23.6.09

Dona'm una pista. Maktub 110

Últim dona’m una pista ja que si és temps de comiat què millor fer-ho amb una cançó que ens parla de dir Adéu. Ho fem amb el grup superventes a Europa del 1996 al 2001. El grup de germans combina la música tradicional irlandesa amb el pop i el rock, una mescla que podria haver estat un desastre o un èxit i ha estat la segona opció: 50 milions de discos ho acrediten. Han nascut i viscut en un món de música als pubs irlandesos, on aquesta gent hi passa mitja vida. Molts dels seus primers temes van sonar a les parets del pub McManus’s, del seu tiet. Primer eren un duo i després si van afegir els 2 germans. Els va veure una de les germanes Kennedy i resulta que se’ls va endur a la copa del mòn de futbol del 94 i van tocar als jocs olimpics del 96 d’Atlanta per donar pas a ser teloners de Celine Dion.
El grup va tenir un sotrac després de la mort de la mare el 1999 per esperar un transplantament de pulmó que mai va arribar. El grup s’atura una estonaperò tornen amb força per tal de fer-se un lloc al mercat tot i que canvien d’estil i tornen més aviat a les arrels calmades de la música tradicional irlandesa. Una cançó que no hem pogut aclarir si parla de la mort de la seva mare.
2006. THE CORRS. GOODBYE



2003. KABUL BABÁ. SENT LA NIT
Aquesta és la versió del Save Tonight d’Eagle Eye Cherry que ens oferien els Kabul Babá, nascut de les restes de Sopa de Cabra. Aquesta versió ha estat quan més fort ha sonat el grup que es comença a gestar el 1999 . Al principi només quedaven uns quants de diferents bandes per a tocar i passar-s’ho bé amb un grup paral·lel que es deia primer pebre, després es van dir Bitxos. En aquest grup hi havia també Cris Juanico, però ell va decidir tornar definitivament a Menorca a viure allà i va coincidir amb la separació, presumptament final, del Sopa. Aixi que aquest espai per a passar-s’ho bé va acabar degenerant en un nou grup com els Kabul Babá, tot i que el nom encara canviaria: Cyrus Tomb abans d’arribar al que tots coneixem. Per cert que el seu tercer disc va veure la llum el 2007.

Seguim i parlem d’una dona amb una gran veu que bé s’hauria merescut participar al Dona’m una diva de la setmana passada. Una cantant de Chicago que està en actiu des del 1999, és a dir ara fa ja deu anys. LA seva veu com us dèiem van fer que se la comparés amb Aretha Franklin o Tina Turner i per a molts és la millor veu internacional femenina. La seva no ha estat una història allunyada de malalties i problemes de salut. Començant per tenir un germà autista i una simple miopia, seguint per l’enfermetat de Crohn, una dolència crònica que va obligar a que la operessin per treure-li part de l’intestí, deixant-li una cicatriu a l’abdomen que mai li ha importat ensenyar. A més, el seu pare els va abandonar i de jove d’estudiant va mostrar interès per a l’arqueologia. Va participar en dúos amb Vonda Shepard per a la sèrie Ally McBeal en els seus començaments. El gran boom però, la cresta de la onada va ser el 2004 amb l’àlbum que porta el seu propi nom i d’on procedeix la cançó que sentirem tot seguit. Però abans d’aturar-nos, el seu single el principi del qual ha servit per a introducció de la tertúlia de Maktub aquesta temporada no ha funcionat precisament bé i ha suposat un fort revés per a ella. Una cançó que parla de la relació amb el seu pare que les va abandonar com dèiem i del càncer de pit que va superar.
2004. ANASTACIA. WELCOME TO MY TRUTH





2004. TOM JONES. SEX BOMB
Acabem d’escoltar Tom Jones, el Tigre de Gales que als seus 69 anys, i no per l’edat justa, és una autèntica bomba sexual i sinó que li expliquin a la seva dona les moltes infidelitats que el mateix Tom Jones ha reconegut. Però vaja, qui es vol separar d’una mina d’or que ha vengut més de 70 milions de còpies al llarg de la seva carrera que va començar els anys 60. Un dels seus primers èxit va ser el It’s not unusual, de 1965 que encara sona a les festes de barri i pobles d’arreu. Per cert que en el videoclip l’home no s’en surt gaire bé de ballar que diguéssim. Una cançó del 2004.
Us donem una pista i un comiat. Perquè avui serem més italians que mai, ja que ells quan diuen Ciao tant pot ser hola o adéu. I nosaltres hem començat dient Hola amb un Adéu i acabem amb un Adéu. En aquest cas amb sabor de tequila, de llimona i sal i de Mèxic. D’una dona que toca acordió, piano, guitarra acústica, mandolina, caixa de ritmes, guitarra elèctrica, baix, violoncel, mog, wurlitzer, teclats i vibrafòn. Una mexicana nascuda a California, però es va criar a Tijuana a Mèxic amb els seus pares que eren fotògrafs. Una noia tímida amb la seva vessant humanitària que no ensenya gaire i que destaca també per les nombroses col·laboracions que ha fet amb altres artistes. Morenamia amb Miguel Bosé, Nada de este fue un error amb Coti i paulina Rubio. 2006. JULIETA VENEGAS. ME VOY


0 comentaris: