Reflexes 108: Couso vs Irwin "el caçador de cocodrils"

Els reflexes es van acabant i mica en mica la llum del capvespre comença a dir que els reflexes s’apaguen, o si més no obren les portes a nous espectres reflexats qui sap on...

Doncs concretament els nostres dos reflexes d’avui, no sabem on paren, ja que un dels trets que els caracterítzen ha estat que els dos han mort per causes diguem que no naturals, com tot a la vida hi ha coses evitables i n’hi ha que no, hi ha coses que fem els humans no s’allunya gens del que poden fer alguns animals amb instint assassí.
Amb tants pretextos ja em desviava una mica del tàndem d’aquesta nit... si us dic que parlem de José Couso i d’Steve Irwin... us sona d’alguna cosa...

Doncs sí, parlem del caçador de cocodrils, l’entrenyable personatge que es va fer famós per les seves temeritats i les seves inprudències i les seves bacil•lades a la natura constants... doncs si us sembla parlem una mica d’un home que va morir fent el que més l’entussiasmava...
Aquest ecologista australià va néixer l’any 1962 i al seu país es considerat una celebritat, es va fer famós com hem dit abans per la sèrie de documentals salvatges de the cocodrile hunter però a més a més també era el propietari del zoo d’austràlia a queensland.
L’afició podem dir que és una mena d’herència dels pares, ja que ells ja dirigien un petit zoo a melbourne. L’any 1991 ell en passa a ser el propietari i aqui coneix la que seria la seva futura esposa, i el 92 es casen i el primer episodi de la famosa sèrie es precisament el seu viatge de noces.
Irwin no va estar exempt de polèmiques quan l’any 2001 roda una película i un any més tard s’emet a la série l’incident de deixar als seus fills molt a prop de cocodrils exposant-los a un perill de mort.
L’útlim episodi del caçador titulat l’ultima aventura d’steve...
Fins i tot en alguna de les seves expedicions van poden rescatar bucejadors que s’havien perdut... fins que el 2006 mentre filmava un documental del mar d’austràlia una manta el va atravessar amb el seu fibló i li va causar una mort instantànea. I el seu enterrament va ser seguit per 300M de persones d’arreu del món per televisió.

I ara parlem de José Couso també una persona que va morir per voler-nos ensenyar una part del món, però en aquest cas, la part humana però igualment salvatge.
Couso va néixer el 65 i va morir a Bagdad l’any 2004, un càmera i reporter gràfic que cubria l’invasió d’Iraq per EEUU quan un tanc va disparar contra l’hotel palestine...
Fill de militars va estudiar periodisme, i va traballar amb agències com EFE, Canal plus i finalment va desenvolupar la tasca de càmera per telecinco durant 8 anys..,
Va cubrir la guerra de kosovo, el conflicte de l’illa de perejil, l’accident del prestige,... fins que va arribar la guerra d’iraq on la gran part de l’equip va tornar a espanya abans i ell es va quedar per poder informar del que passava.
La versió oficial de la seva mort és que un observador atacava amb morter desde davant de l’hotel i un projectil d’estats units va ser llançant al 15è pis de l’hotel...
El van traslladar a un hospital i va morir mentre l’operaven.

A vegades el món salvatge no necessàriament el trovem a la selva i a les profunditats... la salvatgeria humana no té límits i aquest n'és un exemple.