Dona'm una pista. Maktub 105

Com us hem anunciat avui fem una edició especial del Dona’m una pista i us convidem també a que ens proposeu temes per a fer especials. Avui toca parlar de música en francès i ho farem des dels inicis, escoltant cançons de temps enrere abans d’arribar a l’actualitat. Perquè al cap i a la fi som el que hem estat i la música veu d’aquestes arrels també. És curiós perquè només els propis arbres saben les arrels que tenen i des de fora no en saben res. I sempre sorprenen perquè sempre són diferents... però tenen un perquè. I va, deixem de xerrar i comencem a escoltar a un compositor belga que els francesos s’han fet seus... probablement perquè ha tingut èxit. I potser perquè li van dir no ens deixis mai. Ara una cançó que parla d’això, però el curiós és que qui va deixar a la seva dona, Zizou va ser ell i la va escriure just després de separar-se.
1959. JACQUES BREL. NE ME QUITTE PAS



1946. ÉDITH PIAF. LA VIE EN ROSE
Una de les veus també més característiques de la veu francesa. A banda de la vie en rose, hi ha el je ne regrette rien, no lamento res que va néixer 1915 a París i destacava per ser molt i molt baixeta la noia. Una de les figures més imponents que va morir jove, probablement malalta d’amor. La seva personalitat fora del normal ha ajudat a convertir-la en una font d’inspiració per a molts. Per cert, que si voleu visitar la seva tomba està al cementiri de Père Lachaise, a la capital francesa. I si en voleu saber més, la pelicula que es diu La vie en rose us en donarà més detalls ja que és el seu biopic protagonitzat per Marion Cotillard i pel qual va guanyar un Òscar.

I fetes les presentacions i deixats endur per la nostàlgia de les cançons dels nostres pares i de l’edat d’or de música en francès al nostre país. Perquè, sí, hi ha vida més enllà de Kate Ryan i Celine Dion, però el cas és que la música en francès ara per ara no es porta. Parlem ara d’Anaïs Croze, que és coneguda simplement com a Anaïs. Nascuda a Grenoble el 1976 va començar a tocar amb un grup, Opossum i després de 200 concerts decideixen separar-se el setembre del 2003 i decideix debutar en solitari. El que li agrada a la gent és el seu estil senzill on passa comptes amb l’enfermera que li va prendre el nòvio i també fa imitacions com la de Carla Bruni. Es dedica a fer espectacles i després de tenir èxit amb el seu primer cd autoproduït, l’abril 2005, signa amb una discogràfica i té èxit sobretot gràcies al boca orella.
2008. ANAÏS. PEUT ÊTRE UNE ANGINE


I parlem de musicals perquè a França tenen més acceptació també que aquí. S’en fa molta promoció, n’hi ha molts, però té el boom que es pot veure a Londres. El fenomen d’aquest any, que no només es regeix per els espectadors sinó també pels cd’s que venen i perquè les cançons sonen a la ràdio i se’n fan actuacions a diferents programes de televisió en prime time que fan que abans d’estrenar-se ja sigui un èxit. El 2009 l’èxit és diu Cléopâtre, la dernière reyne d’Egypte. Dirigida per Kamel Ouali, i està ara mateix en ruta per tota la zona francòfona europea. La història se centra en quan ella s’en va d’Egipte cap a Roma fins a la seva mort. Cleopata és encarnada per Sofia Essaïdi i Christopher Stills és Juli Cèsar. Ara els sentim a tots dos.
2008. SOFIA ESSAIDI I CRISTOPHER STILLS. L’ACCORD.

Més música en francès, ara de Tom Frager i el seu grup Gwayav, nascut a Guadelupe, com el Titi Henry. A més de cantant, ha estat deu vegades campió del surf d’aquesta regió d’Outre-mer que es com es coneix a la França no metropolitana. El 2002 creu el grup del qual us parlavem i el segon àlbum va sortir 2008. Ja sentirem ara influències del reggae en el que ve a continuació.
2008. TOM FRAGER. LADY MELODY

Acabem amb una sorpresa. Hem començat amb música de mitjans de segle i anem ara a la dels 80 i 90 per tancar. La música francesa, aleshores, també obria portes a Europa. És el cas dels darrers convidats que no necessiten ni presentació. Amb una història d’una dona que demana un fill a la lluna i fan un pacte.


1991. MECANO. DIS-MOI LUNE D’ARGENT