El Duel. Maktub 106

Per Gerard Corominas
Sovint, el món s’enfonsa als teus peus i ho veus tot fosc i sense sortida però, encara que no t’ho sembli, al teu voltant tot continua igual. Penses que tot s’acaba aquí i que mai tornarà a ser com abans i que res tornarà a recuperar el seu curs normal. I veus que aquella cosa que abans era una muntanya ara és un minúscul gra de sorra. Dia a dia has anat fent petits passos per anar superant els entrebancs i obstacles que la vida t’ha posa al davant i així t’ha fet adonar que no tot és tan fàcil com sembla però que quan els superes t’adones que ets més fort del que et pensaves. Però la vida és dura, massa a vegades i tenim dues opcions, resignar-te o buscar una sortida, que pot ser reversible o irreversible. Tu tries.
A partir d’aquí, el destí és a les teves mans, tu decideixes què fer amb la teva vida, tu decideixes quin camí triar. Saps què hi ha a cada sortida de la rotonda de la vida, tu decideixes quan vols posar l’intermitent.
Però ara, després de tant temps, penso viure la vida, tirar endavant i oblidar el passat. Perquè la vida ha de ser tal com un mateix vol i no com els altres volen. Dels errors se n’aprèn...
PER AIXÒ ET DIC QUE VIU-LA!!!!


Ganes de llegir el poema de l'Eli? No desistiu, aviat el tindreu