capítol5/Paris10/Nanterre104

029. HISTÒRIES (FALSES O NO) DE LA CAVERNA



El mite de la caverna és una de les històries filosòfiques més recordades, probablement perquè és tant fàcil d'explicar que qualsevol sonat que es fa passar per professor de filosofia és capaç d'explicar. És el que parla de que el que surt de la caverna, quan torna a entrar i explica els altres que hi ha vida a fora el prenen per boig i la cosa acaba com el rosari de l'aurora.



No arriba a tals extrems la història a la que vull anar, però sí que té alguna relació amb el jet lag després de 100 dies a París. La qüestió és que et planteges coses que mai t'havies questionat, que eren així perquè sí. Ara quan escolto la música que tinc a l'ordinador penso a vegades que vaia bòdrio o quina porqueria... fa poc eren música acceptable (ja no parlo de bona, simplement que no feia mal a les orelles). I amb això passa en tantes altres coses que de cop es presentin sense sentit, més soses que abans i que preferiem no fer o que no fossin així.

Potser és un gra massa el que passa, que hem perdut la memòria del que era abans i ara tot sona estrany. Potser el mite de la caverna no és més que un mite. Potser. Però en qualsevol cas, més val no parlar gaire del que passa a fora de la cova, no fos cas que acabéssim com els protagonistes de la història filosòfica.

De moment, de souvenir de Ripoll, me n'emporto la passa que espero no escampar per París! A banda d'això us desitjo un bon any nou, els que en pogueu gaudir en festa, i us animo a seguir per aqui, que aviat començareu a sentir parlar de la quarta temporada que està al caure.

Makclip 18

Abans de Cap D'any arribem a la majoria d'edat del makclip i per aquest motiu posarem un seguit de videoclips una mica pujadets de to. Com podreu comprovat tot seguit la majoria de videoclips hi ha noies sexys remenant del cul, des maktub reclamem més videoclips on surtin nois guapos lleugers de roba que jaen tenim prou de tantes mosses.
Que passeu molt bon fi d'any i que l'any que comenci sigui molt i molt millor per a tothom. Bon any nou!!

Capítol5/Paris10/Nanterre104

027. 100 DIES DESPRÉS... I RIPOLL

Com dèiem al principi dels escrits, l'estada a París era com si un tren Ripoll - Barcelona tingues només dues aturades: una a la Farga de Bebié i una altra a Torre Baró. Doncs fa una setmana que el tren es va aturar a Torre Baró.

En aquest cas la tornada va ser amb Air France, comprant els bitllets amb molta antel·lació sortia més a compte. La trampa de RyanAir no em va funcionar: vaig poder dur fins a 20 quilos d'equipatge, el trajecte fins a l'aeroport em va costar 0 euros, enlloc dels 26 del viateg d'anada i tornada fins a l'aeroport de París Beauvais. A més, a això si ha de de sumar el dinar que et donen a l'avió i quepodies agafar tots els diaris que volies (allò que fa tanta gràcia, tot i que després no en llegeixis cap...). Al final, el low cost, segons com, no és tant econòmic, especialment en el que es refereix a temps. Però, tot sigui dit, vaig haver d'esperar quasi una hora que surtís la meva maleta. I una anècdota, per primer cop, vaig pujar a un avió on el pilot era una dona!

I després, des del Prat, C-17 amunt i avall, veient la velocitat imparable de les obres de desdoblament (com diria el Molt honorable, és un xist). I pujant pujant, fins a Ripoll, aquesta ciutat del Pirineu que vaig trobar molt trista. No sé si era l'hivern o el xoc cultural en comparació amb París, però tenia una sensació d'esmaperduda. Cert és, n'hem parlant molt a Maktub, que Ripoll té un encant especial quant hi vius (i allò del Ripoll m'agrada) però 100 dies més tard, semblava haver-se esfumat. No sé si té a veure amb la pista americana en la qual s'ha convertit la circulació al poble. Devia ser divertit quan el carrer Macià Bonaplata estava tallat. No faré comentaris sobre la decisió, perquè pel que he pogut veure tothom pensa el mateix: de les obres de la plaça gran i el seu resultat (aquells forats negres amb arbres-escuradents... quin valor tenen????).

A més, la il·luminació de Nadal deixa bastant que desitjar. La Carretera de Ribes està sense il·luminar (almensy ara fa una setmana no hi havia ni els llums). I el centre del poble... doncs què voleu que us digui... si resulta que les llums afavoreixen el comerç i el caliu, més val que ho deixem córrer, per no parlar del fil musical que taladra els sentits.

Però bé, ningú és perfecte, tots arrosseguem defectes, errors, problemes que som incapaços de solucionar, i suposo que precisament per això, ens agrada Ripoll, perquè ens recorda a nosaltres, als nostres defectes i les petites virtuts. Com aquella persona que estimem i no sabem ben bé perquè ens cau bé. Com em va dir una convidada al Radiografia, de Ripoll nosaltres en podem dir el nom del porc, però si si posa algú de fora, treiem les urpes... això voldrà dir algú no?

Joyeux Noël à tous!

NADALMAKTUB

NÚRIA CABANAS S'EMPORTA LA PANERA'08 DE MAKTUB

La ribetana Núria Cabanas s'emporta a casa la panera del programa de Ràdio Ripoll Maktub, després de tenir el número 65 amb el qual va coincidir el sorteig de la grossa celebrat el passat 22 de desembre. El mateix dia, i després d'assebentar-se de la notícia, Cabanas va recollir la panera a la paperia Paperets, on durant un mes s'ha pogut comprar els números. La panera contenia un pernil, whisky i altres productes.

La sort ha volgut que el número de Núria Cabanas el triés per atzar la seva germana Rosa, que va firmar amb el nom de la primera. Així, s'ha hagut d'avisar a la guanyadora de que tenia el premi. Cabanas la recollia el mateix dia a la tarda, a diferència de l'any passat on en la primera edició de la panera Maktub, la guanyadora es va fer esperar uns quants dies abans de recollir el seu premi.

Els fons recollits de la venda a 3 euros serviran per finançar les activitats del programa, que comença d'aqui a 50 dies. Segons han confirmat fons ben informades, l'esquelet del programa estarà determinat abans que s'acabin les festes.

Aprofitem per informar que el blog de Maktub estrena el seu disseny de Nadal a la capçalera. En aquesta època, a banda de continguts especials, els pilars del Maktub Standby (Makclip, el racó de Can Sala i París10/Nanterre104) seguiran en actiu. En breu, el nou capítol de París10/Nanterre 104 explicarà com es veu Ripoll després de 100 dies sense trepitjar-lo. Es tracta de la primera part del cinquè capítol, que versàrà en la seva globalitat sobre els canvis a la vida ripollesa després de més de 3 mesos fora.

Makclip 17

Aquesta setmana comencem amb un videoclip d'animació,Freak on a Leash de Korn, és un vídeo protesta que convina animació amb imatges d'interpretació en viu del grup. El vídeo tracta d'un grup de nens que travesen un esborang per jugar i un guàrdia de seguretat els crida l'atenció i els dispara. El vídeo va guanyar el 2000 el Grammy com a millor vídeo i als premis MTV va ser nominat 9 vegades

Seguidament veurem un altre vídeo de Floria Sigismondi, Untitled 1 de Sigur Ros, on sen's mostra un món apocaliptic a partir de nens.Els nens volen sortir a jugar al pati de l'escola però han de ser inspeccionats pels professors ja que per jugar al carrer necessiten màscares. El vídeo va guanyar el premi al millor vídeo als MTV d'europa l'any 2003



Finalment com a novetat presentem el últim treball de Bumbury, Muy poca gente.

Capítol4/Paris10/Nanterre104

026. SOLIDARITAT A L'ALTRA BANDA DELS PIRINEUS

Època de Nadal = època d'estovament moral dels nostres cors = època ideal per a maratons varis. Aquest diumenge es va celebrar el català i aqui ho van fer fa dues setmanes. La televisió pública francesa, France 2 i France 3, van fer-ho al llarg de dos dies, el 5 i el 6 de desembre, en el que també suposa una autèntica mobilització social del país de dalt. Cada any, hi ha un padrí de l'emissió, a més de dos presentadors que són ja cares habituals dels espectadors de la televisió. Enguany, el padrí va ser Julien Clerc, un cantautor que fa poc ha tret un disc.

El lema que tenia el Téléthon 2008 (aquest és el nom que té aqui La Marató) est: "Sa force, c'est nous!", la seva força, som nosaltres. L'objectiu era lluitar contra unes 35 malalties genètiques hereditàries. El resultat: 95,2 milions d'euros. No hi ha error en l'escriptura: noranta-cinc milions d'euros. I la mobilització és semblant amb activitats per a tots els gustos i una de destacada, van fer una estrella humana per la nit, amb tot d'aquelles barres lluminoses que fas crec i s'encenen. (Al final de l'escrit us en deixo amb un vídeo). És una d'aquelles imatges que tant es recorden. A més, es poden comprar petits pelutxos a diferents botigues, poc dificils de trobar, cartells per arreu recordan-t'ho com el de la foto.

En definitiva, aquestes idees solidàries, que no són úniques de Catalunya ni tampoc de França. És una iniciativa que es fa a molts països del món i lluiten per diferents malalties.

Capítol4/Paris10/Nanterre104

025. FRED I TURISME

Si hi ha una paraula per aquests dies de finals de tardo és fred. Fa molt fred. La veritat és que tots dieu que a Ripoll també en fa, però jo no n'havia passat mai tant i tant de temps. Diumenge vam anar a Versailles i a sota els texans i duia els pantalons del pijama. Freak? Una mica... però de fred gens! Arriba a extrems durs. Avui ales 15h estàvem a un grau positiu de temperatura. De fet, tot i la meva resistència als gorros, he acabat per comprar-ne un. Els que tenim el cap tant gran, ja ens passa això, que en prou feines em tapa les orelles... Aqui la principal diferència del temps és si sota els nuvols caurà pluja o no. Avui ha tocat no.

I pensant amb el fred, m'ha vingut al cap un altra tema que em d´na voltes. Aquests dies quan li explico d'algu on sóc m'he trobat amb un problema. Els vull parlar del nostre Ripoll, i si tinc un ordinador els vull ensenyar fotos perquè vegin com és, les vistes, les muntanyes, el monestir... vaja el meu poble, resulta que entrant al web de l'ajuntament en prou feines els puc ensenyar res. Hi ha fotos, sí, però són molt petites i no mostren gaire la magnitud de la bellesa que ens rodeja. Potser son maneres de veure-ho,però poseu-vos a la meva pell. Voleu ensenyar Ripoll als vostres amics. Què els ensenyarieu? Com els ho epxliqueu? Aqui tenim l'eina del poble per a vendre'ns: http://www.ajripoll.cat/ Potser és que jo no serveixo per vendre, no ho sé, però aquest material a la web em sembla pèssim! les fotos haurien de ser més grans i una pàgina una mica més viva. Potser s'hauria de dividir: una pàgina pel que vivim i una altra pels que ens volen visitar. COm ho veieu? Creieu que amb les imatges i els escrits la gent se'n pot fer una idea del poble i animar-los a veure'l?

Makclip 16

Nova setmana de makclip i la comencem amb Jamiroquai i el seu vídeo Virtual Insanity. Possiblement és el vídeo més conegut de Jamiroquai, el qual va estar nominat al 1997 deu vegades als premis MTV, tot i que només en va guanyar 4 de les 10 nominacions. Va ser nomenat el millor video de l'any.
El vídeo consisteix basicament en l'actuació del cantant ballant en una habitació on el terra es mou. Està molt ben considerat entre els crítics per els seus efectes especials, com ja hem dit el terra sembla que es mogui mentre que la resta de l'habitació està inmobil, el qual permet al cantant fer moviments fora del normal; en realitat el que s'estava movent son les parets no el terra. També s'aprofiten els moviments de camera cap al terra per canviar tota l'escenari.
En molts plans el mobiliari estava fixat a les parets per tal que es moguessin juntament amb aquestes, d'aquesta manera ens dona la sensació que és el terra el que es movia, en altres ocasions els mobles es fixaven al terra per crear l'efecte de moviment.
Tot això ens demostra que per realitzar aquest videoclip havien de tenir una planificació molt clara i algú que per moure les parets de forma molt subtil.

Seguim amb un vídeo del realitzador Michel Gondry, veurem un vídeo de les japoneses Cibo Matto, Sugar Water. En aquest vídeo veiem la pantalla partida amb la història de dues noies, una del dret i l'alre del revés, que en un punt s'uneixen i tornem a començar. Una curiositat del vídeo es que les cantant van haver d'apendre's la cançó al revés perqué els labials coincidicin amb la lletra de la cançó.



Finalment per acabar us presentem com a novetat i com a petició de l'Eva el vídeo de Coldplay Viva la Vida.


Si vosaltres tabmé voleu un vídeo com l'Eva només cal que ho digueu i el vostre vídeo serà comentat i publicat al makclip.

El Racó de Can Sala

EFEMÈRIDES

Avui us presentem algunes efemèrides del mes de desembre. Hi ha algunes de bastant curioses:

Dia 1:

1972 Triomfa el programa de TV Un, Dos Tres

1977 Se suprimeix la censura cinematogràfica a Espanya

1993 Holanda és el primer país europeu que regula l’eutanàsia

Dia 2:

1804 Napoleó Boanparte és nomenat emperador

Dia 4:

1642 Mor el cardenal Richelieu

1892 Neix Francisco Franco Bahamonde

Dia 5:

1791 Mor Wolfgang Amadeus Mozart

1866 Neix Kandinski

1901 Neix Walt Disney

Dia 6:

1978 És aprovada la Constitución Espanyola

Dia 7:

1911 Un edicte imperial deixa que els xinesos es tallin la cueta

1919 Hi ha 250.000 morts a Espanya a causa d’una epidèmia de grip

Dia 8:

1907 Una plaga de llagostes arrasa Andalusia

1980 John Lennon és assassinat

Dia 10 :

1896 Mor Alfred Nobel

1901 Es concedeixen per primera vegada els premis Nobel

Dia 11:

1890 Neix l’escriptor JRR Tolkien

Dia 14:

1955 Espanya entra a la ONU

Dia 15:

1890 Mor el cap indi “Toro Sentado”

1902 Neix l’actor Paco Martínez Soria

1966 Mor Walt Disney

1955 Neix l’Euro

Dia 18:

1871 Neix Rasputín

1872 Neix Pío Bajora

1977 Se suprimeix la festa del 18 de juliol

Dia 19:

1944 Apareix a París el primer número de “Le Monde”

Dia 21:

1937 Walt Disney estrena “Blanca Neus i els set nans”

Dia 24:

1906 Es retransmet als EUA el primer programa de radio

Dia 25:

1642 Neix Isaac Newton

1983 Mor Joan Miró

Dia 26:

1992 Se celebren les primers eleccions a Kenia

Dia 27:

1948 Neix l’actor Gerard Depardieu

Dia 28:

1954 Neix Denzel Washington

Dia 30:

1916 Assassinen a Rasputin

1961 Neix Ben Johnson

1975 Neix Tiger Woods

Dia 31:

1936 Mor Miguel de Unamuno

1937 Neix Anthony Hopkins

1943 Neix Ben Kingsley

Capítol4/Paris10/Nanterre104

024. UNA COSA QUE FUNCIONA

Aqui ens hem fet un bon tip de criticar i posar verds als francesos. Avui, i sense que serveixi de precedent, parlarem d'una bona idea dels francesos (robada als americans, tot sigui dit).

Resulta que dimarts van "robar", literalment, un recent nascut al departament dels Pirineus atlàntics, just el que està a sobre d'Euskadi en el mapa. Des del 2006, funciona una "alerte enlevement", que s'activa quan hi ha un d'aquests casos de segrestos. Des de la seva posada en marxa, s'ha activat set cops, i tots ells ha tingut èxit. Consisteix en difondre des de tots els mitjans possibles, tele, ràdio, premsa, senyals a la carretera i a tots els mitjans de transport públics, una foto del nen robat si és disponible, i una descripció de com és ell i la persona que es creu que se l'ha endut. A la tele, al llarg del dimarts a la nit, anava sortint a totes les cadenes la informació al llarg dels programes i durant la publicitat.

Però el dispositiu només s'activa en uns determinats casos: la víctima ha de ser menor, ha de comprovar-se que el menor ha estat substret, que el nen estigui en perill per un determinat motiu (que s'hagi de prendre un medicament, per exemple), que hi hagi material a difondre explicant informació i finalment els pares hi han d'estar d'acord. Són molts requisits i per això en dos anys s'ha activat set cops, però es veu que l'Alerte enlevement funciona, una idea presa a la gent de Texas.

La història, doncs es va acabar bé. Pel que es veu la sospitosa el va robar a la maternitat d'Orthez, va trucar al seu germà dient-li que havia tornat a ser mare (ja ho havia estat sis vegades!), però el seu germà ho va trobar estrany perquè no havia notat que estigués embarassada. A més, amb tota la informació difosa, el germà va sospitar i va trucar a la policia. Una bona idea... no us sembla?

Capítol4/Paris10/Nanterre104

023. AVUI CULTURA... (UNA MICA)

Les ciutats són el que són, però també en part el que mai han estat. Històries de projectes faraònics, monuments de dubtós gust i altres grans idees que la falta de diners no han deixat materialitzar... El que podria haver estat cada un dels pobles si no fos, precisament per aquest "si no fos..."

Com cada primer diumenge de mes, els museus estan oberts gratuïtament per a tot el públic. Aprofitant l'avinentesa vam visitar el Musée d'Orsay i em vaig trobar una agradable sorpresa. Una exposició que porta per títol "París probable i improbable", una història dels diferents projectes previstos per al gran París. Us imagineu que, a davant del museu del Louvre, s'hi hagués construït enlloc de la piràmide de vidre que es va fer a finals del segle XX, una piràmide d'estil asteca en memòria a tots els que van donar la seva vida per la República? El projecte estava fet a finals del segle XIX, i es pot veure en aquesta exposició al musée d'Orsay parisenc. Us imagineu això just a davant del Louvre? Tapant la vista a tota la resta! Tot i que mirat ara no agrada, però qui sap si s'hagués fet ens ho miraríem amb altres ulls.

Projectes de com haurien de ser les Tulleries, la plaça de la Concorde i d'altres monuments varis consacrats a diferents glòries que o no s'han realitzat o s'han fet d'una manera diferent (cas de la Universitat de la Sorbona, amb un projecte on la torre de l'edifici està a un dels extrems).

Per els que us interessi el tema, us deixo amb un link de la pàgina web del museu d'Orsay:

http://www.musee-orsay.fr/es/actos/exposiciones/en-el-museo-de-orsay/exposiciones-en-el-museo-de-orsay-mas-informaciones/article/paris-probable-et-improbable-20535.html?tx_ttnews%5BbackPid%5D=254&cHash=0757c1e39b

Makclip 15

Primera setmana de desmbre que comencem amb un gran clàssic Thriller de Michael Jackson. Aquest vídeo va ser dirigit per John Landis i es va estrenar el 2 de desembre de 1983, ara fa uns 25 anys. Dura 14 minuts, va ser el vídeo musical més llarg fins llavors, només el va superar un altre vídeo del mateix artista Ghosts que durava 35 minuts. Es considera com el millor videoclip de la història i va redefinir el concepte dels vídeos musicals, fins i tot es diu que va ser el primer videoclip tal i com els entenem ara. El vídeo va costar uns 800.000 dòlars. Té una estructura més propera al curtmetratge que al vídeoclip i es parodia les pel·lícules de zombies.
Com segurament tots ja haureu vist aquest vídeo no cal explicar-ne la sinopsis i per si no ho recordeu només cal que el mireu.



Seguidament veurem un vídeo del realitzador Chris Cunningham i del grup Portishead, Only You on ens torna a quedar evident "l'obseció" del realitzador per crear vídeos sota l'aigua i com els resultats sempre son espectaculars.



Per acabar us presentem com a novetat al segon single de la Pink que després del So what on ens mostrava la seva faceta trencadora ara ens presenta Sober, un videoclip polèmic on apareix ella en una relació sexual amb ella mateixa.

Capítol4/Paris10/Nanterre104

023. POLÍTICAMENT FRANCÈS

Si no em falla la memòria, en un dels primers escrits d'aquestes aventures al país veí ja vaig fer algun esment al llenguatge políticament correcte. La gràcia de les sigles SDF són molt dites actualment a causa de l'actualitat i molts pobres que apareixen morts al Bois de Vincennes. Ara estan en el debat de si cal obligar aquesta gent a anar a asils o a centres d'acollida ja fets, ja que molts no volen. SDF, és l'abreviació de Sans Domicile Fix (Sense domicili fix), que ja és de per sí una manera de dir els "sense sostre", una manera de dir pobres al segle XXI i que ens permeti no recordar les mancances i la misèria que envolten la nostra vida més a la vora del que ens pensem. De totes aquestes mancances de l'ascensor social i que haurien de portar a una reflexió, què millor que dir esdeef per oblidar-ho.

Ara més expressions que han canviat amb el pas del temps. Algunes d'elles ratllen l'absurd, i tot i que l'objectiu és no fer mal, dir-ho d'una certa manera sembla que t'enriguis encara més. M'explico.

Primer tòpic: les dones de fer feines. Es veu que això és faltar al respecte com si no fos una professió. Doncs ho canvien i n'hi diuen, agafeu-vos, technicienne de surfaces, o al que és el mateix, alguna cosa semblant a tècnica de superfícies... no calen comentaris. Avui en parlavem a classe i la professora ha dit: "Els hi han canviat el nom, però no el salari, penseu que cobren 1000€ al mes". Aleshores ja estàs amb les contradiccions franceses. Tècnica de superfícies sí, però amb un sou que a Espanya ja voldrien molts universitaris.

Segon tòpic: els treballadors d'una empresa. Ara no és porta dir els treballadors: que hi ha el cap, el subdirector i els treballadors. Es veu que no, ara els treballadors s'anomenen, en el llenguatge políticament correcte: les collaborateurs, els col·laboradors.

Tercer tòpic: la banlieue. Ja sabeu que temps enrera les rodalies del Grand París es van fer famoses, sobretot a la zona de Saint Denis, per unes curioses fogueres de Sant Joan realitzades prenent com a base un cotxe. Doncs per parlar dels barris pobres o de les rodalies pobres, que apropa més a la realitat, aquests llocs ara són coneguts com "zones sensibles".

Ja veieu, les paraules canvien però la realitat social continua inamobile. Com passa amb la crisi mundial, canviar-ho tot perquè tot segueixi igual. Les paraules a vegades ens delaten. Innocentment, però ens delaten.

Capítol4/Paris10/Nanterre104

022. HI HA LLUMS... I LLUMS

Com va dir un personatge de l'star system ripollès (mantindré el seu anonimat): Una mica vaaale! (gran frase que s'hauria d'esculpir a algun lloc del casc antic per anar bé). La qüestió és que la frase serveix ben bé per resumir la parafernàlia lluminosa que converteix París en una ciutat de la llum... excessiva.

Comencem per les galeries La Fayette (el Corte Inglès francès) que dissabte estava a rebentar literalment... (algú ha dit crisi??) Costava passar pel mig dels grans magatzems més famosos (i cars) de la capital francesa. Ja sabeu que s'acostuma a decorar fort per Nadal, però allò era massa. Hi havia tantes llums que dubtaves de si celebraven Nadal o una espècie de Feria de Abril francesa amb tota la façana plena de llums.

I no us penseu pas que les llums estiguessin sempre enceses, ni molt menys. S'anaven encenent i pagant per mòduls fent una lluminmària espectacular des de l'exterior. A dins, un arbre de Nadal de 4 pisos d'alçada que no tenia base, sino que s'aguantava per cables a la galeria. Lluminets i el "bling-bling" característic de París.

Però a banda de casos comptats, no us penseu que a tots els carrers hi hagi llums a dojo... almenys el dissabte encara estava tot força despoblat. A Nanterre les han encès avui dimarts (ves a saber perquè un dimarts... potser és una traidicó comunista). I aqui a París el color que predomina per completa excelència és el blau. Blau com les dels camps elisis que ja estan enceses des de fa ja més d'una setmana (la crisi és la crisi i s'ha de vendre): blau a tots els arbres i unes làmpares que semblaven com gotes o estels que anaven caient constantment... de la vora semblava una tonteria però mirat des d'una de les puntes dels Camps Elisis era un autèntic espectacle. Al final, a la place de la Concorde, una nòria també de color blau... París encara és més "chic" (que diuen els parisencs) per Nadal. Si us hi fixeu a la seguent foto és la roda blanca que es veu al fons.

Ah que quasi sentiu olor de Nadal?

El racó de Can Sala

EL PETÓ



Avui dedicarem la secció a parlar dels petons. Quants tipus de petó coneixeu? Dos ? Tres ?... Doncs us sorprendreu quan sapigueu que hi ha més de 20 maneres de fer petons. Potser més d’una vegada n’heu fet algun d’aquests però segur que no us heu parat a pensar quin tipus de petó era…
A continuació us en presentem uns quants:

- Pico: És un petit petó a la boca. S’utilitza com a salutació. Besar és una manera d’assegurar-se que l’altre no és hostil. La zona del nas allibera moltes feromones que a l’ajuntar els llavis donen pistes a la persona sobre si el que té al davant és de fiar o no.
- Petó innocent: Es fa a la galta o al front.
- Petó a la galta: Pot contenir un mont de promeses i realitats.
- Petons “mordisqueantes”: Es produeix quan els llavis d’un dels dos amants apreten els de l’altre com si els volgués mossegar.
- Petó humit: És quan els llavis de les dues persones s’obren lleugerament i es succionen lleument.
- Petó aspirat: Les boques dels dos amants es fonen i les dues persones aspiren amb certa força.
- Petó robat: Es tracta de tirar-se sobre l’altra persona sense avisar-la i fer-li un petó ràpidament.
- Petó sonor: És el que produeix soroll quan es fa. Poden fer-se a la boca o a qualsevol part del cos.
- Petó silenciós: Boca contra boca, els llavis dels dos amants s’uneixen. Es pot utilitzar quan a l’habitació del costat hi ha gent.
- Petó dominant: Un dels dos components de la parella atrau l’altre cap a ell amb certa força agafant-lo pel coll.
- Petó insinuant: És un petó suficientment tènue com perquè plantegi una pregunta i suficientment sucós perquè l’altre sàpiga la resposta.
- Petó sensual: Qualsevol petó fet al coll, l’orella, ... fet amb una certa intenció-
- Petó del genet: Asseguts en un banc o un lloc similar, un s’asseu a la falda de l’altre amb les cames obertes.
- Petó palpitant: s’agafa el llavi inferior de l’altra persona i es pressiona sense moure el de dalt.
- Petó per sorpresa: Un dels dos fa veure que li vol dir una cosa a l’altre i quan els caps estan junts li fa un petó a la boca.
- Petó a traïció: Al moment de fer els dos petons de salutació, un dels dos es gira i li fa un petó a la boca a l’altre.
- Petons encadenats: Són petons humits barrejats amb petons “mordisqueantes” i altres tipus de petons.
- Petó amb llengua: Petó apassionat que juga amb la llengua de l’altre.
- Petó de rosca (tornillo): Petó que barreja el contacte total de les dues boques, la passió, l’aspiració i les llengües.
- Petó de papallona: Consisteix en acariciar amb les pestanyes qualsevol part del cos de l’altre, normalment la cara.
- Petó esquimal: Es fa fregant els nassos.
- Petó de vaca: Es fa passant la llengua per la galta de l’altra.
Eh que n’hi que no sabieu ni que existien? Doncs amb aquest recull de petons hem elaborat un espècie de “kamasutra” petonil que podeu utilitzar si algun cop voleu “jugar” a fer petons.