enfocar diferent, fer experiments amb la llum... però no hem obtingut el reconeixement mundial que han tingut els nostres dos reflexes d’avui, els nostres dos fotògrafs d’avui...

Doncs comencem per Anne Geddes que potser pel nom no la reconeixeu però si us dic que recordeu aquelles fotografies entrenyables de nens petits entre la natura, dincs de testes, entre flors... us sonarà almenys una miqueta.
Fotògrafa australiana nascuda l’any 1956, als 20 anys va començar a experimentar amb la càmera que hi havia a casa seva i de seguida es va veure que li captivava una fotògrafia simple i impactant alhora.
I poc a poc fins a arribar a captar el reconeixement mundial per les seves fotos amb bebes, li agrada fotografiar-los vestits de fada, de flor o d’algun animal que ells mateixos en forma de peluix podrien tenir al seu costat per adormir-se cada nit... és per això que Geddes en totes les seves instantànees els nens surten endormiscats i mirant més enllà del infinit.
La qualitat i la originalitat de les seves fotos ha fet que sigui la fotògrafa que més llibres de fotografia ha venut en tot el món.
L’any 2004 Geddes juntament amb Celine Dion van participar en un nou projecte anomenat miracle que es basa com a la celebració de la vida una combinació entre música i fotografia que giren al entorn dels nens peques.
Un any més tard La Poste de França va utilitzar quatre de les seves fotografies com a imatges dels seus segells.

I passant a l’altre reflexe podem dir que es conegut mundialment perquè ha estat l’única persona capaç de reunir milers i milers de persones nues, tal com van arribar al món enmig de grans ciutats per tal de que ell els pogués fer fotos originals, i molt espectaculars.
Parlem ni més ni menys que d’Spencer Tunik
Ell amb aquestes fotografies tan transgressores ha obert debat entre el que és públic del que és privat, el colectiu de l’individual, el legal i l’il·legal...
Va neixer a EEUU l’any 1967.
El 1992 va començar a fer fotos a gent despullada a NY i van ser molt populars de seguida i això va fer que ho fés més extens a tots EEUU fent una fundació que es deia Nakked States.
Anys més tard va voler fer una gira internacional anant a ciutats com Melbourne, Brujes, Londres i fins i tot Barcelona que va aconseguir reunir 7000 persones, i el seu récord el té a ciutat de mèxic amb 20000 persones despullades.
L’any 95 va ser arrestat a Manhattan per fer fotos a una dona despullada.
La polèmica ha vingut quan alguns entorns han qualificat l’obra de Tunik com a antiart ique simplement són manifestacions socials per a la llibertat d’expressió dirigides per un que diu que fa fotos... la polèmica està servida...
Vosaltres hi anirieu, ni que fós envolicats amb una senyera?Fins la setmana que vé!!!!