Per Elisabet Puertas
Com deu ser la vida sense música? Sense cap so, sense cap soroll sense cap fressa, res de res tant sols silenci o encara pitjor un murmuri insignificant, sempre igual, invariable, un murmuri que no transmet res, cap sentiment, cap emoció.
Com sonen els ocells? Com sona la meva veu? Com sona la teva veu? Sense sentir ni escoltar es pot viure, però com pots viure si un dia de cop deixes de sentir, tot allò que en només tancar els ulls reconeixies ara ha desaparegut, el món es buida i no queda res.
Només queden imatges, imatges que et parlen però que no saps que et volen dir o no tu no ho saps interpretar.
Penso en com deu ser una vida sense so, una vida visual sense l’àudio. Tenim por quan sentim coses que no sabem don venen però fa més por no sentir res i deixar lliure la imaginació, no sento el perill, no sento la branca que es trenca quan el perill s’acosta. Sentir ens dóna tranquil•litat, sentir ens dóna seguretat . Però si això un dia s’acaba?.
Per Eva Sala
Sí, i què? M’agrada la música i és la meva vida. Per més que diguis que no penso en una altra cosa, no deixaré de viure per la música.
Em desperto pensant en la música i me’n vaig a dormir pensant en la música.
Sigui on sigui i estigui amb qui estigui sento música. La música és a tot arreu i sempre m’acompanya. A casa, al carrer, al cine, al bar, al despatx... La música sempre està amb mi.
No em demanis que deixi la música perquè no ho faré.
Quan em vas conèixer ja sabies que m’agradava la música i que mai la canviaria per res.
Així que no em demanis una cosa que saps que no puc fer perquè la música ho és tot per mi.
No puc triar entre la música i tu perquè tu ets com la música: suau i heavy, tranquil·la i agitada; o sigui perfecte i equilibrada.
La música i tu sou el millor que m’ha passat mai. Quan et veig m’inspiro, ets la meva musa.
T’estimo, us estimo.
0 comentaris:
Publica un comentari